Què mou un jugador de futbol que parla portuguès (240 milions de parlants) i espanyol (500 milions de parlants) a aprendre català?
Com bé diu un comentari al YouTube "Sylvinho ha fet en 5 anys el que els espanyols no fan en tota la seva vida". I és que és ben estrany que un esportista, que no sap on jugarà la temporada següent, si seguirà a Can Barça o marxarà a Rússia, s'anime a aprendre una llengua legalment de segona.
Millor que qualsevol gol de qualsevol jugador del Barça, perquè no és fruit d'un moment de fortuna, sinó de cinc anys dedicant-li part del seu temps, de la seua vida, a la nostra llengua. Qui m'anava a dir -i precisament aquesta nit- que seria un exblaugrana qui em donaria una alegria? Precisament aquesta nit, la nit de l'Arsenal-Barça, l'alegria que buscava encarat al televisor -i sofrint els infumables de Canal 9- m'estava esperant al YouTube...
Encara que he descobert ben tard aquest vídeo, no vull deixar passar l'oportunitat per a dir... Gràcies, Sylvinho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada