Sí a la nostra llengua

dimecres, 12 de gener de 2011

Un bon consell de Yul Brynner

El més important que posseïm els éssers humans és la nostra pròpia vida. Mai no entendré com molta gent pot permetre's el luxe de posar en perill aquest bé tan preuat per un vici car com és fumar. Un vici car per la butxaca i per la salut (no només del fumador, sinó també dels qui l'envolten). Pense que els fumadors no són conscients de les conseqüències que té fumar: tal vegada arriben a vells, però, amb quin estat de salut? "Fets tabaco" si em permeteu l'expressió. Fumar no tan sols acurta la vida; també fa que es visca amb una salut més fràgil.

Yul Brynner
Si algú pregunta si em pareix correcta la nova llei antitabac, al meu parer s'han quedat curts. Hi ha que perseguir aquesta pràctica i evitar que els més joves s'enganxen al tabac. El jovent associa el fumar a "ser adults", veuen el fumar com una cosa "guai". Així, doncs, volen imitar la gent gran i en l'adolescència comencen a fumar "com la gent adulta". Res més lluny de la realitat: fumar no és de gent adulta i enganxar-se és d'imbècils.

Per molta gent, aquestes mesures arriben massa tard. És la gent que ja està enganxada al tabac i és la que critica aquesta "persecució" contra els fumadors "com si foren criminals" (he arribat a escoltar). Però aquestes lleis contra el tabac el que fan és protegir els més joves contra l'addicció al tabac.

Segons una cita, crec que de Sèneca, "els esclaus parlen la llengua dels seus amos". En aquest cas els fumadors són esclaus del tabac i per això sempre busquen els culpables fora. Mai accepten el perill que suposa el tabac per a la societat i tendeixen a banalitzar el fumar. "D'alguna cosa ens hem de morir"; " Treballar també és dolent"; " I quan passa un camió pel teu costat i respires el fum? d'això no et queixes?" Tot excuses que sonen a broma de mal gust.

En fi, us deixe un missatge del genial actor Yul Brynner, després de pagar el preu més alt mai imaginat pel puto vici de fumar. Va morir de càncer de pulmó. Pocs mesos abans de la seua mort va dir en un programa de televisió: Ara que me'n vaig, et dic: No fumes, fes el que vullgues, però no fumes (Now that I'm gone, I tell you: Don't smoke, whatever you do, just don't smoke). L'anunci, utilitzat després de la seva mort per una campanya antitabac, posa els pèls de punta...

1 comentari:

  1. Hola paisà, gràcies per la visita que m'has fet al meu racó de pensar, com jo ho dic.
    La veritat és que el tema és apte per a debat i ja porte uns quants sobretot amb els "de cap quadrat" que s'entesten a ser egoistes,... i si tu no vols te'n vas. ¡¡¡Home si he estat sempre en les de perdre!!! Per aquesta vegada que tinc la llei a favor meu, ves i deixa'm RESPIRAR. Espere que això passe, com va passar el temps de les escupideres i tornem a ser una pinya en idees i coneixement.
    Fins sempre paisà.

    ResponSuprimeix