Sí a la nostra llengua

dijous, 28 d’abril del 2011

BARRACA TOTAL!

No vaig a dir que ha guanyat el futbol, perquè això es diu quan som testimonis d'un partidàs, quan dos equips competeixen per a guanyar el partit. Avui el futbol l'ha intentat posar el Barça; el Madrid s'ha dedicat a boicotejar l'encontre tal i com va fer en la final de la Copa del Rei.  El Madrid ha eixit amb l'esquema típic de Mou: l'antifutbol. Amb el vist-i-plau dels seguidors merengues, que mentre guanyen, els importa una merda anar a l'estadi per a no veure res de bo. Quan l'entrenador/showman portuguès treballava fora de la Meseta, a banda de practicar "l'antifutbol", era un "provocador". Tota la premsa castellana se'n feia ressó de les seues pallassades. Ara, però, Mourinho és un "gran estratega" i un "entrenador polèmic" que fa les declaracions que fa per a traslladar la pressió dels jugadors, per a protegir els seus jugadors de l'ambient, etc.

Ja em veia com en la final de la Copa, on el Barça posà el futbol i el Madrid el gol. Una acció de Pepe, però, ha aplanat el camí a Messi. Em sap greu pel Madrid, però açò és Europa i és on juguen els equips grans. Pepe ho hauria d'haver pensat abans de fer eixa entrada criminal: Açò no és la lliga espanyola; ací sí que t'expulsen.

Estic content, no perquè l'eliminatòria estiga decidida, que no ho està, sinó perquè el Madrid es veu obligat a jugar a futbol al Camp Nou si vol passar. I jugant a futbol, sé que el Barça no té rival. Ja no hi ha perill de que es produeisca altre accident com el de la Copa del Rei.

El títol de l'escrit és en homenatge als comentaristes de Canal 9, que feia temps que no els escoltava. A la mig hora de partit, amb una possesió de la pilota insultant favorable al Barça i mentre un d'ells feia publicitat de la sèrie "Senyor retor", el comentarista va i solta un crit que no sé ben bé què significa, però que m'ha fet gràcia: Barraca total! Encara estic pegant-li voltes...

Finalment, m'agradaria destacar una notícia:

 
El FC Barcelona va demanar a la UEFA que s'usés el català a les indicacions i megafonia, com s'ha fet en altres ocasions (a Donetsk o a Londres) · La negativa del Madrid ha fet que la UEFA hagi rebutjat la petició

I l'opinió d'un lector del diari Marca que, ves per on, és el comentari més valorat. Un recordatori de que sobrem a l'Estat espanyol, perquè volem la nostra llengua ben viva:

porque el barca tiene favores de la uefa? porque alimenta los nacionalismos en españa, son ingleses, franceses y holandeses, y aqui somos tontos oyendo catalan por megafonia como lengua oficial



Per la meua part, res més. HALA MANDRIL!

diumenge, 24 d’abril del 2011

ERPV-Alcoi no concorrerà a les eleccions municipals

Esquerra Republicana del País Valencià no es presentarà a les eleccions municipals a Alcoi el proper 22 de maig. Fins l'últim moment s'ha intentat arribar a acords amb Bloc i EU; fer una mena de Nafarroa Bai. No ha pogut ser i, davant això, Esquerra havia de decidir si anar en solitari a les eleccions (i arrapar vots a l'esquerra sense opció a aconseguir cap regidor) o retirar-se...

Esquerra-Alcoi
Fóra quina fóra la decisió, Esquerra hauria rebut crítiques. Pense que és la millor opció: Esquerra es retira de la cursa electoral, no hi haurà cap partit d'esquerra i de Països Catalans que els alcoians puguen votar el proper mes. Però, la part bona, és que l'esquerra està menys dividida. Amb la renúncia d'ERPV-Alcoi (i si la memòria no em falla), es presenten tres partits d'esquerres a la capital de l'Alcoià: EU, Bloc i PSOE. Davant els tres partits de dreta, CDL, PP i els inefables de rosa.

Podriem dir que, numèricament, la balança està equilibrada entre dreta i esquerra. ERPV-Alcoi es retira de la cursa Alcoiana, però només per les circumstàncies especials d'aquest any i per tal de facilitar el canvi que Alcoi necessita. A les autonòmiques presentarem llista i d'ací 4 anys esperem poder presentar diverses candidatures arreu de les comarques de l'Alcoià i El Comtat.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Participació Ciutadana (I)

L'Ajuntament de Cocentaina està portant endavant una roda de contactes amb els diferents col·lectius del poble com ara jubilats i joves. Tindrem en un futur proper el Bulevard Matlock? Vendrem Fraga per a poder contractar Bisbal per al Fira i Festa d'enguany?

