Una de jamó i ques

Us he parlat ja de Ferran Suay? Segur que sí. Perdoneu que siga tan plom pegant-li voltes al mateix tema però és l'únic que fa que em bulla la sang i em motive a actualitzar el blog.

Resulta que fa dies vaig llegir un article força interessant d'aquest professor de la Universitat de València (de fet, tots i cadascún dels articles són interessantíssims). A diferència del que hom puga pensar, açò no és parlar de política sinó de les injustícies que patim els catalanoparlants quan volem que se'ns respecte. Que si uns "per educació"; que si altres "por justo derecho de conquista", altrament dit "perquè estem a Espanya", el cas és que molts catalanoparlants encara veuen normal això de la sumissió a la lengua falsament anomenada "común".

Doncs bé. L'escrit de Ferran Suay, que portava per títol Contra el nacionalisme lingüístic, va eixir publicat, també, a l'Avui+ l'u de març. En un dels paràgrafs deia:

"D'altra banda, acabar amb el nacionalisme lingüístic serà un gran benefici per a la nostra societat. Ja que el vigent estatut d'autonomia estableix que tenim dos llengües oficials, resulta especialment ridícul que persones amb profundes discapacitats lingüístiques puguen accedir -no sols a la funció pública- sinó també als nivells més alts de representativitat institucional. És incomprensible que polítics com Paula Sánchez de León (PP), Ángel Luna (PSOE) o Marga Sanz (EU) -per citar-ne només tres- estiguen representant-nos mentre es mantenen en un complet analfabetisme funcional en valencià."

I ara escolteu el "valencià" que parla la portaveu del Consell Paula Sánchez de León i que acabe de descobrir al YouTube...

És una vergonya, sí o sí? Ferran Suay, com sempre, pegant on fa mal. Justa la fusta! Ni Nostradamus, tu! No hi ha lloc a interpretacions ni dobles lectures. Clar i ras. Fins que el seny no es generalitze entre la societat valenciana, haurem d'aguantar aquestos lladres que entraren per Almansa. De moment, toca patir-los quatre anys més. Als valencians ens va la marxa...

¡Qué cosas!

Després de dinar, mentre espere el bus, seu al meu costat una anciana.

-¡No te levantes! --em diu-- Como eres delgadito cabemos los dos.

-Sí que és de veres, senyora. No em vindrien malament uns quants quilets més...

La senyora em mira estranyada i jo pense que no m'ha entès. Quan la dona es refà em pregunta "de dónde eres?" i li conteste que sóc de Cocentaina. La dona torna a posar cara de pòquer, i, com que no vull que pense que estic vacil·lant-la ni res per l'estil, li pregunte que si coneixia Alcoi, que jo sóc d'allà. La senyora, que ja li resulta més familiar el nom d'Alcoi, s'anima. Em diu que claro que s'ho coneix, que ella ha viatjat per "tots els poblets" perquè el seu home era d'un centre excursionista. I que quina meravella la cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi que havia vist per la televisió.

A rengló seguit, em pregunta el motiu pel qual --dedueisc-- s'havia quedat "ratllada" anteriorment. No era que no m'entenia, sinó que jo no havia canviat al castellà per a parlar amb ella.

-Y tú, ¿hablas siempre en valenciano?

-Sí --li conteste sense donar cap més explicació i com estranyat per la seua pregunta--

-Ah, claro! --respon ella-- Como eres de allá...

La dona, que busca una explicació a la meua actitud, conclou en que jo parle sempre valencià "perquè sóc d'allà".

El que m'ha paregut trist no ha estat el menyspreu d'aquesta senyora cap al valencià (al capdavall, és normal entre la població d'una certa edat). Allò realment trist, és que pareix que he sigut el primer cas d'un valencianoparlant que no canvia de llengua al parlar amb ella. I la senyora ja té la seua edat...

La dona ha començat a explicar-me que durant la seua estada a Alcoi, li va cridar l'atenció que la gent parlava "un valenciano más parecido al catalán, ¡qué cosas!". Em diu, la dona, que ella és valenciana però que està ben enfadada perquè els seus néts reben moltes classes en valencià, i que el valencià és cosa del passat i recuperar-lo(!), retrocedir en el temps.

Amb una senyora d'edat avançada, que només vol xarrar una estona, no m'ha quedat altra que escoltar-la --i la veritat, no ho he fet a desgana--. Ha començat a dir-me que tant de bo entenguera l'anglès com el valencià. Ella sap valencià, el té en el cap, diu, però mai el parla. Jo, novament com estranyat, li pregunte si havia nascut ací, a València ciutat. I ella, insistint en que era valenciana, m'ha respost:

-"Sí, sí. Pero no hablo valenciano porque, porque, porque..."

En això, mentre pensa l'explicació del per què no  sap parlar valencià, ve la meua salvació en forma d'autobús amb el número 70. Em despedeisc de la dona que espera el 72 i m'estalvie el haver d'escoltar per quins motius l'anglès és millor que el valencià i un cas que li va ocórrer a la seua cunyada a Anglaterra, per reforçar la seua tesi.

Arrap

Arrap és un grup valencià de rap i hip hop. Tot just comencen ara i han deixat a l'abast de tothom unes quantes cançons que es poden descarregar si us interessa.

Ja trobava en falta rap combatiu en valencià. Els desitge molta sort.

"Amaga't, covard, no tens pilotes.

Jo somnie amb calcinar el debats de Lluís Motes"

Levante - EMV

No vaig a escriure res al blog, només un comentari referent al Diari Levante (el Levante español de toda la vida): El valenciano se estrena en el Senado

Se n'adoneu d'aquest titular tan perniciós?

El valenciano se estrena en el Senado

La notícia "bona" (en realitat a mi me la sua) és que els senadors ja poden expressar-se en altres llengües de l'Estat i no només en castellà. Amb 30 anys de retard ens han donat permís els "señoritos".

El valenciano se estrena en el Senado

"El valenciano se estrenó ayer en el pleno del Senado en boca del senador del grupo socialista por Castelló, Joan Bautista Cardona..."

Levante español

El primer en parlar en la nostra llengua fou Ramon Aleu i el segon Pere Torres. El primer d'origen principatí i el segon d'origen balear. Joan Cardona fou el tercer en parlar català, si es vol, "valencià". Però no va ser el primer. El Levante dóna a entendre que valencià no és català?

El valenciano se estrena en el Senado, bien. Pero de la mano de Ramon Aleu!!!! Coññññoo!!!!

La notícia és que es pot usar la llengua INDEPENDENTMENT D'ON SIGA EL SENADOR!

Tal vegada us pareixerà exagerada la meua crítica, i fins i tot, entendreu la notícia del Levante com "el català parlat al País Valencià". Per a mi és una prova més de la merda de premsa que tenim al País Valencià.