Reig Pla

El bisbe d'Alcalá podria haver estat víctima d'una campanya "de acoso y desprestigio". Segons les pròpies paraules de Reig Pla:

"aquellas personas que, "llevadas por tantas ideologías", acaban por "no orientar bien" la sexualidad humana y piensan "ya desde niños que tienen atracción por las personas de su misma sexo"."A veces, para comprobarlo, se corrompen y se prostituyen, o van a clubs de hombres nocturnos. Os aseguro que encuentran el Infierno*."

*"El Infierno es un garito que esta ahí en la rotonda... sabes? das la vuelta, subes hacia el polígono... yo voy mucho ahí, a ver a los niños" Reig Pla segons Xavi Castillo (min. 8:20; veriueu-ho 17)

Portada que la revista eljueves va desestimar

L'estricta obediència valencianista

Sovint, un argument recurrent per tal de desacreditar ERPV era dir que el BLOC és "d'estricta obediència valencianista", mentre que Esquerra Republicana del País Valencià "depen" del Principat. Ja d'entrada dic que açò és fals: ERPV és un partit independent --amb el seu President i la seua Secretària General-- que defensa els interessos dels valencians. Això sí, ERPV col·labora amb els altres territoris dels Països Catalans, cosa que em pareix molt bé perquè no renunciem a la nació completa, de Salses a Guardamar...

La llengua catalana és la nostra eina de cohesió social i convivència i l'hem de defensar junts arreu dels Països Catalans: «quan en toquen un, ens toquen a tots».

El suposat partit "d'estricta obediència valencianista" prefereix pactar amb IdPV abans que amb ERPV. I el que és més greu: ha preferit arribar a acords amb els espanyols EQUO abans que amb ERPV... I ara, després de tota la polèmica del PP a Elx (#ésElx; #elnomésElx) va i els d'estricta obediència valencianista, ben bé els han donat la raó:

Foto: Coalició Compromís d'Elx a la manifestació de l'u de maig defensant els interessos valencians preferentment en castellà.

Pare Arques

Des del Col·lectiu 03820 diuen que el PSOE ha intentat canviar el nom de la biblioteca municipal de manera encoberta. Pareix que els socialistes socarrats s'hi han referit amb el nom biblioteca municipal del Pla de la Font en compte de Biblioteca Municipal "Pare Arques".

La veritat no sé si aquest "canvi" només és una errada en la convocatòria a la inauguració o realment hi havia una intenció de canviar el nom. Em costa de creure, perquè no és tan fàcil de portar-ho a terme. Vull dir: tard o d'hora algú se n'hauria adonat. Tots els llibres porten el segell de la Biblioteca Pare Arques i tots sabem que la nostra biblio té este nom.

De totes maneres pense que no hauria estat tan greu el canvi de nom perquè ja tenim un institut que porta el nom del Pare Agustí Arques. Això sí, el canvi, de voler-se portar endavant, hauria de consensuar-se entre tot el poble. De segur que hi ha molts altres personatges importants per a Cocentaina que esperen el seu moment per a ser recordats amb un carrer o edifici... El Pare Agustí Arques ja té l'institut (i la biblioteca!).

Però el motiu d'aquest escrit no és altre que el de deixar constància del desconcert que m'ha produit veure com una web, teòricament al marge de la vida política del poble, prenga part per aquest incident amb un vocabulari que, més aïna, recorda a la Cocentaina en blanc i negre. Una plataforma que no comptarà amb apenes socis, va i manifesta, estil NO-DO, el seu desig de no canviar el nom de la biblioteca. Una llàstima que la "Plataforma Contestana" tinga eixa animadversió a la política i els polítics, del contrari els convidaria a entrar en política per a millorar el poble i abandonaren aquesta actitud de fer política --ells sí-- de manera encoberta.

Cavallers de Llúria

Naix a Cocentaina una nova filà. Els interrogants poc a poc s'esvaeixen...

Recorde la primera vegada que vaig sentir parlar dels Cavallers de Llúria, l'any passat. Primer que si un perfil al Facebook, després que si una breu referència a l'AraMultimèdia. Al veure l'escut --que era ben bé l'única cosa que hom podia esbrinar a travès d'Internet-- la meva imaginació va comença a volar: qui serien? com anirien vestits? El nom requeria tenir darrere una filà "de categoria", a l'alçada del personatge històric en qüestió. Per la creu de l'escut, m'imaginava que podrien ser una mena de templers, que podrien anar vestits a la manera dels "templaris" d'Albaida o Muro... Però ara, amb la nova informació, pareix que els membres de la filà seran fidels al seu nom i també únics; faran el paper de soldats del primer senyor de Cocentaina. Ja era hora que Roger de Llúria tinguera un destacament a la seua benvolguda vila, presentant batalla cada més d'agost davant mateix de l'alcàsser, del lloc que fou la seva llar.

