Sí a la nostra llengua

dilluns, 28 de febrer de 2011

Vergonya aliena

Tv3, la meua
Vergonya. És la paraula que millor expressa el que sent de tenir aquest govern "democràtic" al País Valencià. Un govern que, paradoxalment, es fa servir del suport aconseguit en les urnes per allunyar-se de la democràcia i fer el que li vinga en gana. El clientelisme i la corrupció són dos bons exemples de les pràctiques d'aquestes aus de raPPinya, mentre fan com si governaren.

En tot el cas aquest de TV3, hem de dir que d'entrada Camps ja ha guanyat; però vol més. Per això pressiona el govern de ZP perquè li cedeisca els múltiplex que li corresponen; TV3 és l'ostatge. Camps no està especialment encabotat en que no es veja TV3 al País Valencià, però aplicant la llei als seus enemics (amb els amics es mostra força comprensiu), augmenta la pressió perquè el Ministeri d'Industria els done més llicències a repartir entre els amics peperos com ha fet fins ara.

Oblidem-nos-en, doncs, del 3/24, el 300 i el 33. Eixos tres canals han estat assinats per Camps i els seus. Només entra en la negociació l'ostatge anomenat TV3. Si el govern espanyol cedeix al xantatge, a través d'un múltiplex hi anirien TV3, Canal9, i les autonòmiques de Ses Illes, Múrcia i Aragó. I amb l'altre múltiplex, Camps tindria les mans lliures. Cinc llicències per repartir com li vinga en gana. A banda dels bisbes i dretans en general que ja tenen les seues teles (Intereconomia, Popular TV, etc.). Queden molts "amiguitos del alma" que volen una llicència.

Per tant, en el millor dels casos, l'oferta de televisions en català es redueix de quatre a dos (TV3 i IB3, la canal de Ses Illes, perquè Canal9 ja la veiem). Mentre arriba el moment en que el govern espanyol facilite els múltiplex a Camps, apareixen titulars bojos com aquests, que m'avergonyeixen profundament:

Segurament hi haja alguna incorrecció en el text, he escrit sense rellegir les meues fonts d'informació. De totes maneres no paga la pena calfar-se el cap en aquest escrit. Si voleu un article molt bo al voltant de la TV3  i els Països Catalans, us convide a llegir aquest de Rosa Calafat.

dijous, 24 de febrer de 2011

¡Qué cosas!

Després de dinar, mentre espere el bus, seu al meu costat una anciana.

-¡No te levantes! --em diu-- Como eres delgadito cabemos los dos.
-Sí que és de veres, senyora. No em vindrien malament uns quants quilets més...

La senyora em mira estranyada i jo pense que no m'ha entès. Quan la dona es refà em pregunta "de dónde eres?" i li conteste que sóc de Cocentaina. La dona torna a posar cara de pòquer, i, com que no vull que pense que estic vacil·lant-la ni res per l'estil, li pregunte que si coneixia Alcoi, que jo sóc d'allà. La senyora, que ja li resulta més familiar el nom d'Alcoi, s'anima. Em diu que claro que s'ho coneix, que ella ha viatjat per "tots els poblets" perquè el seu home era d'un centre excursionista. I que quina meravella la cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi que havia vist per la televisió.

A rengló seguit, em pregunta el motiu pel qual --dedueisc-- s'havia quedat "ratllada" anteriorment. No era que no m'entenia, sinó que jo no havia canviat al castellà per a parlar amb ella.

-Y tú, ¿hablas siempre en valenciano?
-Sí --li conteste sense donar cap més explicació i com estranyat per la seua pregunta--
-Ah, claro! --respon ella-- Como eres de allá...

La dona, que busca una explicació a la meua actitud, conclou en que jo parle sempre valencià "perquè sóc d'allà".

