Sí a la nostra llengua

dimarts, 6 de novembre del 2012

Botovadeu!

Entre la gent més major de Cocentaina encara s'usa una expressió que mai no he sabut què podia significar... fins ara. Li l'escoltava dir al meu avi quan se sorprenia, per exemple. Encara que la paraula en qüestió servia pràcticament per a tot tipus de situacions.

Recorde com en quart de la ESO un company de classe li va preguntar a la professora, fent broma, que el seu avi deia que tenia "unes tomaques com un botovadeu". El meu company volia saber què significava això però la professora no li va saber respondre.

Fa poc, navegant per Facebook, vaig descobrir, per fi, què volia dir aquesta expressió de la mà de Joan-Carles Martí i Casanova...


Recorde que el meu avi diferenciava perfectament la B de la V quan parlava. Per això vaig buscar l'expressió a Internet tal i com ell la pronunciava: Botovadeu! Amb B alta inicial. I també és per això que no vaig tenir èxit en la meva recerca. Ara, però, ja se que Botovadeu en realitat és Voto a Déu! I aquesta expressió sí que hi apareix a la Xarxa.


Visca la cultura catalana.

divendres, 5 d’octubre del 2012

Un oblit imperdonable

No crec que haja sigut casualitat. Des de la web de la Coalició Compromís ens conviden a penjar la senyera. No especifiquen quina, però en el dibuixet del costat apareix un edifici amb dos vegades la coronada, una preautonòmica i una senyera nacionalista valenciana, ben pareguda a la senyera que utilitzava Esquerra Valenciana.

SORPRENENTMENT no hi apareix la Quatribarrada, la que a Cocentaina penja el BLOC tots els anys. No dic que aparega l'estelada, perquè encara que té molta acceptació entre els valencians, podria quedar de "radical"... Però, senyors, que no hi aparega per cap lloc la quatribarrada és un delit!

Quina vergonya traïr la història per posar només les banderetes estríctament valencianes. #Neoblaverisme


dimecres, 6 de juny del 2012

Pel mateix preu, sabates grans

Hi ha un tema que em preocupa molt: la pèrdua de vocabulari dels catalanoparlants. No sé si seran manies meues, tal vegada estic una mica torrat --no dic que no--, però em preocupa el no poder arribar a dominar un vocabulari ben extens en la meua llengua. I més: m'agradaria que hi haguera gent preparada per a educar a la nostra societat en la llengua catalana. Des de la infantesa, amb cançons infantils, fins a l'etapa universitària.

Quan els més majors ja no estiguen entre nosaltres, qui vetllarà perquè el català no esdevinga un dialecte del castellà? Hi ha gent preparada? Segur que sí, però, hi ha voluntat per conservar la riquesa de la nostra llengua? Em pareix que no.

Com va apuntar Ferran Suay al seu blog, els valencianoparlants corregim de seguida si soltem una espardenyada en castellà, però ens dóna igual si la soltem en català. I així anem: sense preocupar-nos en cuidar una llengua mil·lenària que, damunt, és la nostra. No crec que vinguen de fora a cuidar-la, la veritat.

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

No dubte que siga vell, el refrany, però no és valencià.

dissabte, 19 de maig del 2012

Reig Pla

El bisbe d'Alcalá podria haver estat víctima d'una campanya "de acoso y desprestigio". Segons les pròpies paraules de Reig Pla:

"aquellas personas que, "llevadas por tantas ideologías", acaban por "no orientar bien" la sexualidad humana y piensan "ya desde niños que tienen atracción por las personas de su misma sexo"."A veces, para comprobarlo, se corrompen y se prostituyen, o van a clubs de hombres nocturnos. Os aseguro que encuentran el Infierno*."



