Sí a la nostra llengua

dimecres, 6 de juny del 2012

Pel mateix preu, sabates grans

Hi ha un tema que em preocupa molt: la pèrdua de vocabulari dels catalanoparlants. No sé si seran manies meues, tal vegada estic una mica torrat --no dic que no--, però em preocupa el no poder arribar a dominar un vocabulari ben extens en la meua llengua. I més: m'agradaria que hi haguera gent preparada per a educar a la nostra societat en la llengua catalana. Des de la infantesa, amb cançons infantils, fins a l'etapa universitària.

Quan els més majors ja no estiguen entre nosaltres, qui vetllarà perquè el català no esdevinga un dialecte del castellà? Hi ha gent preparada? Segur que sí, però, hi ha voluntat per conservar la riquesa de la nostra llengua? Em pareix que no.

Com va apuntar Ferran Suay al seu blog, els valencianoparlants corregim de seguida si soltem una espardenyada en castellà, però ens dóna igual si la soltem en català. I així anem: sense preocupar-nos en cuidar una llengua mil·lenària que, damunt, és la nostra. No crec que vinguen de fora a cuidar-la, la veritat.

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

No dubte que siga vell, el refrany, però no és valencià.