Sí a la nostra llengua

dimarts, 13 de març de 2012

Esmoladooooor!

Fa anys que no passa l'esmolador pel meu carrer. Fent sonar eixe xiulet tan característic i al crit de asmolaoooor! avisava als veïns que ja estava ací. 

La darrera vegada que recorde haver-lo escoltat tal vegada anava encara a l'institut. M'encarava carrer amunt direcció a ca la iaia quan una anciana menudeta i prima i amb unes tisores a la mà em va preguntar, tota nerviosa, per on havia tirat l'esmolador. Per dos vegades m'ho va preguntar, però jo no la comprenia. Un jardiner que ens escoltava de prop li ho va treure en net a la dona. -carrer avall, senyora.

Ara acabe de veure una furgona amb un megafon incorporat que repetia una gravació una i altra vegada. Ara l'ofici ja no és el que era... Si és que és el mateix ofici! Perquè la gravació començava amb un ya está aquí el afilador.

Cap comentari:

Publica un comentari