Sí a la nostra llengua

dijous, 5 de maig de 2011

Un canvi no és necessàriament un bon canvi

El targetó del PP m'ha arribat a casa. En un valencià molt semblant al català, em conviden a l'acte de presentació de la candidatura. Diuen que m'hi esperen. M'ha agradat molt poder-ho llegir en la meua llengua, de la mateixa manera que em vaig alegrar en veure el targetó dels socialistes, també en la llengua d'ací.

Només una cosa:

Quan parlem de "canvi" ho associem a una millora de la nostra situació. No obstant això, un canvi pot ser a pitjor. Per molt mal que estiguem, hem de donar gràcies perquè no ens vinga cap maldecap més.

Donar suport a "l'equip del canvi", és donar suport al PPCV. Això vol dir: Corrupció, amiguisme (de l'alma), clientelisme,, falta de transparència, malbaratament dels diners de tots, etc. Jo, si vull canviar --que sí que vull--, votaré per una opció millor. Un exemple: Si fóra diabètic i no poguera posar-me sucre al cafè, no li tiraria llet de pot. Canviar és girar a l'esquerra, no córrer més depressa cap a la dreta. No se si m'explique o m'he ratllat.

Per altra banda, sempre hi ha qui diu: "Iee! Que tots els polítics són iguals!". No, no tots, ni de bon tros. Per exemple, només en conec un, de polític, que li ha tocat quatre vegades la loteria en cinc anys. Un "ciutadà exemplar" per a aquestos que ara ens volen governar. Com diria un bon escriptor socarrat, però no de Cocentaina: Qui siga burro, que l'albarden.

1 comentari:

  1. Això del "canvi", dit en valencià o dit en castellà, en campanya electoral ja va quedar demostrat, en l'època de Felipe González, en què consistia. Canviar les coses per a que tot seguisca igual.

    ResponSuprimeix