Diario Decepción de Alicante

Fins ara pensava que el diari Información de Alicante, tot i ser de caire conservador, era bastant seriós. També he de dir que li he pegat alguna ullada que altra esporàdicament quan algú de casa l'ha comprat. No el llegeisc i no sóc seguidor habitual del periòdic. A casa tampoc, perquè si no regalaven alguna coseta o eixia un reportatge especial de festes o alguna cosa semblant, passaven de comprar-lo.

El cas és que ahir al web del diari li concediren un xat a Joan de Déu Martines, candidat a l'Alcaldia de Xixona per Esquerra. És de vergonya que el diari Información consenteisca l'intent de boicot d'uns pocs i impedeisca d'aquesta manera que gent la interessada puga fer preguntes.

Malgrat quatre pallassos que insultaren sense que cap filtre els ho impedira, l'entrevista és molt interessant. TOTES LES PREGUNTES, les bones i les que anaven a fotre, les podeu llegir Ací.

JoanDe va demostrar ahir molta diplomacia, molta educació, i sobretot, que té les idees molt clares. Els ingredients necessaris per a ser el proper alcalde de Xixona :)

Fomentar el bipartidisme

Arran dels comentaris de l’entrada anterior, primer de tot donar les gràcies a Ivan Blasco per la molèstia que s’ha pres en escriure. En segon lloc, deixar per escrit què opine jo de tot aquest tema. Serà l'última entrada fins passar les eleccions, segur. No vull ser pesat.

Els vots que puga aconseguir un partit, no tenen perquè “recalar” en cap altra formació. Pareix com si s’assumira que, pel simple fet de ser d’un partit més petit, s’està obligat al vassallatge de l’altra formació més gran si s’entra en un pacte. No té per què. Si fins ara ha estat així, és perquè vosaltres no hi ereu en l’escenari polític. Vull dir que pactar no implica “ser vassall”, això és una decisió personal. Es podrien pactar uns mínims per donar estabilitat sense renunciar a “obrir” l’Ajuntament. La finalitat, l’objectiu últim del Col·lectiu 03820 no és portar avant el seu programa? Així doncs, no us interessaria, en el cas hipotètic de poder ser decissius, parlar amb les altres formacions per veure qui s’ajusta més al vostre punt de vista? Quina formació està més disposada a fer seu el vostre programa? Hi ha partits que, tot i ser menuts, han aconseguit l'alcaldia (si no tota la legislatura, almenys un any). Entenc que el punt 1 pot esdevindre un llast per al propi Col·lectiu. Pactar no és sinònim de “vendre’s”, des del meu punt de vista.

Per altra banda dius que “abans que polítics sou ciutadans”. No crec que hi haja ningú que considere ser “polític abans que ciutadà”. Tema a banda seria això de regular el sou i les hores per la feina feta a l’Ajuntament. Que em pareix de categoria que s’acabe amb els sous abusius.
 

Quan parle d’Esquerra plural parle dels 500 ciutadans que han optat per EU (que és una coalició); altres 500 pel BLOC (altra coalició de partits més menuts) i altres 2.800 pel PSOE. La dreta té la sort de concentrar, en un sol partit/programa, votants des del centre fins l’extrema dreta. Una cosa és la pluralitat d’idees dins l’esquerra i altra l’actitud dels regidors (com he dit més amunt).

Altra opinió: pense que abstenir-se és una decisió tan vinculant com votar a favor o en contra d’algú. Dius que no és responsabilitat vostra (cosa que tampoc comparteisc) i per això no donareu ni llevareu l’alcaldia a ningú. De fet, amb la vostra hipotètica abstenció, ja estarieu donant o llevant la alcaldia a algú.

Una última opinió: dir que és més legítim que governe la llista més votada és fomentar el bipartidisme. Molta gent evitarà votar 03820, Bloc o EU i farà ús del “vot útil” perquè no governe “l’altre”. Eixa idea de deixar caure que el més just és que governe la llista més votada sense necessitat d'assolir una majoria va en contra dels partits minoritaris. No veig malament el que s’ha fet fins ara a tots els nivells: sumar -que no vendre's- per a governar. PP+PSOE, PSOE+EU, PP+BLOC…

En resum:

Tot açò gira al voltant del punt 1 del programa del Col·lectiu 03820, que és el punt que trobe ben estrany. Al marge de la manera de fer política i de la participació ciutadana i tot això, és més democratic donar suport a la llista més votada de bestreta o sumar fins aconseguir la majoria?

1.que no pactaran governar amb cap partit, sinó que, si per ells fora, deixaran fer a la llista més votada per a que governe

Bé, no sé si m’he repetit o què. Espere que no massa. Sort a les eleccions i tothom pot comentar amb total llibertat, clar.

