Acabe de llegir un escrit del candidat a l'alcaldia per EU a Alcoi: Molt de soroll i poques anous. Deixant a banda el que diu Paco Agulló al seu article, que és ben encertat, m'agradaria referir-me al títol.
M'han vingut al cap les declaracions de Quim Monzó d'ara fa dos anys, quan va dir que la llengua catalana estava empobrint-se. Pareix que és veritat i que, en el futur, la nostra llengua no serà altra cosa que un dialecte del castellà. De la nostra actitud depèn la supervivència de la nostra cultura, la catalana, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que comprèn llengua, història, tradicions...
Trobe que fou Ferran Suay qui va dir que els valencianoparlants corregim de seguida quan soltem qualsevol "espardenyada" en castellà, però que quan parlem en valencià no ens importa dir "entonses", "vale", "hasta luego", etc. És a dir, que no utilitzem la llengua estàndard en català però en castellà, sí. On ho vaig llegir estava millor explicat, clar! Però no trobe l'article exacte. En sap greu. De totes maneres, enllace el blog de Ferran Suay, un dels millors blogs en llengua catalana. Si teniu curiositat i encara no el coneixeu, pegueu-li una ullada. I si trobeu l'article a què faig referència, si us plau, feu-m'ho saber.I bé. El que volia dir arran del títol és que massa sovint emprem frases fetes castellanes i les traduïm literalment. Sovint desconeixem les pròpies. Massa sovint escolte dir a valencianoparlants frases fetes com ara "tiren més dos mamelles que dos carretes" o canvien al castellà per ser més fidels a la frase feta "tiran más dos tetas...". El cas és que la nostra frase feta és "tira més un pèl de figa que una maroma de barco". Dir això de "molt de soroll i poques anous" és una traducció literal d'un altre idioma. Hauríem de tenir cura a l'hora d'emprar frases fetes d'altres llengües. Mirem primer si en català existeixen equivalències.
L'omnipresent llengua castellana fa que cada vegada tinguem un vocabulari amb més castellanismes i més frases fetes traduïdes literalment del castellà, sense preocupar-nos en conèixer i usar les nostres. Malauradament, sempre és la mateixa llengua la maltractada. Jo tampoc no em salve, li diu el mort al degollat... o millor encara, le dice el muerto al degollado, ¿quién te ha hecho ese agujero?. Resulta ben difícil usar la llengua estàndard, entre tanta televisió, ràdio i premsa en castellà, i, sobretot, entre tan poca voluntat política.
Estic d'acord amb tu respecte a la contaminació de la nostra llengua. És un mal amb el que haurem de viure. És impossible aïllar-nos lingüísticament. No ho pot fer el castellà tampoc. Sobretot si vius com jo en zona majoritàriament castellanoparlant com ara València ciutat.
ResponEliminaParticularment pense que no és ací on està el perill, em preocupa més que generació rere generació el valencià es vaja deixant d'utilitzar. Preferisc un valencià contaminat que un d'absent.
I ara si m'ho permets i per desdramatitzar un mica et diré que la expressió "tiren més dos mamelles..." així dita en valencià guanya tanta gràcia que no sembla traduïda del castellà i l'equivalent "tira més un pèl de figa..." hui dia, per allò de les modes estètiques, ha perdut tot el seu significat.
Això de parlar en valencià com si traduirem de l'espanyol és molt preocupant. Molt més que no -per exemple- els castellanismes lèxics, que es poden corregir amb certa facilitat. Fer això desmunta la llengua. I no estic del tot d'acord amb el comentari anterior. Una manera d'acabar amb el valencià és convertir-lo en un patuès de l'espanyol. Una vegada aconseguit això, que es deixe de parlar una cosa bruta, contaminada i sense cap autenticitat expressiva serà ben fàcil.
ResponElimina