Sí a la nostra llengua

dimecres, 17 d’agost de 2011

Als orats a prendre lloc

Amb una forta dosi d'ironia, a la pregunta "on vas?" la meua iaia, que té 95 anys, va respondre: Als orats a prendre lloc.

He cercat per Internet què són els orats i pareix ser que la paraula orat és sinònim de boig segons l'IEC. També m'he trobat amb una entrada antiga (any 2008) del blog d'un escriptor d'Otos. Allà, però, la frase feta canvia una mica:

--On vas?
--Als orats a vendre rosaris.

Casualitats de la vida, aquest escriptor d'Otos és Joan Olivares, autor de Pell de Pruna, una novel·la eròtica que em va encantar i m'animà a llegir més d'aquest gènere. Aquest estiu toca Somiant amb Alèxia, que també m'està agradant molt.

Però tornant a l'objectiu de l'entrada, que és la de comentar aquesta desconeguda frase feta, la recerca per Internet em dóna a entendre --i si ningú no aporta res més-- que els orats era el centre on residien els malalts mentals. Allò que ara coneixem com el manicomi.

Gràcies a Internet tenim accés a aquest tipus d'informació que no podriem saber per cap altre mitjà. A l'escola no ensenyen aquestes coses. Així com la frase feta Igual és un regle si no està tort, aquesta de "On vas? Als orats a prendre lloc" és típica del nostre poble i, per desgràcia, només les persones més majors les empren. És qüestió de temps, doncs, que part de la riquesa de la nostra cultura catalana desaparega; que siga substituïda per un valencià dialecte del castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari