Igual és un regle si no està tort

No sóc partidari de galleguitzar la meua llengua, de convertir el català parlat al País Valencià en un "valencià genuí" separat del català estandard que s'usa a la resta del món.

No vull que desaparega el "bell catalanesc del món" que encara parlen al sud del Sud, ni el "salat" de Tàrbena i la Vall de Gallinera, ni el català que parlem a Cocentaina (encara diferenciem la B i la V a l'hora de parlar). Però, per damunt de tot, no vull que arribe el dia en que la meua llengua passe de tenir 10 milions de parlants a tenir-ne poc més de 2.

Els catalanoparlants ens estem adonant que la nostra no és cap llengua inferior. No la volem acorralada al reducte folklòric (que deia Fuster). A més de cridar "Mareta, Mareta!" quan passa la Mare de Déu del Miracle, volem el català per a relacionar-se i per a ensenyar l'idioma als nouvinguts. Volem llegir en català i veure televisió i cinema en català. Volem una educació en català per als nostres fills des de les escoletes fins a la Universitat. I els productes etiquetats en català...

Així doncs, si es vol eliminar la nostra llengua, més efectiu que la desprotecció és la legislació: creant l'Acadèmia quan ja hi ha Institut i subvencionant el "valencià genuí" contra el "català de tots". Evidentment, una legislació contra la unitat de la llengua i en favor de la inventada "llengua valenciana".

Hui he recordat una frase feta. Una de les moltes que diu la meua iaia: Igual és un regle si no està tort i he cercat per Internet què volia dir...

La meua iaia té 94 anys. No ha anat a l'escola, així que no ha pogut ser "catalanitzada" (el blaveros creuen que és a l'escola on els professors ensenyen català "en compte de valencià"). El seu català l'ha aprés dels seus pares i de la Cocentaina de fa cent anys enrere. El seu català és més ric que el que parlem hui en dia. Sovint em quede bocabadat de les paraules que empra, tan catalanes i, malauradament, tan desconegudes...