Sí a la nostra llengua

dimecres, 20 d’abril del 2011

Participació Ciutadana (I)

L'Ajuntament de Cocentaina està portant endavant una roda de contactes amb els diferents col·lectius del poble com ara jubilats i joves. Tindrem en un futur proper el Bulevard Matlock? Vendrem Fraga per a poder contractar Bisbal per al Fira i Festa d'enguany?

El futur està en les nostres mans; o això és el que m'agradaria pensar. L'Ajuntament ha iniciat aquest procès de participació ciutadana perquè està obligat a fomentar-la i també per tal de desarmar a l'oposició que fa temps que ve reclamant una democràcia més participativa. Ara que les eleccions estan al caure és el moment més idoni.

De totes maneres, una notícia ben positiva és que els tallers continuen després de les eleccions. A falta de saber què entenen els que manen per "participació ciutadana", la idea dels tallers és bona i necessària.

Podeu entrar en la pàgina de l'Ajuntament i pegar un tomb. Si teniu qualsevol idea, crítica o suggeriment, també teniu un correu a la vostra disposició (estrategiaterritorial@cocentaina.org).

L'experiència va ser molt positiva. Estava més ple que no em pensava, vaig conèixer gent nova i em vaig retrobar amb gent que no veia des de feia temps o que només ens saludavem i prou. La vesprada, però, va tenir també una cara B.

Cara A
Cara B

diumenge, 17 d’abril del 2011

L'Holocaust espanyol

Aquesta vesprada, en arribar a casa, hi havia posat en la televisió el NO-DO valencià (aquesta vegada sí que no tenia cap de culpa jo, perquè no tenia el comandament). La manipulació que ha fet Canal 9 de la manifestació del 25 d'abril ha estat brutal: He vist Paula Sánchez de León dir una cosa així com que el PP sí que vol la TV3 i que Carod-Rovira ha estat a la mani que anava en contra dels interessos de "lo valenciano". I precisament ho diu ella, que no té ni puta idea de parlar valencià.

No crec que els militants del PP pensen que estem imbècils; més bé els la bufarà. És un tema menor, per a ells, açò de la llengua, la cultura i la transparència i per això els dóna tot igual el que diguen o facen els des de dalt. Per això "passe" de comentar més d'aquest tema...

El que volia dir també està relacionat amb Canal9 i la seua incompetència:

Hui, en el darrer dia de la Fira de Llibre de València, el convidat de luxe era Paul Preston, un dels millors hispanistes que existeixen, un dels millors historiadors. Doncs bé, Preston és britànic i sap parlar català, però a Canal9 ha eixit parlant en castellà.

Quina lliçó d'integració hauria donat Paul Preston si milers de persones l'hagueren escoltat parlar en la nostra llengua...

PD: L'enllaç de l'entrevista a Paul Preston a Catalunya Ràdio és molt bo!!!

dijous, 14 d’abril del 2011

Democràcia espanyola (II)

Nou escritet abans de sopar. Altra vegada de política i altra vegada de la democràcia espanyola. La democràcia d'eixe país geogràficament en el continent europeu. Eixe país considerat per molts el millor del món per guanyar un mundial de futbol mentre va a la cua d'Europa en allò que realment importa: Transparència, educació, etc. El pitjor de tot plegat és que també ens arrastra a nosaltres.

El país que posà el crit al cel pel tancament d'una televisió a Veneçuela mentre passen de llarg quan tanquen la TV3 al País Valencià no deixa presentar-se a les eleccions espanyoles --clar-- a 40.000 bascs. Això és la democràcia espanyola: feta a mida perquè puguen guanyar els de sempre. Mentrestant, ací al País Valencià sempre s'han pogut presentar feixistes i assassins a les eleccions.

