"A Alemanya no hi ha límit de velocitat. Per què hem d'anar nosaltres a 110 km/h?". És curiós com la gent pren Alemanya com a model a seguir quan rebaixen 10 quilòmetres de merda la velocitat màxima de circulació. Encara que siga per estalviar benzina i, per tant, contaminar menys; encara que s'haja abaratit el preu del transport públic i encara que a menys velocitat, menys possibilitat d'accidents. Rebaixar la velocitat màxima a 110 és un fer la mà, diuen. Alguns han arribat a assegurar que et pots dormir al volant i que les reparacions dels cotxes seran més freqüents. Per 10 quilòmetres per hora menys?? I només en alguns trams?? Vinga, va!No sé si és veritat això de que a Alemanya no hi ha límit de velocitat a les carreteres o el límit és molt superior. Tampoc m'interessa tant com per a perdre el temps buscant-ho per Internet; jo ja perd el temps en altres pocs trellats, com en aquest blog. El cas és que la gent es va mobilitzar massivament pel tema dels 110KM/H i en canvi, en altres temes més importants ningú no ha dit ni mu:
Alemanya té una sensibilitat per la naturalesa i l'ecologia molt superior a nosaltres, els valencians, i ningú no diu res. Ací molta gent encara ni recicla. Per què no prenem com a exemple Alemanya en aquest cas?
Alemanya és solidària entre els diferents estats federals. Si no recorde malament, cap estat està obligat a cedir més del 3% del seu PIB a altres estats; i cap estat no gosa de demanar més d'eixe 3%. I això que molts estats d'Alemanya són més "rics" que nosaltres. Als valencians directament ens espolien: més del 6% del nostre PIB no torna. I ni les gràcies, tu! Serà encara per allò del "justo derecho de conquista", però no entenc per què no parlen clar i a l'espoliació segueixen dient-li "solidaritat".
Finalment, els alemanys li hagueren tallat els collons a Camps a les primeres de canvi. O tal vegada li'ls hagueren tallat a Zaplana, anys enrere, i Camps hauria entrat a governar amb eixe toc d'atenció. Però no. Com encara estem en una monarquia bananera, Camps és Molt Honorable. És normal, doncs, que estiga tan enamorat "de la tierra valenciana y se enrolle con la señera y bla bla bla...", perquè en una societat més avançada, a Camps li haurien pegat una patada al cul fa temps (i els del seu propi partit, per cert).
