Iniesta perilla en l'Olimp espànyic

Fa dies Iniesta va escriure en la xarxa social que estava aprenent anglès des de feia temps i que volia posar-se a prova. Fins ací res extrany. L'anglès és una llengua molt important, molt útil, etc.

El problema ve amb la segona frase que va escriure l'esportista: "I a partir d'ara també en Català espero deixar-me anar en roda de premsa un dia". Quina gosadia, senyor! Voler aprendre català a Espanya! I usar una llengua peninsular no castellana! I damunt l'ídol manxec! Un dels herois de la Roja que, de ben segur, si s'encabota en parlar català l'esborraran de l'Olimp espànyic.

No han tardat en aparèixer crítiques dels espanyols, que veuen bé que aprenga anglès però no toleren que aprenga català. Deuen pensar que és una llengua "inferior" a la castellana...

Un asturià -d'eixos que ha deixat morir la llengua dels seus avantpassats- diu: "Andres,despues de esta mongolada, te voy a bloquear."

Després, una suposada professora -professora, res de bovades- diu: "Iniesta,una cosa es ser del Barcelona,trabajar en ese... club,pero comunicarte como un nacionalista??es una lengua oficial,si,pero no es la tuya.Si quieres enriquecerte pon mas interés en el ingles y busca otros idiomas que te abran mas puertas que el catalán". 

Xe! Que aprendre català no és enriquir-se? Que l'Iniesta no viu i treballa a Catalunya? No és la primera llengua que hauria d'aprendre? Doncs, no. I la culpa de tot plegat és nostra, dels catalanoparlants. Amb la nostra actitud tan permisiva mai els hem exigit als espanyols que s'adapten i aprenguen la llengua d'ací i ara passa el que passa.

Recentment, però, he llegit un comentari al Facebook, arran d'un enllaç de Ferran Suay, que diu:

"Necessitem un psicòleg per cada catalanoparlant. Altrament no ens desempallegarem mai de certes síndromes, com qualsevol víctima d'agressions"
  

Fins llavors creia que la culpa d'aquesta situació de submissió, d'ofrenar constantment noves glòries a Espanya era només nostra, dels catalanoparlants. Ara, però, crec que tenim una xicotet motiu per no ser tan durs amb nosaltres mateixos. El comentari m'ha fet suavitzar el nivell d'autocrítica: Tal vegada després de tants segles perseguint el català -si més no, des del segle XV- els catalanoparlants hem acabat interioritzant i transmetent eixe complexe d'inferioritat, de ser "educats" per no dir subordinats, de demanar perdó per parlar català o d'avergonyir-se d'aquell que, per dignitat, a sa casa no vol parlar castellà. Tal vegada, dic, els catalanoparlants, com qualsevol víctima d'agressió, no en som els culpables sinó precisament això: víctimes.
 

Fins al moment pensava que els valencians haviem arribat fins aquesta situació "per bovos". Després del comentari relativitze la meua opinió inicial: hem arribat fins aquesta situació, també, perquè hem estat víctimes de la intolerància espanyola. Hui dormiré més tranquil... no tota la culpa ha estat nostra.

 

PD:

*Podreu llegir la notícia i llegir més comentaris anticatalans al Racó Català.

*Els espanyols com Iniesta o Cristina Almeida són en perill d'extinció. Quan més tard abandonem Espanya pitjor per a nosaltres...

*El mot espànyic l'he après al blog de Can Carrasca, m'ha agradat la parauleta i per això l'empre...

*Suavitzar l'autocrítica no significa relaxar-s'hi