Armstrong, el ciclista set vegades campió del Tour de França, va reconèixer que es dopava. No només que es dopava: també assegurà que cap generació de ciclistes està neta. "Ni la de Indurain", va dir.
És d'agrair que Armstrong diguera la veritat. Això ja és un pas important i a tenir en compte. És un trampós però el fet d'haver donat el pas de dir-ho públicament, als meus ulls el fa millor persona.
Tornant a casa amb el cotxe, mentre escoltava una de les cançons dels Manel que més m'agraden, em va venir al cap la gran mentida que suposa alguns grans esdeveniments...
Us imagineu que a la generació d'Indurain, que tantes alegries ha donat als nacionalistes espanyols, hagen competit esportistes de manera fraudulenta? Molta gent s'engantxava al televisor perquè competien espanyols... i damunt quedaven en molt bona posició. Molt abans que l'anomenat "esport rei" triomfara, els espanyols es refugiaven i s'interessaven pel ciclisme.
"Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam." Lletra de Boomerang
Milers de persones s'enorgullien quan un espanyol quedava en bona posició... i maleïen quan perdien. I si tot fóra una farsa? La quantitat de gent que mou el ciclisme, com per a que haja un mínim de sospita de frau... I qui diu ciclisme diu futbol, amb resultats pactats de bestreta...
La quantitat de gent que segueix/seguim un engany sense, ni tan sols, sospitar-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada