Llengua i immigració

Un diputat del PP català diu que:

"Parlar català a un immigrant és ridiculitzar-lo"

 

Malauradament, hi ha molta gent que pensa com aquest senyor, i no només entre la dreta. També hi ha gent "d'esquerres", gent que diu ser d'esquerres i que, al capdavall, cerca els mateixos objectius "castellanitzadors" que la gent de dreta; això sí, a una velocitat més moderada, a 110km/h.

Aquesta gent vincula Estat amb llengua, és a dir, com estem a Espanya, doncs s'ha de parlar en espanyol. Sí, sí, com fa mig segle enrere.

En España, en español!

 

-Però, escolta! Que la llengua d'ací és el català! Que és tan vàlida com qualsevol altra llengua del món!
 

Això no importa. Si als nouvinguts els ensenyem castellà, els fem un favor; si els ensenyem la llengua d'ací, volem ridiculitzar-los. Clar! Deu pensar aquesta genterola que la llengua catalana és ridícula, inferior, d'anar per casa, comparada amb la lengua del Imperio. És el que té tractar amb supremacistes: uns -els blancs- diuen que la seua raça és la millor; d'altres -els lingüístics- diuen que la seua llengua és la millor.
 

I el que més em dol de tot açò és que la gent catalanoparlant va i s'ho creu. Presa per la síndrome d'Estocolm, transmeteix als seus fills la llengua castellana, demana perdó pel DEFECTE(!) de ser catalanoparlant i es posa de part dels agressors si algún rebel tossut i maleducat no cedeix i s'encabota en no parlar el bello idioma cervantino. Una autèntica llàstima.

Iniesta parla català

Ho va anunciar fa dies al Facebook i ja tenim la roda de premsa del crack Iniesta en català. Són poques paraules però paga la pena veure el vídeo. El seu català és millor que el de la portaveu del Consell Paula Sánchez de León, i això que Iniesta és manxec i no és funcionari.

Gràcies, Iniesta. També eres un crack fora del terreny de joc!

Esquerra camina...

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV, o senzillament, Esquerra) és un partit refundat l'any 2000. Malgrat la seua joventut, està implantat en la pràctica totalitat del territori catalanoparlant del País Valencià i no para de crèixer.

Des de fa uns mesos ençà s'està presentant arreu del territori valencià el llibre D'un País que ja anem fent, fruit del debat de les dones i homes d'Esquerra al País Valencià i aprovat en la I conferència de País d'Esquerra-País Valencià. Si voleu pegar-li una ullada, ací el teniu en PDF. Ens agradaria saber la vostra opinió.

Per altra banda, Esquerra-País Valencià també ha actualitzat les dades de l'espoliació fiscal que patim els valencians. Si feu click en aquest enllaç, veureu de manera molt visual quin preu paguem per ofrenar noves glòries a Espanya.

També, el president d'Esquerra al País Valencià, Agustí Cerdà, estrena nou web. També podeu pegar-li una ullada fent click a l'enllaç o al banner de la dreta.

Per acabar, Al YouTube hi ha vídeos que expliquen què és Esquerra. Aquest vídeo (el País valencià s'ho val) i aquest altre (a espatlles de gegants), esborronen!

Esquerra camina, els Països Catalans avancen.

Iniesta perilla en l'Olimp espànyic

Fa dies Iniesta va escriure en la xarxa social que estava aprenent anglès des de feia temps i que volia posar-se a prova. Fins ací res extrany. L'anglès és una llengua molt important, molt útil, etc.

El problema ve amb la segona frase que va escriure l'esportista: "I a partir d'ara també en Català espero deixar-me anar en roda de premsa un dia". Quina gosadia, senyor! Voler aprendre català a Espanya! I usar una llengua peninsular no castellana! I damunt l'ídol manxec! Un dels herois de la Roja que, de ben segur, si s'encabota en parlar català l'esborraran de l'Olimp espànyic.

No han tardat en aparèixer crítiques dels espanyols, que veuen bé que aprenga anglès però no toleren que aprenga català. Deuen pensar que és una llengua "inferior" a la castellana...

Un asturià -d'eixos que ha deixat morir la llengua dels seus avantpassats- diu: "Andres,despues de esta mongolada, te voy a bloquear."

Després, una suposada professora -professora, res de bovades- diu: "Iniesta,una cosa es ser del Barcelona,trabajar en ese... club,pero comunicarte como un nacionalista??es una lengua oficial,si,pero no es la tuya.Si quieres enriquecerte pon mas interés en el ingles y busca otros idiomas que te abran mas puertas que el catalán". 

Xe! Que aprendre català no és enriquir-se? Que l'Iniesta no viu i treballa a Catalunya? No és la primera llengua que hauria d'aprendre? Doncs, no. I la culpa de tot plegat és nostra, dels catalanoparlants. Amb la nostra actitud tan permisiva mai els hem exigit als espanyols que s'adapten i aprenguen la llengua d'ací i ara passa el que passa.

