Sí a la nostra llengua

dimarts, 15 de febrer del 2011

El que dóna una frase...

Si al post anterior havia fet referència a l'actitud de l'entrenador del Girona, Raül Agné, ara m'agradaria escriure sobre la reacció d'alguns sectors de la premsa aragonesa.

Radio Huesca tallà el so de la roda de premsa quan Agné comença a parlar en català als periodistes catalans desplaçats fins allà. El pitjor de tot plegat no és que el tallen, sinó la raó que addueixen: "Lo que nos faltaba ya, que nos hablen en catalán en nuestra propia casa, pues cortamos..."

Primera: "lo que nos faltaba ya..." Com si fóra un insult o alguna cosa pitjor. El que faltava! usar la seua llengua! Cosa que no haguera passat res si Raül haguera sigut -com bé retreu als periodistes- anglès. Si haguera parlat anglès no hauria passat res, però la mentalitat d'aquesta gent és del tot franquista, encara: en España, en español.

Segon: "...Que NOS hablen en catalán". Doncs no. El senyor Agné no us va parlar en català A VOSTÈS. A vostès us va parlar en la vostra llengua, en castellà. Agné va parlar en català als mitjans catalans que li preguntaren en català.

Tercer: "Que nos hablen en catalán -compte!- en nuestra propia casa". Que no sabrà el locutor aquest que Aragó és un país trilingüe? A què es refereix amb això de "en nuestra propia casa"? A Aragó segur que no, perquè el català és una llengua tan aragonesa com el castellà. De fet, Raül Agné és nascut a Mequinensa, poble aragonès i catalanoparlant. Vol dir el locutor de Radio Huesca que Agné, nascut a Mequinensa, és foraster? Per "nuestra propia casa" s'entén la ciutat de Uesca, on la llengua autòctona no és el castellà sinó l'aragonès?

Quart, i com a conseqüència de l'atreviment de parlar català a periodistes catalans que així li ho demanaren, "pues cortamos sonido...".


Lluny d'avergonyir-se o desmarcar-se del comportament xenofob d'alguns dels periodistes presents a la sala de premsa, molts segueixen cecs davant la lliçó de "dignitat i valentia" d'en Raül Agné. Espanya ni comprén ni comprendrà mai que tenim dret a existir. Tard o d'hora els valencians haurem de fer el mateix: plantar-nos i dir PROU si no volem deixar d'existir, almenys com a comunitat catalanoparlant que som. Amb Espanya no tenim res a fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada