Sí a la nostra llengua

dijous, 9 de desembre de 2010

El color dels Països Catalans

Acabe de llegir que uns activistes d'Euskal Herria han tintat de verd les fonts de Cibeles i el Louvre per reclamar -Precisament el dia en què l'estat espanyol celebra la Constitució- que els estats espanyol i francès neguen el dret d'existir d'Euskal Herria. Les accions pacífiques han tingut lloc, com deiem, a les capitals d'ambdos estats. I per què han elegit el verd? perquè tradicionalment s'associa aquest color a la nació basca; hem vist el color verd a samarretes i equipatges de seleccions nacionals basques.


Al llegir la notícia, m'he preguntat quin seria el millor color per donar a entendre allò que som i per reclamar la independència dels Països Catalans. He pensat en l'estelada tricolor i de seguida he vist impossible que poguera ser el color blau (per raons evidents). Després he pensat que una barreja de dos colors, els vermell i el groc, seria el millor per ser els colors de la Quatribarrada... Però associar dos colors al sentiment de catalanitat i a la idea de Països Catalans és més complicat que no associar un sol color. I més si aquestos dos colors coincideixen amb els de la bandera d'un dels estats que ens oprimeix. Pot no tenir l'efecte desitjat.

Una nació, una selecció
Per tant, crec que el color que ens hauria de representar arreu del món, el color que hauria de fer-nos visibles a tots els catalans -catalanoparlants/ciutadans dels Països Catalans...-, és el groc. Amb estelades, estelades amb estrela vermella, senyeres preautonòmiques, Quatribarrades, etc. el color amb el què ens hauriem d'identificar és el groc.

Pense que no s'està potenciant bastant aquest color. Com veiem a la fotografia dels seguidors de la selecció nacional de Catalunya, el color groc està ben arrelat. Però hauria de ser un color que representara el conjunt dels catalans i no només els del Principat.

Els bascos tenen el verd, els espanyols també tenen el seu: el vermell; "La Roja". El nostre color és d'un groc cridaner -no debades, també és el color d'Esquerra-. Ara ens cal extendre'l de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Més enllà de l'àmbit esportiu. I amb Esquerra, ho aconseguirem!

dissabte, 4 de desembre de 2010

Presentació

Aquest blog el vaig obrir fa temps, en l'estiu de 2009. Ben prompte, però, em vaig cansar d'escriure i el tenia ací abandonat i oblidat. Ara el reprenc esborrant tot el que hi tenia escrit des de llavors. Espere que em duren les ganes d'anar actualitzant-lo i no acabe donant-lo de baixa, com tants altres, en passar Nadal.

Començaré escrivint, en aquest primer apunt, de la secció comarcal d'ERPV, de la què forme part.

Com bé sabeu, Esquerra Republicana del País Valencià és un partit jove (refundat l'any 2000); i açò té avantatges i inconvenients. A les comarques de l'Alcoià i El Comtat, per exemple, tenim un llarg camí per davant perquè tot just acabem de començar. Aquest "inconvenient", però, no em preocupa gaire. Sempre recorde el famós vers de Miquel Martí i Pol, i l'aplique en clau comarcal: "tot està per fer i tot és possible". A més, els avantatges  que hi trobe en són  molts: som un partit jove i amb moltes ganes de canviar el món des de la base, des dels ajuntaments. Organitzar-se, militar i treballar des dels nostres pobles és de cabdal importància. Som el partit majoritari partidari dels Països Catalans, la nostra nació, i fem política d'esquerres. Els militants d'ERPV no ens amaguem d'allò que som: valencians dels Països Catalans.

Tenim seccions locals a Camp de Mirra, Onil i Alcoi, i militants i simpatitzants a Castalla, Cocentaina, Muro, Ibi... La secció local d'Alcoi d'Esquerra Republicana del País Valencià va donar un pas important l'any 2007. Justament l'any que es commemoraven els tres-cents anys de la desfeta d'Almansa, Josep Rafel Cortés es presentà a les eleccions municipals. Des de llavors, no hem parat de treballar per consolidar Esquerra a les nostres comarques. Els propers mesos seran importants a l'hora d'establir un full de ruta per a aquestes comarques.

Josep R. Cortés, President d'ERPV a l'Alcoià
Aquell mateix any de 2007 em vaig afiliar a Esquerra, i des del 2008 estic en la comarcal del partit com a Secretari d'Imatge i Comunicació. El grup de treball és força bo, format per alcoians i de fora d'Alcoi també: un castellut, un camput i jo, un socarrat.
En aquest blog trobareu un bànner d'Esquerra-l'Alcoià. La pàgina web d'Esquerra a la comarca. Si us ve de gust, podeu pegar-li una ullada...