Recentment, però, he llegit un comentari al Facebook, arran d'un enllaç de Ferran Suay, que diu:

"Necessitem un psicòleg per cada catalanoparlant. Altrament no ens desempallegarem mai de certes síndromes, com qualsevol víctima d'agressions"
  

Fins llavors creia que la culpa d'aquesta situació de submissió, d'ofrenar constantment noves glòries a Espanya era només nostra, dels catalanoparlants. Ara, però, crec que tenim una xicotet motiu per no ser tan durs amb nosaltres mateixos. El comentari m'ha fet suavitzar el nivell d'autocrítica: Tal vegada després de tants segles perseguint el català -si més no, des del segle XV- els catalanoparlants hem acabat interioritzant i transmetent eixe complexe d'inferioritat, de ser "educats" per no dir subordinats, de demanar perdó per parlar català o d'avergonyir-se d'aquell que, per dignitat, a sa casa no vol parlar castellà. Tal vegada, dic, els catalanoparlants, com qualsevol víctima d'agressió, no en som els culpables sinó precisament això: víctimes.
 

Fins al moment pensava que els valencians haviem arribat fins aquesta situació "per bovos". Després del comentari relativitze la meua opinió inicial: hem arribat fins aquesta situació, també, perquè hem estat víctimes de la intolerància espanyola. Hui dormiré més tranquil... no tota la culpa ha estat nostra.

 

PD:

*Podreu llegir la notícia i llegir més comentaris anticatalans al Racó Català.

*Els espanyols com Iniesta o Cristina Almeida són en perill d'extinció. Quan més tard abandonem Espanya pitjor per a nosaltres...

*El mot espànyic l'he après al blog de Can Carrasca, m'ha agradat la parauleta i per això l'empre...

*Suavitzar l'autocrítica no significa relaxar-s'hi

Una de jamó i ques

Us he parlat ja de Ferran Suay? Segur que sí. Perdoneu que siga tan plom pegant-li voltes al mateix tema però és l'únic que fa que em bulla la sang i em motive a actualitzar el blog.

Resulta que fa dies vaig llegir un article força interessant d'aquest professor de la Universitat de València (de fet, tots i cadascún dels articles són interessantíssims). A diferència del que hom puga pensar, açò no és parlar de política sinó de les injustícies que patim els catalanoparlants quan volem que se'ns respecte. Que si uns "per educació"; que si altres "por justo derecho de conquista", altrament dit "perquè estem a Espanya", el cas és que molts catalanoparlants encara veuen normal això de la sumissió a la lengua falsament anomenada "común".

Doncs bé. L'escrit de Ferran Suay, que portava per títol Contra el nacionalisme lingüístic, va eixir publicat, també, a l'Avui+ l'u de març. En un dels paràgrafs deia:

"D'altra banda, acabar amb el nacionalisme lingüístic serà un gran benefici per a la nostra societat. Ja que el vigent estatut d'autonomia estableix que tenim dos llengües oficials, resulta especialment ridícul que persones amb profundes discapacitats lingüístiques puguen accedir -no sols a la funció pública- sinó també als nivells més alts de representativitat institucional. És incomprensible que polítics com Paula Sánchez de León (PP), Ángel Luna (PSOE) o Marga Sanz (EU) -per citar-ne només tres- estiguen representant-nos mentre es mantenen en un complet analfabetisme funcional en valencià."

I ara escolteu el "valencià" que parla la portaveu del Consell Paula Sánchez de León i que acabe de descobrir al YouTube...

És una vergonya, sí o sí? Ferran Suay, com sempre, pegant on fa mal. Justa la fusta! Ni Nostradamus, tu! No hi ha lloc a interpretacions ni dobles lectures. Clar i ras. Fins que el seny no es generalitze entre la societat valenciana, haurem d'aguantar aquestos lladres que entraren per Almansa. De moment, toca patir-los quatre anys més. Als valencians ens va la marxa...

Frases fetes i traduccions literals

Acabe de llegir un escrit del candidat a l'alcaldia per EU a Alcoi: Molt de soroll i poques anous. Deixant a banda el que diu Paco Agulló al seu article, que és ben encertat, m'agradaria referir-me al títol.

M'han vingut al cap les declaracions de Quim Monzó d'ara fa dos anys, quan va dir que la llengua catalana estava empobrint-se. Pareix que és veritat i que, en el futur, la nostra llengua no serà altra cosa que un dialecte del castellà. De la nostra actitud depèn la supervivència de la nostra cultura, la catalana, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que comprèn llengua, història, tradicions...

Trobe que fou Ferran Suay qui va dir que els valencianoparlants corregim de seguida quan soltem qualsevol "espardenyada" en castellà, però que quan parlem en valencià no ens importa dir "entonses", "vale", "hasta luego", etc. És a dir, que no utilitzem la llengua estàndard en català però en castellà, sí. On ho vaig llegir estava millor explicat, clar! Però no trobe l'article exacte. En sap greu. De totes maneres, enllace el blog de Ferran Suay, un dels millors blogs en llengua catalana. Si teniu curiositat i encara no el coneixeu, pegueu-li una ullada. I si trobeu l'article a què faig referència, si us plau, feu-m'ho saber.