*"El Infierno es un garito que esta ahí en la rotonda... sabes? das la vuelta, subes hacia el polígono... yo voy mucho ahí, a ver a los niños" Reig Pla segons Xavi Castillo (min. 8:20; veriueu-ho 17)

Portada que la revista eljueves va desestimar

dimecres, 2 de maig del 2012

L'estricta obediència valencianista

Sovint, un argument recurrent per tal de desacreditar ERPV era dir que el BLOC és "d'estricta obediència valencianista", mentre que Esquerra Republicana del País Valencià "depen" del Principat. Ja d'entrada dic que açò és fals: ERPV és un partit independent --amb el seu President i la seua Secretària General-- que defensa els interessos dels valencians. Això sí, ERPV col·labora amb els altres territoris dels Països Catalans, cosa que em pareix molt bé perquè no renunciem a la nació completa, de Salses a Guardamar...

La llengua catalana és la nostra eina de cohesió social i convivència i l'hem de defensar junts arreu dels Països Catalans: «quan en toquen un, ens toquen a tots».

El suposat partit "d'estricta obediència valencianista" prefereix pactar amb IdPV abans que amb ERPV. I el que és més greu: ha preferit arribar a acords amb els espanyols EQUO abans que amb ERPV... I ara, després de tota la polèmica del PP a Elx (#ésElx; #elnomésElx) va i els d'estricta obediència valencianista, ben bé els han donat la raó:


Foto: Coalició Compromís d'Elx a la manifestació de l'u de maig defensant els interessos valencians preferentment en castellà.


dimarts, 24 d’abril del 2012

Pare Arques

Des del Col·lectiu 03820 diuen que el PSOE ha intentat canviar el nom de la biblioteca municipal de manera encoberta. Pareix que els socialistes socarrats s'hi han referit amb el nom biblioteca municipal del Pla de la Font en compte de Biblioteca Municipal "Pare Arques".

La veritat no sé si aquest "canvi" només és una errada en la convocatòria a la inauguració o realment hi havia una intenció de canviar el nom. Em costa de creure, perquè no és tan fàcil de portar-ho a terme. Vull dir: tard o d'hora algú se n'hauria adonat. Tots els llibres porten el segell de la Biblioteca Pare Arques i tots sabem que la nostra biblio té este nom.

De totes maneres pense que no hauria estat tan greu el canvi de nom perquè ja tenim un institut que porta el nom del Pare Agustí Arques. Això sí, el canvi, de voler-se portar endavant, hauria de consensuar-se entre tot el poble. De segur que hi ha molts altres personatges importants per a Cocentaina que esperen el seu moment per a ser recordats amb un carrer o edifici... El Pare Agustí Arques ja té l'institut (i la biblioteca!).

Però el motiu d'aquest escrit no és altre que el de deixar constància del desconcert que m'ha produit veure com una web, teòricament al marge de la vida política del poble, prenga part per aquest incident amb un vocabulari que, més aïna, recorda a la Cocentaina en blanc i negre. Una plataforma que no comptarà amb apenes socis, va i manifesta, estil NO-DO, el seu desig de no canviar el nom de la biblioteca. Una llàstima que la "Plataforma Contestana" tinga eixa animadversió a la política i els polítics, del contrari els convidaria a entrar en política per a millorar el poble i abandonaren aquesta actitud de fer política --ells sí-- de manera encoberta.

dijous, 12 d’abril del 2012

Cavallers de Llúria

Naix a Cocentaina una nova filà. Els interrogants poc a poc s'esvaeixen...

Recorde la primera vegada que vaig sentir parlar dels Cavallers de Llúria, l'any passat. Primer que si un perfil al Facebook, després que si una breu referència a l'AraMultimèdia. Al veure l'escut --que era ben bé l'única cosa que hom podia esbrinar a travès d'Internet-- la meva imaginació va comença a volar: qui serien? com anirien vestits? El nom requeria tenir darrere una filà "de categoria", a l'alçada del personatge històric en qüestió. Per la creu de l'escut, m'imaginava que podrien ser una mena de templers, que podrien anar vestits a la manera dels "templaris" d'Albaida o Muro... Però ara, amb la nova informació, pareix que els membres de la filà seran fidels al seu nom i també únics; faran el paper de soldats del primer senyor de Cocentaina. Ja era hora que Roger de Llúria tinguera un destacament a la seua benvolguda vila, presentant batalla cada més d'agost davant mateix de l'alcàsser, del lloc que fou la seva llar.

