Esmenes a una exposició

Països Catalans

Acabe de llegir en un blog un article força interessant al voltant del tema lingüístic. I dic força interessant perquè toca tots els temes sobre la nostra llengua.

Al primer paràgraf, s'hi relata una experiència viscuda en la que algú afirma que “quienes escriben en castellano dentro del conjunto de países catalanes son puros analfabetos”. A qualsevol part del món es pot escriure en la llengua que es desitge, faltaria més! La pregunta és si la persona en qüestió sap llegir i escriure en una llengua determinada. M'explique: Jo sóc analfabet en alemany i analfabet funcional en anglès. Ser analfabet no significa ser un ignorant; ser analfabet és no saber expressar-se en una determinada llengua. Una persona analfabeta en català, per exemple, no sabria entendre el que estic escrivint, ni sabria parlar català.

Malauradament, molta gent d'ambdues parts se sent "salvadora de la pàtria" i parla per parlar. A mi m'han insultat moltes vegades, una de elles per tenir penjada una estelada. Aquest "senyor" que m'insultà, em va relacionar amb ETA per això. I parle d'un senyor de Cocentaina, pare de família i vida aparentment normal; no parle de cap skinhead encara que de pensament ho puga ser (no dic que no).

Pregaria, per tant, deixar a banda la "malasombra" que té certa gent i no generalitzar. Si jo per culpa d'aquest andalús que em va insultar haguera fet la creu a tots els castellans, hauria clavat en el mateix sac a aquest impresentable i a gent castellana de naixement que conec i és molt respectuosa.

Per altra banda, és molt normal que la gent d'una certa edat no sàpiga escriure en la seua llengua. Els meus pares no saben. El català ha estat perseguit, si més no, des d'època moderna. A l'escola es "jugava" a delatar els teus companys si parlaven valencià (com bé s'ha comentat). Afortunadament jo ja no he viscut eixa situació, encara que tal vegada sí una repressió molt més banal: Si et dirigies al professor en valencià, t'interrompia i et deia "no te entiendo nada". Supose que molta gent de la meua edat faran memòria i sabran de qui parle.

Però precisament per això, també admire molt la gent que s'ha esforçat en aprendre. Gent de vint-i-pocs anys -companys meus- han abandonat la idea d'escriure en valencià, no l'aprecien. En canvi, gent d'edat avançada com Francesc Jover, l'escriu molt bé. És eixe tipus de gent a qui admire. Pose un exemple proper, però he conegut gent molt respectuosa. Vaig conèixer, també, una dóna de Saragossa resident a Elx, que em parlava valencià. Evidentment si d'entrada haguera amagat la meua llengua, mai m'hauria parlat en valencià.

Respecte al segon paràgraf, personalment el que m'agradaria és dignificar la meua llengua. Igual que un xiquet de Cuenca pot estudiar i viure en la llengua de Cuenca, un xiquet de Cocentaina puga estudiar i viure en la llengua de Cocentaina. Si el xiquet de Cocentaina se'n va a Cuenca, estudiarà en la llengua d'allí, no? Doncs si el xiquet de Cuenca ve a Cocentaina, ha d'estudiar en la llengua d'ací. No poden haver ciutadans de primera i de segona: Si jo, per feina, vaig a Àvila, m'adaptaré a la llengua de Àvila. Per què un avilés no ha de fer el mateix si resideix a Cocentaina? Cap llengua del món, per molt parlada que siga, és superior a altra. Totes són importants (deixe un article meu de l'any passat per si algú està interessat). El català està entre les 100 llengües més parlades del món (de vora 6.000 existents). No per això veig la meua llengua "superior" a les restants 5.900, però tampoc inferior al centenar de llengües més parlades.

Respecte al tercer paràgraf de l'article que he llegit, opine que ni el PSOE ni tampoc el PP han fet res per la llengua. Si encara parlem valencià és per un compromís dels ciutadans més que de les institucions. La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no ha estat aplicada. Si no veiem la TV3 hem de donar les gràcies al PP, però també al PSOE... I l'exemple més recent que conec:  el PP i PSOE han votat en contra en aprovar la Llei de la Funció Pública Valenciana el passat mes de maig una esmena que parlava sobre el requisit lingüístic. Després passen coses com que neguen l'atenció sanitària a una anciana de 80 anys per parlar valencià.

Durant la transició, els valencians catalanoparlants érem el 75%, hui en dia ja som minoria a casa nostra, no arribem al 50%. Ens ha governat el PSOE i el PP i cap dels dos ha fet res per evitar el retrocés.

L'article que he llegit m'ha agradat perquè recull tots els prejudicis envers la llengua. Molta gent pensa així, car és gent educada en el franquisme. Afortunadament hui en dia tenim altra perspectiva. Personalment pense que, pel futur del català, hauria de ser l'única llengua oficial a casa nostra. De fet, qualsevol llengua hauria de ser l'única oficial en la seua terra (occità, català, castellà...). D'aquesta manera garantiríem la supervivència de totes les llengües. I estudiar una segona llengua per a viatjar pel món: Jo vote per l'anglès.

Finalment, l'article que he llegit parla de més coses. Pense que amb l'exposició inicial ja he escrit massa i per això sintetitze:

1- Es parla d'extremismes quan es parla de "Països Catalans"? Per què un nacionalista català és extremista i no ho és un nacionalista espanyol? No és, al capdavall, nacionalismes igualment? O és que un nacionalisme és "millor" que altre?

2- L'única llengua que s'imposa és l'espanyol a una zona on no és la llengua autòctona. Em pareix molt bé que es legisle a favor de l'espanyol a Andalusia o Madrid, però no a Alcoi o Lleida.

3- Parlar català no és de "mal educats". El sociòleg valencià Ferran Suay ha escrit sobre el tema en Sortir de l'armari lingüístic. La millor manera que un foraster aprenga la nostra llengua és parlant-la.

Em deixe moltes coses per escriure, però aquestes són les més remarcables (amb alguns enllaços molt interessants). Especialment agrairia que escoltareu un dels enllaços que he posat: Una xerrada del lingüísta madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera. Què en penseu?