I bé. El que volia dir arran del títol és que massa sovint emprem frases fetes castellanes i les traduïm literalment. Sovint desconeixem les pròpies. Massa sovint escolte dir a valencianoparlants frases fetes com ara "tiren més dos mamelles que dos carretes" o canvien al castellà per ser més fidels a la frase feta "tiran más dos tetas...". El cas és que la nostra frase feta és "tira més un pèl de figa que una maroma de barco". Dir això de "molt de soroll i poques anous" és una traducció literal d'un altre idioma. Hauríem de tenir cura a l'hora d'emprar frases fetes d'altres llengües. Mirem primer si en català existeixen equivalències.

L'omnipresent llengua castellana fa que cada vegada tinguem un vocabulari amb més castellanismes i més frases fetes traduïdes literalment del castellà, sense preocupar-nos en conèixer i usar les nostres. Malauradament, sempre és la mateixa llengua la maltractada. Jo tampoc no em salve, li diu el mort al degollat... o millor encara, le dice el muerto al degollado, ¿quién te ha hecho ese agujero?. Resulta ben difícil usar la llengua estàndard, entre tanta televisió, ràdio i premsa en castellà, i, sobretot, entre tan poca voluntat política.

Col·lectiu 03820

Col·lectiu 03820

Aquesta vesprada segueix el seu camí el nou partit creat a Cocentaina. Un partit sorgit de la mà d'un grup de veïnes i veïns del poble descontents amb l'oferta política existent. Segons diuen, són un moviment transversal compost per gent de totes les ideologies. Cadascú d'un pare i una mare.

La creació d'aquest col·lectiu s'ha portat endavant amb molt de secretisme, dossificant la informació. Primer digueren que es constituien com a formació política, temps després coneguerem la seua declaració d'intencions: Eficàcia, transparència i participació ciutadana; és a dir, allò que en teoria haurien de seguir tots els partits polítics. Esperem  conèixer, durant els propers dies o setmanes, el cap de llista.

Els socarrats que no hem assistit a cap reunió coneixem ben poc d'aquest partit i tot a través d'Internet. Tal vegada per això la meua opinió estiga esbiaixada. Però m'abelleix deixar per escrit les impressions que em dóna aquest nou partit abans no es presente públicament.

Pareix que la creació del nou partit respon més a un descontent de gent socialista que a altra cosa. La declaració d'intencions així ho constata: Participació ciutadana, eficàcia i transparència en són els seus objectius. En teoria, qualsevol ajuntament no hauria de perdre de vista aquests principis. Si algú els reclama és perquè entén que els governants de torn els han abandonat. A més, el portaveu del Col·lectiu és socialista, ex del PSOE de Cocentaina.

El nou partit diu comptar amb gent de totes les tendències, però m'agradaria saber quants vots restarà al PP (pense que no arribarà a la dotzena). No crec que el populars socarrats, que no han dit ni "mu" davant casos com Gürtel, Fabra, Brugal... i recentment el tancament de TV3, se'n passen ara al nou partit per la falta de "transparència i participació" que, suposadament,  hi ha al poble. Unes senyores i uns senyors que consenteixen el clientelisme i la corrupció a nivell de País Valencià, no es mobilitzen a nivell municipal per demanar una democràcia més sana.

Per altra banda, tant la gent del BLOC com EU tenen les idees ben clares i saben a qui voten. Tot i compartir els mateixos principis de la nova formació --quin partit polític hi estaria en contra?--, no crec que canvien el vot massivament. Potser hi haja més moviment de gent cap a la nova formació, però no serà gaire significatiu, perquè a banda d'aquestes intencions que hom hauria de tenir present sempre, darrere de cada partit hi ha una manera diferent de fer política ben característica.

Mentre va perfilant-se el nou partit, m'agradaria saber què pensen els que passen per ací. Podeu votar en la columna de la dreta o deixar algún comentari ací baix si voleu.

El Col·lectiu 03820 és necessari a Cocentaina?

Sí. 

El PSOE s'ho té massa cregut, és necessari un canvi, és un partit diferent als anteriors, no és d'esquerres ni de dretes...

No.

Beneficiarà el PP al dividir l'esquerra, no aporta res de nou al panorama municipal...

Enquesta tancada: 1 persona ha votat SI; 4 persones han votat NO. (9/3/11) Esther Blanes serà la candidata per Cocentaina del Col·lectiu 03820 Actualitzat: 05/04/2011 El Col·lectiu 03820 aspira a ser decisiu a Cocentaina Actualitzat: 07/04/2011 La web del Col·lectiu 03820 és www.03820.org i també té plana a Facebook Actualitzat: 01/05/2011

Més actualitzacions al diari ARAMULTIMÈDIA