En Roger de Lluria s'instal·là a la península per a servir al rei de la Casa d'Aragó Pere "el Gran". Fou un militar excepcional i gràcies a ell, la corona catalano-aragonesa va assolir un predomini incontestable al llarg i ample de tota la mediterrània. Cap peix no gosarà alçar-se sobre la mar si no porta a la cua la quatribarrada, va arribar a afirmar l'almirall calabrès.

Pel serveis prestats al rei Pere, se li va concedir -ves per on- el millor racó del món, sens dubte. Situat als peus de la Mariola, a l'extrem sud dels dominis catalans, l'almirall esdevingué primer senyor del nostre poble (no confondre amb el titol de Comte, que serà atorgat a altre personatge i més tard).

Roger de Llúria, reconegut arreu dels Països Catalans, amb carrers, edificis i estàtues amb el seu nom, comptarà, a partir d'ara, amb altre element que alimentarà, més encara, la llegenda d'aquest gran personatge; comptarà amb un grup de socarrats que li retran homenatge en cada campionat de cotos, en cada concurs de paelles, en cada "fuera", en cada olleta de la Puríssima i en cada batalla estiuenca.

Llarga vida als Cavallers de Llúria!

dimarts, 10 d’abril del 2012

Segueisc a Blogspot

He intentat exportar el meu blog a Wordpress, perquè a Blogger li ha pegat per agrupar els catalanoparlants dins l'estat francès (.fr) o espanyol (.es). No ho he aconseguit, he duplicat el blog però no puc redireccionar-lo a Wordpress (és més complicat que no em pensava). Així, doncs, seguiré escrivint ací fins que se'm torren les castanyes i me'n passe definitivament a Wordpress, perquè em toca molt els ous haver de llegir el .es cada vegada que entre.

Canviant totalment de tema, abans d'anar-me'n a sopar, deixe un consell publicitari. No és que m'hagen pagat, però quan el vaig descobrir, quedí bocabadat. M'encanta!

dimecres, 21 de març del 2012

Som Països Catalans

Aquest matí llegit un article al voltant del silenci del que fan gala els dirigents polítics que diuen defensar la llengua i la cultura pròpies. Un blogaire, de nom Aleix, es queixa de la connivència de CiU amb el PP, amb els enemics de la llengua i la cultura catalanes. L'article l'he descobert gràcies a que el senyor Partal, director del VilaWeb,  l'ha compartit via Facebook.

Per a Aleix, el més greu no és que CiU pacte amb els catalanòfobs -que ho és, de greu- sinó que callen davant els atacs que pateix la nostra llengua i cultura si ocorre fora del Principat; el "ja s'ho faran", que tan de mal ha fet. Ja s'ho faran els valencians; ja s'ho faran els illencs... No saben que Espanya també roba en l'àmbit cultural i que la cultura sobrepassa les fronteres polítiques?

Estaria bé recordar un text de Cucarella, de juny de l'any passat, on precisament deia açò mateix: El PP també ha obtingut la majoria absoluta a Catalunya.

"Teniu-ho present, per tant, els qui heu votat CiU: heu votat PP; heu votat contra els catalans de les Illes i del País Valencià. A les properes eleccions, si us plau, feu memòria"

A banda d'aquesta reflexió, m'agradaria dir que el terme catalunyisme que apareix en l'article, el trobe idèntic al terme valencianisme que s'empra al País Valencià. L'opció valencianista majoritària del País Valencià per posar uns exemples, no té castanyes de registrar un sol domini .CAT; és més, han arribat a demanar un domini .VAL quan els valencians ja tenim el .CAT. Els seus dirigents fan declaracions com ara que els Països Catalans són una batalla perduda (Mònica Oltra) o que se senten "espanyols i valencians" (Enric Morera, pregunta nº 44). Per això, i tenint en compte que ningú no és perfecte, cada vegada estic més orgullós de la meua gent.