Responsabilitat a Cocentaina

El primer dels deu manaments del Col·lectiu 03820 em dóna què pensar, la veritat. Segons el partit independent de Cocentaina, en cas d'aconseguir representació, no pactaran amb ningú. Serà la llista més votada qui governe el poble. I la meua pregunta és: Si el PP és la llista més votada, Sancho serà alcalde encara que hi haja més vots "progres"? Encara que hi haja més vots "d'esquerres" (PSOE + Bloc + EU), el Col·lectiu farà alcalde a la dreta? (PP, únic partit). S'ha dit que, en aquest cas hipotètic on el Col·lectiu esdevinguera clau, es treballaria dia a dia i ple a ple per Cocentaina. Em pareix molt bé. Però, a banda d'aquesta declaració d'intencions, la meua pregunta és que, donat el cas que la llista més votada fóra la popular, encara que una possible majoria social socarrada optara per l'esquerra plural, diversa i atomitzada, el Col·lectiu facilitaria l'alcaldia del poble a la dreta una, grande i... homogènia?

El Col·lectiu va donar un pas valent a l'hora d'implicar-se en la política municipal; d'això no hi ha dubte. Quanta més gent ens impliquem en política, millor. Per això vaig decidir d'afiliar-me a Esquerra. Perquè, com deia Fuster, "la política, o la fas o te la fan".

El cas és que em dóna la sensació que el Col·lectiu 03820 ha nascut amb una sèrie de prejudicis. El primer de tots ja el vaig comentar: Si es crea un partit polític és per a fer política.

Un altre prejudici destacable és el veure malament això de pactar, com si pactar fóra "vendre's". Doncs no, pactar no és vendre's. Pactar és facilitar la convivència. Tothom pacta a tot arreu: Des de les nostres llars, per establir els torns per veure la televisió; per repartir-se la feina de la casa (tu fas la bugada i jo estendré la roba); per decidir com passar la vesprada del diumenge...

Per tant, pactar és facilitar la convivència. I més: No pactar no implica quedar al marge dels esdeveniments. No pactar no implica romandre fora de perill de les possibles "clavades de pota". Amb la decissió de "no pactar" també es fa política i també podem exigir responsabilitats. No casar-se amb ningú no és una decisió millor que comprometre's amb algú.

Arribats fins a aquest punt on --sempre des del meu punt de vista!--:

1- Donar suport a la llista més votada no vol dir ser més fidel a la voluntat del poble. Mes encara si "l'altre" sector polític està dividit.

2-"pactar" es una decisió tan vàlida i tan bona com "no pactar". Al capdavall, són decisions.

Anem fins al darrer pas:

Imaginem-nos que l'alcaldia recau en mans del PP gràcies al Col·lectiu. En serien còmplices, actius o passius, però còmplices al capdavall d'un govern de dretes a Cocentaina per primera vegada des de la recuperació de la democràcia.

Estem en democràcia i això forma part del joc democratic, en diran alguns. Però: Què és el PP? És un partit com qualsevol altre? Representa la Democràcia i tots els valors inherents o només se n'aprofita d'ella?

Tinc entés que als estatuts del Col·lectiu 03820 tenen acordat que no pactaran amb ningú. Si això és veritat, la "clàusula" podria passar-los factura. Podria ser un llast. Podrien veure's "obligats" a donar suport al partit de Fabra, Brugal i Gürtel; al partit que no aplica la Llei de la Dependència; al partit que multa ACPV, tanca la TV3  i persegueix la llengua; al partit dels barracons...

El col·lectiu 03820 podria facilitar l'accés a l'Ajuntament, no de Camps que no pot dividir-se, però sí de la seua gent. D'aquells que financien la política de Camps pagant una cuota i volen portar la manera de fer de Camps de la Generalitat fins a Cocentaina. Després de tots aquest anys de malbaratament dels diners en la F1, la America's Cup i la visita del Papa i després dels anys de lluita que ens queden. Després de tots els casos de corrupció i els atacs a la nostra llengua, anem a premiar el PP amb l'alcaldia del nostre poble? Ni que siga de manera simbòlica!

PD: M'agradaria que algú o alguns del Col·lectiu em respongueren a aquestos dubtes o plantejaments erronis que puga haver exposat. Que donaren la seua versió per a donar-me una visió més acurada. Em costa de creure, si la clàusula existeix, que gent ex-Bloc i socialista l'haja acceptada. I a ser possible, que signe el comentari.

Indigneu-vos

"Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica". Aquest xicotet escrit de Stéphane Hessel s'ha converit en un fenomen literari a França. El pròleg és de José Luís Sampedro i ací us deixe un vídeo interessant de l'entrevista que li feren:

I algunes de les frases que més m'han agradat de l'entrevista:

“Se habla mucho de la libertad de expresión. Pero es mucho más importante la libertad de pensamiento, porque si yo le concedo a usted libertad de expresión le dejo que diga lo que quiera, pero si previamente he colonizado su pensamiento inculcándole ideas que a mí me conviene, no interesa nada su libertad de expresión”

“Y cuando nos dicen que tenemos que votar a Fulano o Mengano pensar qué representa Fulano o Mengano”

“En éste momento que vamos a votar, está muy clara la cuestión: O está uno con los que prefieren la injusticia y el desorden o está uno con los que prefieren la justicia que después de todo es la dignidad humana y la libertad.”