Segons el diari Gara, "Pese a no tener oficialmente ninguno de sus derechos civiles y políticos restringido, unas 40.000 personas no pueden presentarse en ninguna lista sobre la que pese la sospecha de ser cercana a la izquierda abertzale, puesto que podrían provocar su ilegalización por haber sido en el pasado candidato o interventor de partidos o agrupaciones ilegalizadas."

Pareix que contra el PP no pensen actuar, malgrat tenir, entre les seues files, un president d'honor que fou ministre de Franco i molts fills i néts de franquistes. Què ha hagut pitjor que el Franquisme a Espanya? Res. I com és possible que encara coste tant de condemnar tot aquell terrorisme d'estat?

Espanya, ni tan sols arriba a república bananera; el rei encara hi és. A veure si poc a poc diem adéu a Espanya i hola al País Valencià i Europa. Agustí Cerdà, president d'Esquerra al País Valencià, estrena twitter. Si vosaltres també en teniu podeu fer-vos-en seguidors.

dimecres, 13 d’abril del 2011

"...i gasten el coneixement"

L'altre dia, abans d'anar-me'n al llit, vaig anar a la cuina per a menjar-me una pizza. No havia sopat gaire i tenia fam. Eren ben bé les 3 del matí i pel 9/24 feien un reportatge d'una empresa de vins de la meua terra. Per això no vaig canviar de canal tot i saber el risc que corria.

La mala llet no va tardar en aparèixer quan canviaren de tema. El presentador de l'espai "clau econòmica", un senyor amb una certa semblança amb un actor de Muchachada nui, va començar a parlar d'una empresa de sabates de Petrer (població valencianoparlant). Com l'empresari de Petrer era castellanoparlant, el presentador va canviar al castellà per tal d'entrevistar-lo. Aquest canvi de llengua a la televisió pública valenciana s'hauria produït per dos motius --no en trobe altres; vosaltres sí?--:

1- El presentador creu que l'empresari de Petrer és imbècil i no l'entendrà si li parla en valencià (tot i ser de Petrer).
2- El presentador canvia al castellà perquè és la llengua superior; per educació (ja que és de maleducats parlar en valencià als castellanoparlants, encara que siguen de Petrer).

Siga quina siga la raó per la què el presentador canvia de llengua (menyspreu envers la llengua o menypreu envers l'entrevistat), és un fet que em repugna. Em dóna fàstic!! L'humor absurd, si el fa Canal9, en compte de riure fa plorar. I pensar que ens han llevat la TV3 i aquesta merda de Canal9 és l'única televisió que tenim en la nostra llengua... Una televisió de MERDA. Sí, M E R D A! Entre tots els valencians estem pagant una televisió que transmet a la societat uns valors de merda, com ara, la sumissió lingüística.

Finalment, mentre veia la merda d'entrevista (no sols amb el tema lingüístic. Merda de preguntes, d'actitud, etc.), el presentador, a l'hora d'acomiadar-se, va i ens dóna un consell:

"estalvien un poc i gasten el coneixement"

La mare que el va parir...

dilluns, 11 d’abril del 2011

Records de les cançons en català

No recorde ben bé quan vaig escoltar música en català per primera vegada. Vaig començar com tothom, escoltant cançons a casa (baixant de la font del Gat, Pastoret on vas...). Però durant la meua infància recorde clarament tres moments i tots tres a l'escola, al convent. Primer, amb una professora durant els anys inicials de primària, recorde cançons com ara "La mestressa va al mercat" i "En Joan Petit quan balla". El segon moment fou amb el professor don Álvaro, en classes de "valencià", amb cançons com ara "Mare vaja-se'n a missa" o la conegudíssima "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa.