En aquest any Joan Fuster m'agradaria recordar una de les seues frases més recurrents "O en recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a Poble. O ara o mai"

dimarts, 13 de març del 2012

Esmoladooooor!

Fa anys que no passa l'esmolador pel meu carrer. Fent sonar eixe xiulet tan característic i al crit de asmolaoooor! avisava als veïns que ja estava ací. 

La darrera vegada que recorde haver-lo escoltat tal vegada anava encara a l'institut. M'encarava carrer amunt direcció a ca la iaia quan una anciana menudeta i prima i amb unes tisores a la mà em va preguntar, tota nerviosa, per on havia tirat l'esmolador. Per dos vegades m'ho va preguntar, però jo no la comprenia. Un jardiner que ens escoltava de prop li ho va treure en net a la dona. -carrer avall, senyora.

Ara acabe de veure una furgona amb un megafon incorporat que repetia una gravació una i altra vegada. Ara l'ofici ja no és el que era... Si és que és el mateix ofici! Perquè la gravació començava amb un ya está aquí el afilador.

dilluns, 12 de març del 2012

A cal sabater, sabates de paper

La meua àvia sol dir una expressió: "a cormull". Per exemple, s'ha menjat un plat d'arròs a cormull, que vol dir, traduit a la llengua que emprem els més joves, pobra i descuidada, un plat super ple d'arròs. Acabe de llegir, en un blog que segueisc des de fa temps, eixa mateixa expressió dita correctament:



Després he vist que caramull sí figura al diccionari:

 

caramull

m. [LC] Porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Fer caramull. Llevar el caramull. El caramull d’un gelat.
[LC] a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull.
[LC] a caramull loc. adv. b) En abundància.
[LC] [AGA] caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica.
m. [LC] Munt 2 . Un caramull de pedres, de bales, de rocs.
m. [LC] [AGA] Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda.
m. [LC] Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.


M'encanta comprovar com la cultura catalana està més viva que no ens pensem entre la gent més major. Malauradament, els més joves i no tan joves, ja no emprem moltes de les expressions pròpies dels Països Catalans. Avui mateix he redescobert que l'expressió nostra de "en casa del herrero, cuchillo de palo" és a cal sabater, sabates de paper. I també m'ha vingut al cap altra expressió de la meua iaia: "sempre va amb presses, pareix corruixes". Internet té moltes entrades que expliquen més sobre aquesta expressió.
Gota a gota vaig deixant constància de les expressions que la meua àvia usa. Resulta frustrant, però, comprovar que per molt de temps que dispose mai no podré arreplegar tot el saber i la cultura que els nostres avis guarden. Un oceà de cultura, sense exagerar... Llàstima que a les escoles no es tinga més cura per ensenyar aquestes coses, ni a les televisions (l'única amb programes educatius en la nostra llengua és TV3). Llàstima no disposar d'una premsa en paper seriosa (l'ARA tot just acaba d'aterrar al País Valencià) i que les institucions es preocupen més en fomentar el "valencià genuí" (si és que existeix) que no pas el català de tots.

dimecres, 7 de març del 2012

Filosofia

Necessite que algú em desengantxe d'Internet. És una pèrdua de temps massa gran i una droga. Amb tota la feina que he de fer i em passe les hores llegint notícies i penjant-les a facebook, compartint-ne d'altres, llegint les reaccions d'usuaris... I sí, xafardejant un poquet en perfils aliens que sovint criden l'atenció amb els seus propis comentaris. Això sí, ho faig des de la legalitat. A partir de demà intentaré que el dia siga més profitós! Avui, però, m'agradaria escriure sobre aquest tema.