El que m'ha paregut trist no ha estat el menyspreu d'aquesta senyora cap al valencià (al capdavall, és normal entre la població d'una certa edat). Allò realment trist, és que pareix que he sigut el primer cas d'un valencianoparlant que no canvia de llengua al parlar amb ella. I la senyora ja té la seua edat...

La dona ha començat a explicar-me que durant la seua estada a Alcoi, li va cridar l'atenció que la gent parlava "un valenciano más parecido al catalán, ¡qué cosas!". Em diu, la dona, que ella és valenciana però que està ben enfadada perquè els seus néts reben moltes classes en valencià, i que el valencià és cosa del passat i recuperar-lo(!), retrocedir en el temps.

Amb una senyora d'edat avançada, que només vol xarrar una estona, no m'ha quedat altra que escoltar-la --i la veritat, no ho he fet a desgana--. Ha començat a dir-me que tant de bo entenguera l'anglès com el valencià. Ella sap valencià, el té en el cap, diu, però mai el parla. Jo, novament com estranyat, li pregunte si havia nascut ací, a València ciutat. I ella, insistint en que era valenciana, m'ha respost:

-"Sí, sí. Pero no hablo valenciano porque, porque, porque..."

En això, mentre pensa l'explicació del per què no  sap parlar valencià, ve la meua salvació en forma d'autobús amb el número 70. Em despedeisc de la dona que espera el 72 i m'estalvie el haver d'escoltar per quins motius l'anglès és millor que el valencià i un cas que li va ocórrer a la seua cunyada a Anglaterra, per reforçar la seua tesi.

dimarts, 22 de febrer de 2011

El meu full de ruta

Aquesta vesprada he assistit a la concentració en favor de la TV3 prevista per a les 19h a la plaça de la Mare de Déu perquè m'ha pillat a València. Hi havia molta gent i tot això. Una concentració amb pancartes, dolçaines, muixerangues... Però sobretot molta gent.

Val a dir que açò de la TV3 no és més que la continuació dels atacs dels partits espanyolistes contra nosaltres: Contra la nostra llengua i cultura i contra els qui la volem viva. Ja siga de manera activa o passiva, des dels temps de Lerma (PSOE) fins l'era Camps (PP), socialistes i populars han procurat que valencians i catalans no ens entenguérem massa. Des de ben prompte, tant els rojos com els negres plantaren les orelles perquè, se n'adonaren que “después de Cataluña, donde más peligroso es el nacionalismo es en Valencia”. Així doncs, des de la transició ençà, l'esquerra i la dreta (amb l'espanyolisme com a comú denominador) ha posat entrebancs a la cultura pròpia de la major part del nostre país. Ja siga a través de Canal 9 (on existia una llista de paraules prohibides per sonar "massa catalanes" i tot); o bé amb la mànega ampla que tenien amb els grupuscles feixistes que atacaven tot allò que fera olor a català. O recentment, amb el rebuig de les signatures per una Televisió Sense Fronteres.

I ara que ha passat tot... Què? Amb quasi tota seguretat, el PP guanyarà les eleccions amb majoria absoluta d'ací menys de tres mesos. Açò de la TV3 és només una anella més en el procés de castellanització del País Valencià. Font de Mora ja ha explicat que volen exportar el model d'ensenyament de Galícia que tantes protestes ha generat entre els qui s'estimen el gallec. Un model d'ensenyament dissenyat contra la llengua més dèbil, en aquest cas, la nostra.

A partir d'ara canviaré d'actitud envers aquells que donen suport al PPCV. Parlaré amb els peperos del meu poble, els preguntaré si  veuen correcte açò de fer-se servir de les urnes per fomentar el clientelisme i la corrupció. Si veuen bé aquestes pràctiques indecents per molt suport democràtic que hagen rebut (la democràcia totalitària de Suay). Els preguntaré, també, per què encara no han dit ni "mu" quan han atacat la nostra cultura, amb el tancament de TV3 (no n'hi ha prou amb la moció aquella quan tancaren la Carrasqueta) o les multes a ACPV. I també els faré saber que em dóna fàstic la gent que finança els botxins que porten endavant aquestes pràctiques. Ells també en són responsables...

