Sí a la nostra llengua

diumenge, 29 de gener del 2012

J.V. Foix

Avui fa 25 anys de la mort del poeta J.V. Foix i les xarxes socials se n'han fet ressò. Recorde el meu primer i únic contacte amb la seua poesia: va ser farà uns 15 anys (o més), de xiquet, quan estudiava al col·legi.

A classe estavem asseguts per grups i el professor ens deixà sobre la taula de cada grup uns pocs retalls. Cada retall era una poesia, crec que d'un autor diferent. Hi havien poesies ben curtes i altra molt llarga. Cada membre del grup havia d'agafar una poesia, aprendre-la de memòria, recitar-la davant de tota la classe i explicar-ne el significat.

A mi no em va tocar la més llarga però tampoc de les més curtes. El paperet que vaig agafar era És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix. Encara recorde gran part del poema, que me'l vaig haver d'aprendre de memòria. I recorde, amb molta més claredat encara, aquells dies que tocava recitar i explicar el significat del poema. Jo, per sort, no vaig haver de recitar-lo davant de tots. Però recorde els dies d'angoixa per si em tocava fer-ho...

Ara trobe que és un bon moment per a llegir més d'aquest poeta. I més relaxadament.

dimecres, 25 de gener del 2012

CiberFester

A Alcoi la dona segueix discriminada; banejada del món de la festa. Què malament s'han fet les coses a la ciutat veïna: que si prohibició d'esquadres mixtes, que si vestimenta diferent per a les dones... Com si no pogueren participar tots en la festa en igualtat de condicions. Si, total, resulta més versemblant que una dona agafara les armes en l'Edat Mitjana que un iaio de vora 70 anys!!

Ara, però, la cosa podria complicar-se encara més de cara al 2030. Ningú no ha pensat en els robots i tard o d'hora ja no es conformaran en eixir al boato o formar part d'una carrossa: voldran fer esquadra. I si no, temps al temps... :)

dissabte, 21 de gener del 2012

Les 543 paraules

Llegeisc al setmanari El Temps l'entrevista a Rafael Xambó. Interessantíssim tot el que es diu de RTVV. Novament, com cada vegada que es parla de Canal 9, es fa referència al famós llistat de paraules prohibides que els redactors havien d'evitar per sonar "massa catalanes". Eixe llistat imposat en temps de Lerma (PSOE) es composa, exactament, de 543 paraules segons el setmanari... Doncs bé: m'agradaria poder llegir el famos llistat; eixe que tothom en fa referència però que encara no he pogut trobar enlloc. Algú l'ha llegit? Algú em podria ajudar?

dilluns, 16 de gener del 2012

Fraga

Excel·lent resum d'un oient sobre qui fou Fraga. Altre fracàs de la democràcia; altre que se'n va sense pagar.



Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries



Arran de la mort de Fraga, apareixen videos a Internet que ja tenia quasi oblidats

divendres, 13 de gener del 2012

Ja estem en el mapa

Després de 16 anys de majoria absoluta del PP, el País Valencià ja està en el mapa. Segons recorda també El Jueves: Moody's rebaja la calificación del País Valencià hasta el bono basura.


I no ho diu només El Jueves, que ho diu tota la premsa estatal. El cas és que els valencians som la Grècia de l'Estat espanyol gràcies al govern que hem tingut. Eixe govern que ha practicat el clientelisme i ha manipulat els mitjans de comunicació que paguem entre tots en benefici propi. I a d'això ells en diuen "democràcia" perquè només miren el resultat final i mai les martingales que han fet per tal que les urnes els siguen propícies... Què sabran de democràcia els hereus polítics del franquisme!

Per altra banda, dimarts eixia a El País, en forma d'article d'opinió, un resum dels desgavells que ha fet el govern popular a casa nostra. Volia copiar-ne algun fragment, però tot l'article és molt bo. No té pèrdua. Us convide a llegir-lo si no ho heu fet ja.

Finalment, una reflexió que fa temps que hem roda pel cap: mai veure en persona a Camps, ni Fabra, ni Rambla ni Cotino ni Costa. Però diàriament si que veig militants del PP ací i allà. Pense que ells, els militants de base, són els culpables d'aquesta situació. Ells, amb el seu finançament en forma de carnet de militant, són la base de tota aquesta poca vergonya instal·lada a casa nostra. A l'hora de cercar els culpables, jo no assenyale cap a la televisió.