El futur està en les nostres mans; o això és el que m'agradaria pensar. L'Ajuntament ha iniciat aquest procès de participació ciutadana perquè està obligat a fomentar-la i també per tal de desarmar a l'oposició que fa temps que ve reclamant una democràcia més participativa. Ara que les eleccions estan al caure és el moment més idoni.

De totes maneres, una notícia ben positiva és que els tallers continuen després de les eleccions. A falta de saber què entenen els que manen per "participació ciutadana", la idea dels tallers és bona i necessària.

Podeu entrar en la pàgina de l'Ajuntament i pegar un tomb. Si teniu qualsevol idea, crítica o suggeriment, també teniu un correu a la vostra disposició (estrategiaterritorial@cocentaina.org).

L'experiència va ser molt positiva. Estava més ple que no em pensava, vaig conèixer gent nova i em vaig retrobar amb gent que no veia des de feia temps o que només ens saludavem i prou. La vesprada, però, va tenir també una cara B.

Cara A
Cara B

diumenge, 17 d’abril del 2011

L'Holocaust espanyol

Aquesta vesprada, en arribar a casa, hi havia posat en la televisió el NO-DO valencià (aquesta vegada sí que no tenia cap de culpa jo, perquè no tenia el comandament). La manipulació que ha fet Canal 9 de la manifestació del 25 d'abril ha estat brutal: He vist Paula Sánchez de León dir una cosa així com que el PP sí que vol la TV3 i que Carod-Rovira ha estat a la mani que anava en contra dels interessos de "lo valenciano". I precisament ho diu ella, que no té ni puta idea de parlar valencià.

No crec que els militants del PP pensen que estem imbècils; més bé els la bufarà. És un tema menor, per a ells, açò de la llengua, la cultura i la transparència i per això els dóna tot igual el que diguen o facen els des de dalt. Per això "passe" de comentar més d'aquest tema...

El que volia dir també està relacionat amb Canal9 i la seua incompetència:

Hui, en el darrer dia de la Fira de Llibre de València, el convidat de luxe era Paul Preston, un dels millors hispanistes que existeixen, un dels millors historiadors. Doncs bé, Preston és britànic i sap parlar català, però a Canal9 ha eixit parlant en castellà.

Quina lliçó d'integració hauria donat Paul Preston si milers de persones l'hagueren escoltat parlar en la nostra llengua...

PD: L'enllaç de l'entrevista a Paul Preston a Catalunya Ràdio és molt bo!!!

dijous, 14 d’abril del 2011

Democràcia espanyola (II)

Nou escritet abans de sopar. Altra vegada de política i altra vegada de la democràcia espanyola. La democràcia d'eixe país geogràficament en el continent europeu. Eixe país considerat per molts el millor del món per guanyar un mundial de futbol mentre va a la cua d'Europa en allò que realment importa: Transparència, educació, etc. El pitjor de tot plegat és que també ens arrastra a nosaltres.

El país que posà el crit al cel pel tancament d'una televisió a Veneçuela mentre passen de llarg quan tanquen la TV3 al País Valencià no deixa presentar-se a les eleccions espanyoles --clar-- a 40.000 bascs. Això és la democràcia espanyola: feta a mida perquè puguen guanyar els de sempre. Mentrestant, ací al País Valencià sempre s'han pogut presentar feixistes i assassins a les eleccions.

Segons el diari Gara, "Pese a no tener oficialmente ninguno de sus derechos civiles y políticos restringido, unas 40.000 personas no pueden presentarse en ninguna lista sobre la que pese la sospecha de ser cercana a la izquierda abertzale, puesto que podrían provocar su ilegalización por haber sido en el pasado candidato o interventor de partidos o agrupaciones ilegalizadas."

Pareix que contra el PP no pensen actuar, malgrat tenir, entre les seues files, un president d'honor que fou ministre de Franco i molts fills i néts de franquistes. Què ha hagut pitjor que el Franquisme a Espanya? Res. I com és possible que encara coste tant de condemnar tot aquell terrorisme d'estat?

