Us he parlat ja de Ferran Suay? Segur que sí. Perdoneu que siga tan plom pegant-li voltes al mateix tema però és l'únic que fa que em bulla la sang i em motive a actualitzar el blog.
Resulta que fa dies vaig llegir un article força interessant d'aquest professor de la Universitat de València (de fet, tots i cadascún dels articles són interessantíssims). A diferència del que hom puga pensar, açò no és parlar de política sinó de les injustícies que patim els catalanoparlants quan volem que se'ns respecte. Que si uns "per educació"; que si altres "por justo derecho de conquista", altrament dit "perquè estem a Espanya", el cas és que molts catalanoparlants encara veuen normal això de la sumissió a la lengua falsament anomenada "común".
Doncs bé. L'escrit de Ferran Suay, que portava per títol Contra el nacionalisme lingüístic, va eixir publicat, també, a l'Avui+ l'u de març. En un dels paràgrafs deia:
"D'altra banda, acabar amb el nacionalisme lingüístic serà un gran benefici per a la nostra societat. Ja que el vigent estatut d'autonomia estableix que tenim dos llengües oficials, resulta especialment ridícul que persones amb profundes discapacitats lingüístiques puguen accedir -no sols a la funció pública- sinó també als nivells més alts de representativitat institucional. És incomprensible que polítics com Paula Sánchez de León (PP), Ángel Luna (PSOE) o Marga Sanz (EU) -per citar-ne només tres- estiguen representant-nos mentre es mantenen en un complet analfabetisme funcional en valencià."
I ara escolteu el "valencià" que parla la portaveu del Consell Paula Sánchez de León i que acabe de descobrir al YouTube...
És una vergonya, sí o sí? Ferran Suay, com sempre, pegant on fa mal. Justa la fusta! Ni Nostradamus, tu! No hi ha lloc a interpretacions ni dobles lectures. Clar i ras. Fins que el seny no es generalitze entre la societat valenciana, haurem d'aguantar aquestos lladres que entraren per Almansa. De moment, toca patir-los quatre anys més. Als valencians ens va la marxa...
