Avui fa 25 anys de la mort del poeta J.V. Foix i les xarxes socials se n'han fet ressò. Recorde el meu primer i únic contacte amb la seua poesia: va ser farà uns 15 anys (o més), de xiquet, quan estudiava al col·legi.
A classe estavem asseguts per grups i el professor ens deixà sobre la taula de cada grup uns pocs retalls. Cada retall era una poesia, crec que d'un autor diferent. Hi havien poesies ben curtes i altra molt llarga. Cada membre del grup havia d'agafar una poesia, aprendre-la de memòria, recitar-la davant de tota la classe i explicar-ne el significat.
A mi no em va tocar la més llarga però tampoc de les més curtes. El paperet que vaig agafar era És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix. Encara recorde gran part del poema, que me'l vaig haver d'aprendre de memòria. I recorde, amb molta més claredat encara, aquells dies que tocava recitar i explicar el significat del poema. Jo, per sort, no vaig haver de recitar-lo davant de tots. Però recorde els dies d'angoixa per si em tocava fer-ho...
Ara trobe que és un bon moment per a llegir més d'aquest poeta. I més relaxadament.
Jo d´aquella època, a més de la suor freda esvarant per l'esquena quan em tocava recitar en públic, sols recorde un parell:
ResponEliminaAmb Xavi aquella d'Ausiàs March: "Veles e vents han mos desigs complir,..."
I amb Don Rafael ja saps..., que ningú se li ocórrega pronunciar prop de nosaltres "Con diez cañones por banda..." perquè no parem fins a acabar-la!
Que records tu!jeje...
Uff, sí. La del pirata. Quins records...
ResponElimina