Espanya, ni tan sols arriba a república bananera; el rei encara hi és. A veure si poc a poc diem adéu a Espanya i hola al País Valencià i Europa. Agustí Cerdà, president d'Esquerra al País Valencià, estrena twitter. Si vosaltres també en teniu podeu fer-vos-en seguidors.

dimecres, 13 d’abril del 2011

"...i gasten el coneixement"

L'altre dia, abans d'anar-me'n al llit, vaig anar a la cuina per a menjar-me una pizza. No havia sopat gaire i tenia fam. Eren ben bé les 3 del matí i pel 9/24 feien un reportatge d'una empresa de vins de la meua terra. Per això no vaig canviar de canal tot i saber el risc que corria.

La mala llet no va tardar en aparèixer quan canviaren de tema. El presentador de l'espai "clau econòmica", un senyor amb una certa semblança amb un actor de Muchachada nui, va començar a parlar d'una empresa de sabates de Petrer (població valencianoparlant). Com l'empresari de Petrer era castellanoparlant, el presentador va canviar al castellà per tal d'entrevistar-lo. Aquest canvi de llengua a la televisió pública valenciana s'hauria produït per dos motius --no en trobe altres; vosaltres sí?--:

1- El presentador creu que l'empresari de Petrer és imbècil i no l'entendrà si li parla en valencià (tot i ser de Petrer).
2- El presentador canvia al castellà perquè és la llengua superior; per educació (ja que és de maleducats parlar en valencià als castellanoparlants, encara que siguen de Petrer).

Siga quina siga la raó per la què el presentador canvia de llengua (menyspreu envers la llengua o menypreu envers l'entrevistat), és un fet que em repugna. Em dóna fàstic!! L'humor absurd, si el fa Canal9, en compte de riure fa plorar. I pensar que ens han llevat la TV3 i aquesta merda de Canal9 és l'única televisió que tenim en la nostra llengua... Una televisió de MERDA. Sí, M E R D A! Entre tots els valencians estem pagant una televisió que transmet a la societat uns valors de merda, com ara, la sumissió lingüística.

Finalment, mentre veia la merda d'entrevista (no sols amb el tema lingüístic. Merda de preguntes, d'actitud, etc.), el presentador, a l'hora d'acomiadar-se, va i ens dóna un consell:

"estalvien un poc i gasten el coneixement"

La mare que el va parir...

dilluns, 11 d’abril del 2011

Records de les cançons en català

No recorde ben bé quan vaig escoltar música en català per primera vegada. Vaig començar com tothom, escoltant cançons a casa (baixant de la font del Gat, Pastoret on vas...). Però durant la meua infància recorde clarament tres moments i tots tres a l'escola, al convent. Primer, amb una professora durant els anys inicials de primària, recorde cançons com ara "La mestressa va al mercat" i "En Joan Petit quan balla". El segon moment fou amb el professor don Álvaro, en classes de "valencià", amb cançons com ara "Mare vaja-se'n a missa" o la conegudíssima "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa.

El tercer record que tinc d'haver escoltat música en català fou en cinquè d'EGB --crec-- i va ser el moment que més em va marcar. Va ser amb el professor Xavi (si no recorde malament, fins i tot abans de tenir don Álvaro en "valencià"). Com deia, fou el moment més important per a mi i crec que també per a tota la classe: Per primera vegada vaig entendre que hi havia música en la meua llengua que era "guai". Fins aleshores només havia escoltat música infantil i, possiblement, de manera inconscient pensavem que la música en la nostra llengua només era vàlida per als infants i prou. De fet, a classe mai vaig tornar a escoltar música en català que no fóra per a xiquets: Ja a l'institut, recorde haver escoltat "El romanç del Penyal", també en classes de valencià. La cançó de Paco Muñoz estava bé, em va agradar moltíssim, però no deixava de ser una cançó infantil.

Per això, conèixer el rock català de la mà de Xavi va ser tot un esdeveniment. Vaig descobrir SAU i les meravelloses cançons "Boig per tu", "L'onze de setembre" i sobretot "El tren de mitjanit".

I després de fer memòria sobre la primera vegada que vaig escoltar rock en català, us deixe l'enllaç, precisament, d'una cançó infantil: "Qualsevol nit pot sortir el sol". Fa molt de temps que el vaig veure pel YouTube i m'encanta el videoclip. És boníssim (costa de creure que siga amateur!!), i la cançó també és molt bona. Seria més lògic enganxar l'enllaç d'una cançó actual en català, però com tinc intenció d'escriure més sobre els grups que m'agraden, ho deixaré per a més avant.