Ací podeu descarregar-vos el llibret en PDF: INDIGNEU-VOS de Stéphane Hessel.

Romanç contra Camps

 Déu em done inspiració

per a poder explicar

la vida d’un pecador

que duu la ruïna al poble

governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;

de la Generalitat

es repenja i encapritxa

i gastant sense trellat

al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea,

Camps procura a poc a poc

soterrar la nostra llengua

i penjar-la en la paret

del museu de la indecència.

Amb ràbia i obstinació

va espentant una campanya

de brutal persecució

a Acció Cultural, que sempre

per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada

que durant 26 anys

amb València connectava

Francisco Camps l’ha tancat,

assolant un pont de guaita.

Televisió en valencià

Canal Nou va retirant-se

i el doblatge s’ha tallat

vulnerant els estatuts

que per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants

que volen entrar a escola

estudiant en valencià,

però Camps no crea places

Que per això cèntims no hi ha.
 

Disculpeu Francisco Camps,

si sou gent de bona traça

i al cor guardeu pietat,

però fugiu de votar-lo

què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar

a les víctimes del metro,

uns innocents ciutadans

que clamen per que assumisca

la responsabilitat.

La seua veu és somorta,

diu que dos i dos són tres

i una més que ell en reporta

per atendre els seus amics

i ofrenar a Espanya glòria.

Xoriços i presidiaris

són amics que ell ha triat

mentre va resant rosaris

i entre tots han convertit

esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,

i mentre somriu es riu,

quan se n’ix per la portella

dels perills que alguns judicis

el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,

proposar un encausat

a ocupar la presidència

de la Generalitat

és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,

una visita del Papa

o la ciutat de les Arts

i amb la cursa d’automòbils,

la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,

la sanitat va ofegant-se

per manca de previsió,

els vells i aquells que no es valen

oblidats en un racó.

I la Generalitat

deu mes diners que divisa,

tant que no poden pagar

les empreses que l’atenen

van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,

dóna senderi en les urnes

i als valencians unitat

amb tots els pobles que tenen

la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,

no voteu Francisco Camps

que vos farà eixir per cames

de la llengua que parleu

i la llar dels vostres pares.

(Al Tall)

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El 17 de febrer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s'ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d'expedients administratius contra l'entitat responsable d'aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s'ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El mes d'octubre passat, l'entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s'enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n'ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre que pot posar en perill la seva continuïtat.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l'amplíssim suport a TV3 al País Valencià fins a arribar a l'èxit de la manifestació del 16 d'abril a València. En aquest sentit, també cal recordar les 651.650 signatures recollides per la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió sense Fronteres per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l'entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l'embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que, en realitat, és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d'expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d'Acció Cultural.

(Editorial conjunt de premsa, digitals i blogs)

Gavina o camaleó?

Resulta ben curiós veure com cert partit polític canvia de color per a caçar el vot d'uns quants despistats (ara, per la crisi, un bon grapat de despistats).

Els partits polítics, amb les eleccions al caure, juguen les seues cartes i intenten explicar el seu programa polític, la seua ideologia, els seus valors... Tot allò que tradicionalment han defensat. Hi ha un partit, però, que juga amb avantatge: El vot dels seus seguidors ja el té d'una manera incodicional. No cal fer campanya --o tal vegada siga que fan campanya tots els diumenges de l'any--, el cas és que aquest partit té una bona base de votants que aniran a les urnes i els votaran passe el que passe. Ja poden haver-hi casos de corrupció greus, com Gürtel. Ja poden haver malbaratat els diners de tots en projectes com la America's Cup o la F1 mentre anem a la cua en Educació i Sanitat. Tant se val! A diferència d'altres, la "desmobilització" i "castigar" amb el vot són paraules que no existeixen al diccionari pepero.

Per tant, conscients de gaudir d'un pacte de l'estil "fides ibèrica" amb l'electorat conservador, aquest partit es llança a la caça del vot de la gent que, tradicionalment, no hi era a l'òrbita popular. I per tal d'aconseguir-ho, el partit es mimetitza, es transforma en "l'altre" i incorpora al seu programa mesures pròpies de l'esquerra sense por a perdre cap vot de la dreta ni l'extrema dreta. De cop i volta, el partit defensa un discurs ecologista, assisteix a actes en favor de l'educació pública, fa veure que està més de part dels treballadors que els propis partits d'esquerres...

Hi ha una frase castellana que diu: "Eres más tonto que un obrero de derechas"; filosofia popular, mai millor dit. El descontent per la gestió socialista no s'hauria de canalitzar en favor d'un partit que no ha sabut aportar cap solució davant la crisi; d'un partit que només s'ha dedicat a criticar. Anar a votar qualsevol altra opció política és important.

Sabem com governa --i governarà-- el PP a la Generalitat. Evitem-los, doncs, al poble i l'any que ve a l'Estat. Que no ens ha agradat la gestió del PSOE? No passa res, hi ha més camins. Però no ens enfonsem --més encara-- votant PP.