No recorde ben bé quan vaig escoltar música en català per primera vegada. Vaig començar com tothom, escoltant cançons a casa (baixant de la font del Gat, Pastoret on vas...). Però durant la meua infància recorde clarament tres moments i tots tres a l'escola, al convent. Primer, amb una professora durant els anys inicials de primària, recorde cançons com ara "La mestressa va al mercat" i "En Joan Petit quan balla". El segon moment fou amb el professor don Álvaro, en classes de "valencià", amb cançons com ara "Mare vaja-se'n a missa" o la conegudíssima "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa.
El tercer record que tinc d'haver escoltat música en català fou en cinquè d'EGB --crec-- i va ser el moment que més em va marcar. Va ser amb el professor Xavi (si no recorde malament, fins i tot abans de tenir don Álvaro en "valencià"). Com deia, fou el moment més important per a mi i crec que també per a tota la classe: Per primera vegada vaig entendre que hi havia música en la meua llengua que era "guai". Fins aleshores només havia escoltat música infantil i, possiblement, de manera inconscient pensavem que la música en la nostra llengua només era vàlida per als infants i prou. De fet, a classe mai vaig tornar a escoltar música en català que no fóra per a xiquets: Ja a l'institut, recorde haver escoltat "El romanç del Penyal", també en classes de valencià. La cançó de Paco Muñoz estava bé, em va agradar moltíssim, però no deixava de ser una cançó infantil.
Per això, conèixer el rock català de la mà de Xavi va ser tot un esdeveniment. Vaig descobrir SAU i les meravelloses cançons "Boig per tu", "L'onze de setembre" i sobretot "El tren de mitjanit".
I després de fer memòria sobre la primera vegada que vaig escoltar rock en català, us deixe l'enllaç, precisament, d'una cançó infantil: "Qualsevol nit pot sortir el sol". Fa molt de temps que el vaig veure pel YouTube i m'encanta el videoclip. És boníssim (costa de creure que siga amateur!!), i la cançó també és molt bona. Seria més lògic enganxar l'enllaç d'una cançó actual en català, però com tinc intenció d'escriure més sobre els grups que m'agraden, ho deixaré per a més avant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaWaaau.. “El tren de mitjanit”! ...com si fóra ara recorde a Xavi rebobinant una vegada i un altra la cinta de cassette!
ResponEliminaBuenooo... i "Boig per el tu", i en concret la versió en directe amb Luz “caiguda del cel!” ...la sent i em veig en aquell pupitre mirant a les xiques cantar-la de memòria! ...ja ho crec que ens van marcar!
Quan jo anava al col·legi, el valencià ni cantat ni parlat.
ResponEliminaSocarraet, amb els records que cadascú de nosaltres tenim de l'època del convent podriem escriure un llibre i no quedaria malament.
ResponEliminaJpmerch l'època a la què em referisc era la dècada dels 90. La veritat és que vaig tenir sort amb el col·legi. Ací he escrit sobre un moment que pense que ens va marcar positivament, però també hi ha d'altres que pense que ens marcaren negativament. Per exemple, un professor que, molt subtilment, ens obligava a parlar castellà...
Però en general, n'estic orgullós d'haver passat per allí.