Com bé sabeu, a Facebook hi ha un apartat en què pots posar informació personal per tal que la gent et conega millor. És curiós comprovar ben sovint aquella màxima que diu: No tots els peperos són fatxes, però tots els fatxes són del PP. I m'explique: recentment m'he trobat dos casos, tots dos veïns de Cocentaina. El primer d'ells, a l'apartat de Facebook "Ideologia política" va posar inicialment un sincer FE de las JONS per a, més tard, penedir-se i "rebaixar-ho" a Partit Popular. Al mur del crack en qüestió vaig poder llegir frases racistes com ara "Dios nos dividió en continentes por algo". Cap dels seus amics no el va advertir de la seua imbecilitat; val a dir, però, que tampoc ningú no li va riure la "gràcia".

Respecte al senyor número 2, no vaig detectar cap intencionalitat racista en els seus comentaris a la xarxa social. Només es tracta d'una persona bastant desinformada, sense eixe tuf nazi que soltava l'anterior personatge. Entre les fotos que té públiques llueix l'escut de l'Espanya franquista. Aquest senyor, segons apareix a l'apartat Filosofia (¡!) (Agarreu-se que ve curva) també és votant del PP i es considera "cristiano", així, sense especificar. Tal vegada es refereix a l'àmbit futbolístic, no ho sé. I finalment, les persones que "l'inspiren" no són Rigoberta Menchu ni Gandhi, ni Nietzsche...


Amb aquest informe sociològic "bananero" s'acaba el perdre el temps. A partir de demà menys Internet i més estudi!

divendres, 24 de febrer del 2012

La Corriola a Cocentaina

Retaule de Santa Bàrbara (Cocentaina)
Molt bo l'article que ix publicat en la pàgina 21 de la Revista "El Comtat" d'aquest mes (febrer de 2012) on s'explica l'origen de la tradicional Corriola i se'n desfan els mites. Segons escriu el President del Centre d'Estudis Contestans (CEC), Pere Ferrer Marset, la denominació -no tant- antiga de la tradicional corriola era "la sucà", estava relacionada amb el cicle agrícola i se celebrava el 4 de desembre, per santa Bàrbara. L'Església (o el calendari escolar) va modificar lleugerament aquesta celebració traslladant-la de dia i impregnant-la d'un significat que no tenia en origen. No és d'estranyar, perquè la religió ha estat un element inherent de la societat contestana durant tota l'època moderna.

Precisament la setmana passada vaig anar a Alcoi a la presentació del llibre El sant del dia, d'Alfons Llorens. Un escriptor que llegeisc quan escriu al setmanari "El Temps". Alfons Llorens també en parlava d'aquest tema. Parlava de com l'Església i el poder establert han anat "modificant" les tradicions ancestrals valencianes en benefici propi i han anat carregant-les d'un significat diferent a l'original per tal d'homogeneitzar la societat. O dit d'altra manera més suau: de com les tradicions valencianes han evolucionat a través de la mà de l'Església, ja que durant l'època moderna (i abans medieval i bona part de la contemporània), l'Església impregnava cada racó de la vida de les persones.

No m'agradaria que s'entenguera malament el meu escrit -bastant enrevessat, per cert- no dic que l'Església haja manipulat les tradicions valencianes en benefici propi de manera perniciosa. Era normal, en aquella societat profundament cristiana, això de donar-li un significat religiós a absolutament tot el que passava en el dia a dia: les tradicions originàriament cristianes se celebraven i les que no ho eren tant, doncs se li intentaven donar un sentit religiós.

Molt profitosa la xarrada d'Alfons Llorens i l'article de Pere Ferrer, la veritat que sí. Continuaré pegant-li voltes a la vessant etnològica del meu poble.

diumenge, 29 de gener del 2012

J.V. Foix

Avui fa 25 anys de la mort del poeta J.V. Foix i les xarxes socials se n'han fet ressò. Recorde el meu primer i únic contacte amb la seua poesia: va ser farà uns 15 anys (o més), de xiquet, quan estudiava al col·legi.