A la gent del PSOE, intentaré plantejar-los el meu punt de vista. Estic segur que entre els socialistes hi ha gent que s'estima, de veritat, la nostra llengua i la nostra cultura.

Muixeranga a València
La foto és d'un moment de la concentració a València. Una muixeranga alçant-se al toc de les dolçaines mentre la gent feia el senyal de les quatre barres amb la mà. Sens dubte, el millor moment del dia.

dijous, 17 de febrer de 2011

Golàs de... Sylvinho!!

Què mou un jugador de futbol que parla portuguès (240 milions de parlants) i espanyol (500 milions de parlants) a aprendre català?

Com bé diu un comentari al YouTube "Sylvinho ha fet en 5 anys el que els espanyols no fan en tota la seva vida". I és que és ben estrany que un esportista, que no sap on jugarà la temporada següent, si seguirà a Can Barça o marxarà a Rússia, s'anime a aprendre una llengua legalment de segona.




Millor que qualsevol gol de qualsevol jugador del Barça, perquè no és fruit d'un moment de fortuna, sinó de cinc anys dedicant-li part del seu temps, de la seua vida, a la nostra llengua. Qui m'anava a dir  -i precisament aquesta nit- que seria un exblaugrana qui em donaria una alegria? Precisament aquesta nit, la nit de l'Arsenal-Barça, l'alegria que buscava encarat al televisor -i sofrint els infumables de Canal 9- m'estava esperant al YouTube...

Encara que he descobert ben tard aquest vídeo, no vull deixar passar l'oportunitat per a dir... Gràcies, Sylvinho!

dimarts, 15 de febrer de 2011

El que dóna una frase...

Si al post anterior havia fet referència a l'actitud de l'entrenador del Girona, Raül Agné, ara m'agradaria escriure sobre la reacció d'alguns sectors de la premsa aragonesa.

Radio Huesca tallà el so de la roda de premsa quan Agné comença a parlar en català als periodistes catalans desplaçats fins allà. El pitjor de tot plegat no és que el tallen, sinó la raó que addueixen: "Lo que nos faltaba ya, que nos hablen en catalán en nuestra propia casa, pues cortamos..."

Primera: "lo que nos faltaba ya..." Com si fóra un insult o alguna cosa pitjor. El que faltava! usar la seua llengua! Cosa que no haguera passat res si Raül haguera sigut -com bé retreu als periodistes- anglès. Si haguera parlat anglès no hauria passat res, però la mentalitat d'aquesta gent és del tot franquista, encara: en España, en español.

Segon: "...Que NOS hablen en catalán". Doncs no. El senyor Agné no us va parlar en català A VOSTÈS. A vostès us va parlar en la vostra llengua, en castellà. Agné va parlar en català als mitjans catalans que li preguntaren en català.

Tercer: "Que nos hablen en catalán -compte!- en nuestra propia casa". Que no sabrà el locutor aquest que Aragó és un país trilingüe? A què es refereix amb això de "en nuestra propia casa"? A Aragó segur que no, perquè el català és una llengua tan aragonesa com el castellà. De fet, Raül Agné és nascut a Mequinensa, poble aragonès i catalanoparlant. Vol dir el locutor de Radio Huesca que Agné, nascut a Mequinensa, és foraster? Per "nuestra propia casa" s'entén la ciutat de Uesca, on la llengua autòctona no és el castellà sinó l'aragonès?

Quart, i com a conseqüència de l'atreviment de parlar català a periodistes catalans que així li ho demanaren, "pues cortamos sonido...".


