Propaganda electoral

A ma casa ha arribat publicitat de tres dels partits politics que es presenten a les properes eleccions municipals.

Els populars aposten, al poble, per allò que ens neguen des de la Generalitat: Més democràcia i participació. Se'ls veu venir des d'un quilòmetre de distància. El full que m'ha arribat està escrit tot en castellà menys l'eslògan "hui més que mai"; difuminat, apenes visible, retrata perfectament el partit: El català només per a l'eslògan. Per a comunicar-se, en la lengua del Imperio. El català --pràcticament-- inexistent en un poble on ben bé la totalitat dels ciutadans som catalanoparlants. Alguns diran que ho han fet perquè les persones majors no estan escolaritzades en català i, per tant, no entendrien el missatge. Excuses. Sempre hi ha excuses per sacrificar la llengua autòctona per l'altra, la que "nos entendemos todos".

L'altre partit, el PSOE, ha enviat targetons en la llengua del poble i amb la foto de l'alcalde Briet. No recorde el missatge exacte, però, almenys, els socialistes han apostat per la nostra llengua a l'hora de donar-se a conèixer. Independentment del missatge que es vullga transmetre, m'ha agradat trobar-me el targetó només en català. Sense complexos. No sé si han enviat targetons en les dos llengües, a mi m'ha arribat la publicitat només en català i m'agradaria pensar que els socialistes socarrats han cregut convenient fer campanya només en la llengua d'ací.

El nou partit polític de Cocentaina, el Col·lectiu 03820, ha enviat la seua publicitat en català i castellà. Però d'aquest partit independent m'ha cridat l'atenció, sobretot, l'intent per desmarcar-se de "la política". M'ha semblat que tenen una visió negativa dels polítics i, per això, fan política deixant clar que són ciutadans (i no polítics? Pregunte...).

És el que no he trobat lògic: Les llistes de tots els partits estan formades per gent diversa, gent amb el seu treball i les seues aficions que decideixen prendre part activa en política per a millorar el poble. Tothom som ciutadans i la política és necessària i una activitat digna. A la frase "M'han dit que ara et dediques a la política...", la millor resposta haguera estat l'afirmació de Joan Fuster: "La política, o la fas o te la fan". Sense menystenir aquesta noble activitat, només perquè uns pocs se n'aprofiten amb el vist-i-plau d'uns molts que no s'impliquen i deixen fer. Els àrbitres som tots els que tenim dret a vot. Si es crea un partit polític és, precisament, per això: Per a fer política. I amb el cap ben alt.