Som Països Catalans

Aquest matí llegit un article al voltant del silenci del que fan gala els dirigents polítics que diuen defensar la llengua i la cultura pròpies. Un blogaire, de nom Aleix, es queixa de la connivència de CiU amb el PP, amb els enemics de la llengua i la cultura catalanes. L'article l'he descobert gràcies a que el senyor Partal, director del VilaWeb,  l'ha compartit via Facebook.

Per a Aleix, el més greu no és que CiU pacte amb els catalanòfobs -que ho és, de greu- sinó que callen davant els atacs que pateix la nostra llengua i cultura si ocorre fora del Principat; el "ja s'ho faran", que tan de mal ha fet. Ja s'ho faran els valencians; ja s'ho faran els illencs... No saben que Espanya també roba en l'àmbit cultural i que la cultura sobrepassa les fronteres polítiques?

Estaria bé recordar un text de Cucarella, de juny de l'any passat, on precisament deia açò mateix: El PP també ha obtingut la majoria absoluta a Catalunya.

"Teniu-ho present, per tant, els qui heu votat CiU: heu votat PP; heu votat contra els catalans de les Illes i del País Valencià. A les properes eleccions, si us plau, feu memòria"

A banda d'aquesta reflexió, m'agradaria dir que el terme catalunyisme que apareix en l'article, el trobe idèntic al terme valencianisme que s'empra al País Valencià. L'opció valencianista majoritària del País Valencià per posar uns exemples, no té castanyes de registrar un sol domini .CAT; és més, han arribat a demanar un domini .VAL quan els valencians ja tenim el .CAT. Els seus dirigents fan declaracions com ara que els Països Catalans són una batalla perduda (Mònica Oltra) o que se senten "espanyols i valencians" (Enric Morera, pregunta nº 44). Per això, i tenint en compte que ningú no és perfecte, cada vegada estic més orgullós de la meua gent.

En aquest any Joan Fuster m'agradaria recordar una de les seues frases més recurrents "O en recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a Poble. O ara o mai"

Esmoladooooor!

Fa anys que no passa l'esmolador pel meu carrer. Fent sonar eixe xiulet tan característic i al crit de asmolaoooor! avisava als veïns que ja estava ací. 

La darrera vegada que recorde haver-lo escoltat tal vegada anava encara a l'institut. M'encarava carrer amunt direcció a ca la iaia quan una anciana menudeta i prima i amb unes tisores a la mà em va preguntar, tota nerviosa, per on havia tirat l'esmolador. Per dos vegades m'ho va preguntar, però jo no la comprenia. Un jardiner que ens escoltava de prop li ho va treure en net a la dona. -carrer avall, senyora.

Ara acabe de veure una furgona amb un megafon incorporat que repetia una gravació una i altra vegada. Ara l'ofici ja no és el que era... Si és que és el mateix ofici! Perquè la gravació començava amb un ya está aquí el afilador.

A cal sabater, sabates de paper

La meua àvia sol dir una expressió: "a cormull". Per exemple, s'ha menjat un plat d'arròs a cormull, que vol dir, traduit a la llengua que emprem els més joves, pobra i descuidada, un plat super ple d'arròs. Acabe de llegir, en un blog que segueisc des de fa temps, eixa mateixa expressió dita correctament:

de sants de nom Gregori n’hi ha un caramull

Després he vist que caramull sí figura al diccionari:

 

caramull

1 1 m. [LC] Porció d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Fer caramull. Llevar el caramull. El caramull d’un gelat.
1 2  [LC] a caramull loc. adv. a) Formant caramull. Una mesura de blat a caramull. Un plat d’arròs a caramull.
1 2  [LC] a caramull loc. adv. b) En abundància.
1 3  [LC] [AGA] caramull d’un paller Porció superior, de forma cònica.
2 1 m. [LC] Munt 2 . Un caramull de pedres, de bales, de rocs.
2 2 m. [LC] [AGA] Munt de gra que resulta de la batuda d’un dia. Fer el caramull després de la batuda.
3 m. [LC] Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa.

M'encanta comprovar com la cultura catalana està més viva que no ens pensem entre la gent més major. Malauradament, els més joves i no tan joves, ja no emprem moltes de les expressions pròpies dels Països Catalans. Avui mateix he redescobert que l'expressió nostra de "en casa del herrero, cuchillo de palo" és a cal sabater, sabates de paper. I també m'ha vingut al cap altra expressió de la meua iaia: "sempre va amb presses, pareix corruixes". Internet té moltes entrades que expliquen més sobre aquesta expressió.
Gota a gota vaig deixant constància de les expressions que la meua àvia usa. Resulta frustrant, però, comprovar que per molt de temps que dispose mai no podré arreplegar tot el saber i la cultura que els nostres avis guarden. Un oceà de cultura, sense exagerar... Llàstima que a les escoles no es tinga més cura per ensenyar aquestes coses, ni a les televisions (l'única amb programes educatius en la nostra llengua és TV3). Llàstima no disposar d'una premsa en paper seriosa (l'ARA tot just acaba d'aterrar al País Valencià) i que les institucions es preocupen més en fomentar el "valencià genuí" (si és que existeix) que no pas el català de tots.

Filosofia

Necessite que algú em desengantxe d'Internet. És una pèrdua de temps massa gran i una droga. Amb tota la feina que he de fer i em passe les hores llegint notícies i penjant-les a facebook, compartint-ne d'altres, llegint les reaccions d'usuaris... I sí, xafardejant un poquet en perfils aliens que sovint criden l'atenció amb els seus propis comentaris. Això sí, ho faig des de la legalitat. A partir de demà intentaré que el dia siga més profitós! Avui, però, m'agradaria escriure sobre aquest tema.

Com bé sabeu, a Facebook hi ha un apartat en què pots posar informació personal per tal que la gent et conega millor. És curiós comprovar ben sovint aquella màxima que diu: No tots els peperos són fatxes, però tots els fatxes són del PP. I m'explique: recentment m'he trobat dos casos, tots dos veïns de Cocentaina. El primer d'ells, a l'apartat de Facebook "Ideologia política" va posar inicialment un sincer FE de las JONS per a, més tard, penedir-se i "rebaixar-ho" a Partit Popular. Al mur del crack en qüestió vaig poder llegir frases racistes com ara "Dios nos dividió en continentes por algo". Cap dels seus amics no el va advertir de la seua imbecilitat; val a dir, però, que tampoc ningú no li va riure la "gràcia".

Respecte al senyor número 2, no vaig detectar cap intencionalitat racista en els seus comentaris a la xarxa social. Només es tracta d'una persona bastant desinformada, sense eixe tuf nazi que soltava l'anterior personatge. Entre les fotos que té públiques llueix l'escut de l'Espanya franquista. Aquest senyor, segons apareix a l'apartat Filosofia (¡!) (Agarreu-se que ve curva) també és votant del PP i es considera "cristiano", així, sense especificar. Tal vegada es refereix a l'àmbit futbolístic, no ho sé. I finalment, les persones que "l'inspiren" no són Rigoberta Menchu ni Gandhi, ni Nietzsche...

Amb aquest informe sociològic "bananero" s'acaba el perdre el temps. A partir de demà menys Internet i més estudi!