Lluny d'avergonyir-se o desmarcar-se del comportament xenofob d'alguns dels periodistes presents a la sala de premsa, molts segueixen cecs davant la lliçó de "dignitat i valentia" d'en Raül Agné. Espanya ni comprén ni comprendrà mai que tenim dret a existir. Tard o d'hora els valencians haurem de fer el mateix: plantar-nos i dir PROU si no volem deixar d'existir, almenys com a comunitat catalanoparlant que som. Amb Espanya no tenim res a fer.

diumenge, 13 de febrer de 2011

Agné: "No puc parlar en català? Pues no hay rueda de prensa"

Només volia penjar el vídeo i prou, però aquestos escassos 23 segons donen per a escriure alguna coseta més...

Com passa arreu del món, els mitjans de comunicació cerquen declaracions en llengua pròpia dels seus esportistes. Quan un equip de futbol italià ha vingut a jugar contra un d'ací, a la roda de premsa hem escoltat parlar a l'entrenador de la squadra en italià per a la Gazzetta dello Sport (per exemple), i la resta de periodistes, malgrat no entendre la llengua, ho han respectat. De igual manera, quan un equip espanyol ha anat a Anglaterra a jugar, després del matx hem escoltat l'entrenador (o qualsevol jugador espanyol) fent declaracions en castellà per als periodistes del Marca, allà a les illes britàniques i davant dels periodistes anglòfons... I no ha passat res.

Vull dir: he arribat a escoltar Fernando Torres, jugador de la Premier, responent en castellà a les preguntes de la premsa espanyola desplaçada a Anglaterra.

Doncs bé. Dissabte va jugar el Girona fora de casa, davant de l'Osca. L'entrenador del conjunt català feia les valoracions del matx en castellà fins que un mitjà català li va preguntar en català... I la resta de la història la podeu veure al vídeo.



He cercat per Internet un article que vaig llegir fa bastant temps de Víctor Alexandre. Pense que, també en aquest cas, podriem considerar l'actitud dels periodistes aragonesos com a Xenòfoba. No m'estranya que l'aragonès estiga en perill d'extinció amb comportaments com aquest.

Llengües d'Aragó
Aragó té també com a llengua pròpia el català a la Franja de Ponent. I ja veieu l'estima per la diversitat lingüística que tenen molts. Alguns amb el pretext de "en España, en español" i altres "per educació", el que és ben cert és que si no defensem nosaltres la llengua, els castellanoparlants no van a fer-ho. Com a molt, s'ompliran la boca parlant de l'Espanya plural i de la riquesa que suposa el tenir diverses llengües, però a l'hora dels fets...

Tant de bo tots tinguérem la dignitat que ha mostrat l'entrenador del Girona...

divendres, 11 de febrer de 2011

Democràcia espanyola

De l'esquerra abertzale ha sorgit una formació política que vol superar la Llei de Partits i presentar-se a les eleccions. Sortu, que així s'anomena el nou partit, "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència o l'amenaça de la seva utilització per a la consecució d'objectius polítics, incloent-hi la violència d'ETA si aquesta hi fos present en qualsevol de les seves manifestacions". Aquesta condemna del terrorisme, però, no és suficient per al govern espanyol (PSOE) que ha paralitzat la seua inscripció com a partit. Rubalcaba considera "evident" que és la continuació de la il·legalitzada Batasuna.

M'agradaria saber per què no se li aplica la Llei de Partits als grupusles d'extrema dreta que fan el que volen al País Valencià. Fins i tot el que era, fins fa ben poc, delegat del Govern Ricardo Peralta (PSOE), va dir que les accions d'aquestos grups feixistes formaven part de "la riquesa democràtica". La gent amb idees  racistes i feixistes aporten "riquesa" a una societat? Què en penseu?

Per altra banda, també m'agradaria saber per què no se li aplica la Llei de Partits al PP. Ha condemnat el règim de Franco alguna vegada? No trobeu que el PP és la continuació dels colpistes del 36? Fins i tot tenen un President d'Honor que va ser Ministre del dictador. Per què no es condemna TOT el terrorisme vinga d'on vinga?