A classe estavem asseguts per grups i el professor ens deixà sobre la taula de cada grup uns pocs retalls. Cada retall era una poesia, crec que d'un autor diferent. Hi havien poesies ben curtes i altra molt llarga. Cada membre del grup havia d'agafar una poesia, aprendre-la de memòria, recitar-la davant de tota la classe i explicar-ne el significat.

A mi no em va tocar la més llarga però tampoc de les més curtes. El paperet que vaig agafar era És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix. Encara recorde gran part del poema, que me'l vaig haver d'aprendre de memòria. I recorde, amb molta més claredat encara, aquells dies que tocava recitar i explicar el significat del poema. Jo, per sort, no vaig haver de recitar-lo davant de tots. Però recorde els dies d'angoixa per si em tocava fer-ho...

Ara trobe que és un bon moment per a llegir més d'aquest poeta. I més relaxadament.

dimecres, 25 de gener del 2012

CiberFester

A Alcoi la dona segueix discriminada; banejada del món de la festa. Què malament s'han fet les coses a la ciutat veïna: que si prohibició d'esquadres mixtes, que si vestimenta diferent per a les dones... Com si no pogueren participar tots en la festa en igualtat de condicions. Si, total, resulta més versemblant que una dona agafara les armes en l'Edat Mitjana que un iaio de vora 70 anys!!

Ara, però, la cosa podria complicar-se encara més de cara al 2030. Ningú no ha pensat en els robots i tard o d'hora ja no es conformaran en eixir al boato o formar part d'una carrossa: voldran fer esquadra. I si no, temps al temps... :)

dissabte, 21 de gener del 2012

Les 543 paraules

Llegeisc al setmanari El Temps l'entrevista a Rafael Xambó. Interessantíssim tot el que es diu de RTVV. Novament, com cada vegada que es parla de Canal 9, es fa referència al famós llistat de paraules prohibides que els redactors havien d'evitar per sonar "massa catalanes". Eixe llistat imposat en temps de Lerma (PSOE) es composa, exactament, de 543 paraules segons el setmanari... Doncs bé: m'agradaria poder llegir el famos llistat; eixe que tothom en fa referència però que encara no he pogut trobar enlloc. Algú l'ha llegit? Algú em podria ajudar?

dilluns, 16 de gener del 2012

Fraga

Excel·lent resum d'un oient sobre qui fou Fraga. Altre fracàs de la democràcia; altre que se'n va sense pagar.



Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries



Arran de la mort de Fraga, apareixen videos a Internet que ja tenia quasi oblidats

divendres, 13 de gener del 2012

Ja estem en el mapa

Després de 16 anys de majoria absoluta del PP, el País Valencià ja està en el mapa. Segons recorda també El Jueves: Moody's rebaja la calificación del País Valencià hasta el bono basura.


I no ho diu només El Jueves, que ho diu tota la premsa estatal. El cas és que els valencians som la Grècia de l'Estat espanyol gràcies al govern que hem tingut. Eixe govern que ha practicat el clientelisme i ha manipulat els mitjans de comunicació que paguem entre tots en benefici propi. I a d'això ells en diuen "democràcia" perquè només miren el resultat final i mai les martingales que han fet per tal que les urnes els siguen propícies... Què sabran de democràcia els hereus polítics del franquisme!

Per altra banda, dimarts eixia a El País, en forma d'article d'opinió, un resum dels desgavells que ha fet el govern popular a casa nostra. Volia copiar-ne algun fragment, però tot l'article és molt bo. No té pèrdua. Us convide a llegir-lo si no ho heu fet ja.

Finalment, una reflexió que fa temps que hem roda pel cap: mai veure en persona a Camps, ni Fabra, ni Rambla ni Cotino ni Costa. Però diàriament si que veig militants del PP ací i allà. Pense que ells, els militants de base, són els culpables d'aquesta situació. Ells, amb el seu finançament en forma de carnet de militant, són la base de tota aquesta poca vergonya instal·lada a casa nostra. A l'hora de cercar els culpables, jo no assenyale cap a la televisió.