La meua àvia sol dir una expressió: "a cormull". Per exemple, s'ha menjat un plat d'arròs a cormull, que vol dir, traduit a la llengua que emprem els més joves, pobra i descuidada, un plat super ple d'arròs. Acabe de llegir, en un blog que segueisc des de fa temps, eixa mateixa expressió dita correctament:
Després he vist que caramull sí figura al diccionari:
caramull
1 1 m. [LC] Porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Fer caramull. Llevar el caramull. El caramull d’un gelat.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. b) En abundància.
1 3 [LC] [AGA] caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica.
2 1 m. [LC] Munt 2 . Un caramull de pedres, de bales, de rocs.
2 2 m. [LC] [AGA] Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda.
3 m. [LC] Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull.
1 2 [LC] a caramull loc. adv. b) En abundància.
1 3 [LC] [AGA] caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica.
2 1 m. [LC] Munt 2 . Un caramull de pedres, de bales, de rocs.
2 2 m. [LC] [AGA] Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda.
3 m. [LC] Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.
M'encanta comprovar com la cultura catalana està més viva que no ens pensem entre la gent més major. Malauradament, els més joves i no tan joves, ja no emprem moltes de les expressions pròpies dels Països Catalans. Avui mateix he redescobert que l'expressió nostra de "en casa del herrero, cuchillo de palo" és a cal sabater, sabates de paper. I també m'ha vingut al cap altra expressió de la meua iaia: "sempre va amb presses, pareix corruixes". Internet té moltes entrades que expliquen més sobre aquesta expressió.
Gota a gota vaig deixant constància de les expressions que la meua àvia usa. Resulta frustrant, però, comprovar que per molt de temps que dispose mai no podré arreplegar tot el saber i la cultura que els nostres avis guarden. Un oceà de cultura, sense exagerar... Llàstima que a les escoles no es tinga més cura per ensenyar aquestes coses, ni a les televisions (l'única amb programes educatius en la nostra llengua és TV3). Llàstima no disposar d'una premsa en paper seriosa (l'ARA tot just acaba d'aterrar al País Valencià) i que les institucions es preocupen més en fomentar el "valencià genuí" (si és que existeix) que no pas el català de tots.
Gota a gota vaig deixant constància de les expressions que la meua àvia usa. Resulta frustrant, però, comprovar que per molt de temps que dispose mai no podré arreplegar tot el saber i la cultura que els nostres avis guarden. Un oceà de cultura, sense exagerar... Llàstima que a les escoles no es tinga més cura per ensenyar aquestes coses, ni a les televisions (l'única amb programes educatius en la nostra llengua és TV3). Llàstima no disposar d'una premsa en paper seriosa (l'ARA tot just acaba d'aterrar al País Valencià) i que les institucions es preocupen més en fomentar el "valencià genuí" (si és que existeix) que no pas el català de tots.
Malauradament, el blaverisme es fonamenta en que el "catalanisme" vol llevar-nos les paraules valencianes. S' haurien d' ensenyar eixes paraules a les escoles. Jo sóc de Torís, i "caramull" encara ho diu la gent. Cadascú diu el que escolta (sobre tot) a casa, així que un gran paper el tenen els pares/mares i després l' escola.
ResponEliminaTotalment d'acord. Els pares i l'escola són fonamentals. Molta gent és forastera i necessita un bon suport a l'escola perquè a casa no parlen català.
ResponEliminaGràcies per comentar. Salutacions.