Així és la "democràcia" espanyola: una democràcia adulterada, feta a mida per a que guanye Espanya sí o sí.

Arrap

Arrap és un grup valencià de rap i hip hop. Tot just comencen ara i han deixat a l'abast de tothom unes quantes cançons que es poden descarregar si us interessa.
Ja trobava en falta rap combatiu en valencià. Els desitge molta sort.

"Amaga't, covard, no tens pilotes.
Jo somnie amb calcinar el debats de Lluís Motes"

dijous, 10 de febrer de 2011

Igual és un regle si no està tort

No sóc partidari de galleguitzar la meua llengua, de convertir el català parlat al País Valencià en un "valencià genuí" separat del català estandard que s'usa a la resta del món.

No vull que desaparega el "bell catalanesc del món" que encara parlen al sud del Sud, ni el "salat" de Tàrbena i la Vall de Gallinera, ni el català que parlem a Cocentaina (encara diferenciem la B i la V a l'hora de parlar). Però, per damunt de tot, no vull que arribe el dia en que la meua llengua passe de tenir 10 milions de parlants a tenir-ne poc més de 2.

Els catalanoparlants ens estem adonant que la nostra no és cap llengua inferior. No la volem acorralada al reducte folklòric (que deia Fuster). A més de cridar "Mareta, Mareta!" quan passa la Mare de Déu del Miracle, volem el català per a relacionar-se i per a ensenyar l'idioma als nouvinguts. Volem llegir en català i veure televisió i cinema en català. Volem una educació en català per als nostres fills des de les escoletes fins a la Universitat. I els productes etiquetats en català...

Així doncs, si es vol eliminar la nostra llengua, més efectiu que la desprotecció és la legislació: creant l'Acadèmia quan ja hi ha Institut i subvencionant el "valencià genuí" contra el "català de tots". Evidentment, una legislació contra la unitat de la llengua i en favor de la inventada "llengua valenciana".


Hui he recordat una frase feta. Una de les moltes que diu la meua iaia: Igual és un regle si no està tort i he cercat per Internet què volia dir...


La meua iaia té 94 anys. No ha anat a l'escola, així que no ha pogut ser "catalanitzada" (el blaveros creuen que és a l'escola on els professors ensenyen català "en compte de valencià"). El seu català l'ha aprés dels seus pares i de la Cocentaina de fa cent anys enrere. El seu català és més ric que el que parlem hui en dia. Sovint em quede bocabadat de les paraules que empra, tan catalanes i, malauradament, tan desconegudes...

dimarts, 8 de febrer de 2011

Xe, pâ què?

Fa dies que estic al corrent d'aquesta notícia: Cocentaina se'n recorda dels seus alcaldes. Pareix que han volgut retre homenatge als alcaldes que han governat el nostre municipi al llarg dels darrers anys. I jo em pregunte: era necessari? No trobe ni miqueta de trellat en aquesta iniciativa. També faran un homenatge a tots els mestres que han contribuït en l'educació del jovent contestà? O a la Policia que vetlla per l'ordre a Cocentaina? Conec policies i mestres que han estat al servei del poble molt més temps que molts alcaldes que tenen el seu quadre (pagats per tots, supose). I de segur que també hi ha jardiners, i administratius, i bidells, i...

Alguns dels alcaldes han estat al capdavant del municipi només per prendre part dels colpistes feixistes després de la guerra civil. Per refusar la DEMOCRÀCIA que suposava, en aquella època, la Segona República, va i un ajuntament DEMOCRÀTIC i d'esquerres -en teoria, almenys- els ret homenatge, posant-los a la mateixa altura que els alcaldes que SÍ creien en la democràcia. Xafant, així, els valors que els governants de Cocentaina del franquisme menysprearen.


