 |
| Retaule de Santa Bàrbara (Cocentaina) |
Molt bo l'article que ix publicat en la pàgina 21 de la Revista "El Comtat" d'aquest mes (febrer de 2012) on s'explica l'origen de la tradicional Corriola i se'n desfan els mites. Segons escriu el President del Centre d'Estudis Contestans (CEC), Pere Ferrer Marset, la denominació -no tant- antiga de la tradicional corriola era "la sucà", estava relacionada amb el cicle agrícola i se celebrava el 4 de desembre, per santa Bàrbara. L'Església (o el calendari escolar) va modificar lleugerament aquesta celebració traslladant-la de dia i impregnant-la d'un significat que no tenia en origen. No és d'estranyar, perquè la religió ha estat un element inherent de la societat contestana durant tota l'època moderna.
Precisament la setmana passada vaig anar a Alcoi a la presentació del llibre El sant del dia, d'Alfons Llorens. Un escriptor que llegeisc quan escriu al setmanari "El Temps". Alfons Llorens també en parlava d'aquest tema. Parlava de com l'Església i el poder establert han anat "modificant" les tradicions ancestrals valencianes en benefici propi i han anat carregant-les d'un significat diferent a l'original per tal d'homogeneitzar la societat. O dit d'altra manera més suau: de com les tradicions valencianes han evolucionat a través de la mà de l'Església, ja que durant l'època moderna (i abans medieval i bona part de la contemporània), l'Església impregnava cada racó de la vida de les persones.No m'agradaria que s'entenguera malament el meu escrit -bastant enrevessat, per cert- no dic que l'Església haja manipulat les tradicions valencianes en benefici propi de manera perniciosa. Era normal, en aquella societat profundament cristiana, això de donar-li un significat religiós a absolutament tot el que passava en el dia a dia: les tradicions originàriament cristianes se celebraven i les que no ho eren tant, doncs se li intentaven donar un sentit religiós.
Molt profitosa la xarrada d'Alfons Llorens i l'article de Pere Ferrer, la veritat que sí. Continuaré pegant-li voltes a la vessant etnològica del meu poble.