En Roger de Lluria s'instal·là a la península per a servir al rei de la Casa d'Aragó Pere "el Gran". Fou un militar excepcional i gràcies a ell, la corona catalano-aragonesa va assolir un predomini incontestable al llarg i ample de tota la mediterrània. Cap peix no gosarà alçar-se sobre la mar si no porta a la cua la quatribarrada, va arribar a afirmar l'almirall calabrès.

Pel serveis prestats al rei Pere, se li va concedir -ves per on- el millor racó del món, sens dubte. Situat als peus de la Mariola, a l'extrem sud dels dominis catalans, l'almirall esdevingué primer senyor del nostre poble (no confondre amb el titol de Comte, que serà atorgat a altre personatge i més tard).

Roger de Llúria, reconegut arreu dels Països Catalans, amb carrers, edificis i estàtues amb el seu nom, comptarà, a partir d'ara, amb altre element que alimentarà, més encara, la llegenda d'aquest gran personatge; comptarà amb un grup de socarrats que li retran homenatge en cada campionat de cotos, en cada concurs de paelles, en cada "fuera", en cada olleta de la Puríssima i en cada batalla estiuenca.

Llarga vida als Cavallers de Llúria!

Segueisc a Blogspot

He intentat exportar el meu blog a Wordpress, perquè a Blogger li ha pegat per agrupar els catalanoparlants dins l'estat francès (.fr) o espanyol (.es). No ho he aconseguit, he duplicat el blog però no puc redireccionar-lo a Wordpress (és més complicat que no em pensava). Així, doncs, seguiré escrivint ací fins que se'm torren les castanyes i me'n passe definitivament a Wordpress, perquè em toca molt els ous haver de llegir el .es cada vegada que entre.

Canviant totalment de tema, abans d'anar-me'n a sopar, deixe un consell publicitari. No és que m'hagen pagat, però quan el vaig descobrir, quedí bocabadat. M'encanta!

Som Països Catalans

Aquest matí llegit un article al voltant del silenci del que fan gala els dirigents polítics que diuen defensar la llengua i la cultura pròpies. Un blogaire, de nom Aleix, es queixa de la connivència de CiU amb el PP, amb els enemics de la llengua i la cultura catalanes. L'article l'he descobert gràcies a que el senyor Partal, director del VilaWeb,  l'ha compartit via Facebook.

Per a Aleix, el més greu no és que CiU pacte amb els catalanòfobs -que ho és, de greu- sinó que callen davant els atacs que pateix la nostra llengua i cultura si ocorre fora del Principat; el "ja s'ho faran", que tan de mal ha fet. Ja s'ho faran els valencians; ja s'ho faran els illencs... No saben que Espanya també roba en l'àmbit cultural i que la cultura sobrepassa les fronteres polítiques?

Estaria bé recordar un text de Cucarella, de juny de l'any passat, on precisament deia açò mateix: El PP també ha obtingut la majoria absoluta a Catalunya.

"Teniu-ho present, per tant, els qui heu votat CiU: heu votat PP; heu votat contra els catalans de les Illes i del País Valencià. A les properes eleccions, si us plau, feu memòria"

A banda d'aquesta reflexió, m'agradaria dir que el terme catalunyisme que apareix en l'article, el trobe idèntic al terme valencianisme que s'empra al País Valencià. L'opció valencianista majoritària del País Valencià per posar uns exemples, no té castanyes de registrar un sol domini .CAT; és més, han arribat a demanar un domini .VAL quan els valencians ja tenim el .CAT. Els seus dirigents fan declaracions com ara que els Països Catalans són una batalla perduda (Mònica Oltra) o que se senten "espanyols i valencians" (Enric Morera, pregunta nº 44). Per això, i tenint en compte que ningú no és perfecte, cada vegada estic més orgullós de la meua gent.

En aquest any Joan Fuster m'agradaria recordar una de les seues frases més recurrents "O en recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a Poble. O ara o mai"

Esmoladooooor!

Fa anys que no passa l'esmolador pel meu carrer. Fent sonar eixe xiulet tan característic i al crit de asmolaoooor! avisava als veïns que ja estava ací. 

La darrera vegada que recorde haver-lo escoltat tal vegada anava encara a l'institut. M'encarava carrer amunt direcció a ca la iaia quan una anciana menudeta i prima i amb unes tisores a la mà em va preguntar, tota nerviosa, per on havia tirat l'esmolador. Per dos vegades m'ho va preguntar, però jo no la comprenia. Un jardiner que ens escoltava de prop li ho va treure en net a la dona. -carrer avall, senyora.

Ara acabe de veure una furgona amb un megafon incorporat que repetia una gravació una i altra vegada. Ara l'ofici ja no és el que era... Si és que és el mateix ofici! Perquè la gravació començava amb un ya está aquí el afilador.