Per aquesta raó el BLOC i EU s'han desmarcat de l'acte. Però, al meu parer, ni tan sols els alcaldes elegits democràticament tenen per què ser reconeguts d'aquesta manera. Tan sols són una peça més en l'administració d'un municipi, amb un equip de govern -regidors- que han desenvolupat la seua tasca. I per la qual cosa, han rebut un jornal (un bon jornal). És a dir, que no han fet la feina debades ni "per amor a l'art". I el més important: han arribat a l'alcaldía perquè milers de socarrats han volgut. Sense el seu equip de govern, sense els centenars de persones que treballen pel poble independentment de qui governe, i sense la confiança del poble dels socarrats, els alcaldes no serien ningú.

Col·lectiu 03820
Amb iniciatives com aquesta no m'estranya que cada vegada hi haja més gent desencantada amb aquesta manera de fer política. Pareix que el desencís va articulant-se en forma de partit polític nou i a les properes eleccions es presentarà el Col·lectiu 03820. Qui sap si per al 2015 ens presentarem, també a Cocentaina, ERPV? Només cal que els militants, simpatitzants i amics socarrats ens decidim i presentem també una candidatura per defensar valors com ara llengua, cultura, participació ciutadana, ecologisme... Tot això i més som Esquerra.


I els homenatges els deixem per a qui realment en siga mereixedor, com hem fet fins ara: socarrats que destaquen en el món de la música, dels esports, de l'art, col·lectius que desinteressadament treballen pel nostre patrimoni cultural...

divendres, 4 de febrer de 2011

Esmenes a una exposició

Països Catalans
Acabe de llegir en un blog un article força interessant al voltant del tema lingüístic. I dic força interessant perquè toca tots els temes sobre la nostra llengua.


Al primer paràgraf, s'hi relata una experiència viscuda en la que algú afirma que quienes escriben en castellano dentro del conjunto de países catalanes son puros analfabetos”. A qualsevol part del món es pot escriure en la llengua que es desitge, faltaria més! La pregunta és si la persona en qüestió sap llegir i escriure en una llengua determinada. M'explique: Jo sóc analfabet en alemany i analfabet funcional en anglès. Ser analfabet no significa ser un ignorant; ser analfabet és no saber expressar-se en una determinada llengua. Una persona analfabeta en català, per exemple, no sabria entendre el que estic escrivint, ni sabria parlar català.

Malauradament, molta gent d'ambdues parts se sent "salvadora de la pàtria" i parla per parlar. A mi m'han insultat moltes vegades, una de elles per tenir penjada una estelada. Aquest "senyor" que m'insultà, em va relacionar amb ETA per això. I parle d'un senyor de Cocentaina, pare de família i vida aparentment normal; no parle de cap skinhead encara que de pensament ho puga ser (no dic que no).

Pregaria, per tant, deixar a banda la "malasombra" que té certa gent i no generalitzar. Si jo per culpa d'aquest andalús que em va insultar haguera fet la creu a tots els castellans, hauria clavat en el mateix sac a aquest impresentable i a gent castellana de naixement que conec i és molt respectuosa.

Per altra banda, és molt normal que la gent d'una certa edat no sàpiga escriure en la seua llengua. Els meus pares no saben. El català ha estat perseguit, si més no, des d'època moderna. A l'escola es "jugava" a delatar els teus companys si parlaven valencià (com bé s'ha comentat). Afortunadament jo ja no he viscut eixa situació, encara que tal vegada sí una repressió molt més banal: Si et dirigies al professor en valencià, t'interrompia i et deia "no te entiendo nada". Supose que molta gent de la meua edat faran memòria i sabran de qui parle.

Però precisament per això, també admire molt la gent que s'ha esforçat en aprendre. Gent de vint-i-pocs anys -companys meus- han abandonat la idea d'escriure en valencià, no l'aprecien. En canvi, gent d'edat avançada com Francesc Jover, l'escriu molt bé. És eixe tipus de gent a qui admire. Pose un exemple proper, però he conegut gent molt respectuosa. Vaig conèixer, també, una dóna de Saragossa resident a Elx, que em parlava valencià. Evidentment si d'entrada haguera amagat la meua llengua, mai m'hauria parlat en valencià.

Respecte al segon paràgraf, personalment el que m'agradaria és dignificar la meua llengua. Igual que un xiquet de Cuenca pot estudiar i viure en la llengua de Cuenca, un xiquet de Cocentaina puga estudiar i viure en la llengua de Cocentaina. Si el xiquet de Cocentaina se'n va a Cuenca, estudiarà en la llengua d'allí, no? Doncs si el xiquet de Cuenca ve a Cocentaina, ha d'estudiar en la llengua d'ací. No poden haver ciutadans de primera i de segona: Si jo, per feina, vaig a Àvila, m'adaptaré a la llengua de Àvila. Per què un avilés no ha de fer el mateix si resideix a Cocentaina? Cap llengua del món, per molt parlada que siga, és superior a altra. Totes són importants (deixe un article meu de l'any passat per si algú està interessat). El català està entre les 100 llengües més parlades del món (de vora 6.000 existents). No per això veig la meua llengua "superior" a les restants 5.900, però tampoc inferior al centenar de llengües més parlades.

Respecte al tercer paràgraf de l'article que he llegit, opine que ni el PSOE ni tampoc el PP han fet res per la llengua. Si encara parlem valencià és per un compromís dels ciutadans més que de les institucions. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no ha estat aplicada. Si no veiem la TV3 hem de donar les gràcies al PP, però també al PSOE... I l'exemple més recent que conec:  el PP i PSOE han votat en contra en aprovar la Llei de la Funció Pública Valenciana el passat mes de maig una esmena que parlava sobre el requisit lingüístic. Després passen coses com que neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià.

Durant la transició, els valencians catalanoparlants érem el 75%, hui en dia ja som minoria a casa nostra, no arribem al 50%. Ens ha governat el PSOE i el PP i cap dels dos ha fet res per evitar el retrocés.
L'article que he llegit m'ha agradat perquè recull tots els prejudicis envers la llengua. Molta gent pensa així, car és gent educada en el franquisme. Afortunadament hui en dia tenim altra perspectiva. Personalment pense que, pel futur del català, hauria de ser l'única llengua oficial a casa nostra. De fet, qualsevol llengua hauria de ser l'única oficial en la seua terra (occità, català, castellà...). D'aquesta manera garantiríem la supervivència de totes les llengües. I estudiar una segona llengua per a viatjar pel món: Jo vote per l'anglès.

Finalment, l'article que he llegit parla de més coses. Pense que amb l'exposició inicial ja he escrit massa i per això sintetitze:

1- Es parla d'extremismes quan es parla de "Països Catalans"? Per què un nacionalista català és extremista i no ho és un nacionalista espanyol? No és, al capdavall, nacionalismes igualment? O és que un nacionalisme és "millor" que altre?

2- L'única llengua que s'imposa és l'espanyol a una zona on no és la llengua autòctona. Em pareix molt bé que es legisle a favor de l'espanyol a Andalusia o Madrid, però no a Alcoi o Lleida.

3- Parlar català no és de "mal educats". El sociòleg valencià Ferran Suay ha escrit sobre el tema en Sortir de l'armari lingüístic. La millor manera que un foraster aprenga la nostra llengua és parlant-la.

Em deixe moltes coses per escriure, però aquestes són les més remarcables (amb alguns enllaços molt interessants). Especialment agrairia que escoltareu un dels enllaços que he posat: Una xerrada del lingüísta madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera. Què en penseu?

dimarts, 1 de febrer de 2011

Imagina

He de reconèixer que aquest vídeo m'ha encantat. La durada és de poc més d'un minut i ha estat elaborat pel nou partit Solidaritat Catalana per a la Independència (SI). M'agrada perquè, a diferència de molts partits catalans, tant del Principat com del País Valencià, inclou tots els Països Catalans.