El tercer record que tinc d'haver escoltat música en català fou en cinquè d'EGB --crec-- i va ser el moment que més em va marcar. Va ser amb el professor Xavi (si no recorde malament, fins i tot abans de tenir don Álvaro en "valencià"). Com deia, fou el moment més important per a mi i crec que també per a tota la classe: Per primera vegada vaig entendre que hi havia música en la meua llengua que era "guai". Fins aleshores només havia escoltat música infantil i, possiblement, de manera inconscient pensavem que la música en la nostra llengua només era vàlida per als infants i prou. De fet, a classe mai vaig tornar a escoltar música en català que no fóra per a xiquets: Ja a l'institut, recorde haver escoltat "El romanç del Penyal", també en classes de valencià. La cançó de Paco Muñoz estava bé, em va agradar moltíssim, però no deixava de ser una cançó infantil.

Per això, conèixer el rock català de la mà de Xavi va ser tot un esdeveniment. Vaig descobrir SAU i les meravelloses cançons "Boig per tu", "L'onze de setembre" i sobretot "El tren de mitjanit".

I després de fer memòria sobre la primera vegada que vaig escoltar rock en català, us deixe l'enllaç, precisament, d'una cançó infantil: "Qualsevol nit pot sortir el sol". Fa molt de temps que el vaig veure pel YouTube i m'encanta el videoclip. És boníssim (costa de creure que siga amateur!!), i la cançó també és molt bona. Seria més lògic enganxar l'enllaç d'una cançó actual en català, però com tinc intenció d'escriure més sobre els grups que m'agraden, ho deixaré per a més avant.

dimecres, 30 de març del 2011

Canal Nuef

Encara circula per la redacció de Canal Nuef una llista de paraules prohibides per sonar "massa catalanes". Fa més de vint anys que existeix, no tinc clar si la de ara és una llista ampliada o és que al periòdic El Pais li colora tornar a parlar del tema. Segurament serà una renovació de la llista que ja existia.

Que el "valencià" és el català parlat al País Valencià -que deia Joan Fuster- ho sap tothom. I tothom que s'haja interessat sap, també, que no existeix un "dialecte valencià" ni una forma de parlar "genuïna" valenciana suposadament diferenciada d'una forma de parlar "catalana". M'explique: durant els anys de la carrera, m'era més familiar el català de Vall-de-roures que l'apitxat. El parlar dels aragonesos s'assembla més al meu que el català parlat a l'Horta de València. Per contra, el català d'Elx i Santa Pola em recorda al que es parla a Barcelona... On està, doncs, la frontera entre el que és "català" i el que és "valencià"? Vaig conèixer un noi de Rossell (Baix Maestrat) que parlava com els catalans del Principat, si més no, com els catalans del Montsià... I tot això sense mencionar el salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera, perquè no sé si encara es conserva.

Els que manen a Canal Nuef -els mateixos que manen a la Generalitat Valenciana- no els interessa usar un català estàndard i arribar a tenir una audiència de 13 milions de telespectadors, no. El que volen és castellanitzar el català que parlem els valencians fins convertir-lo en un dialecte de l'espanyol, l'única llengua que els interessa. Per això prohibeixen les paraules que sonen massa "catalanes" però no tenen cap inconvenient en fomentar els castellanismes.


"Los redactores de Canal 9, que elaboran sus noticias en valenciano, deben, sin embargo, escribir en castellano palabras como sello, Alemania y plata, en lugar de segell, Alemanya y argent. Asimismo, otras palabras han sido castellanizadas, como deport (en lugar de esport), ret (xarxa), quadro (quadre) y vacacions (vacances)."


PD: Upss!! Doncs la notícia és de l'any 1990. Ho acabe de veure. S'ha penjat al Facebook com una notícia actual. De totes maneres encara circula per Canal Nuef eixa famosa llista...

dilluns, 28 de març del 2011

Racisme pepero

Com ja sabem, el Govern valencià va poder tancar la TV3 al País Valencià --amb la inestimable ajuda del PSOE-- després de tants anys de servir els valencians. Després de tants anys d'entretenir, d'educar, d'informar... de fer tot allò que hauria de fer una televisió com Déu mana. A les manifestacions sempre s'ha reclamat una televisió "pública, de qualitat i en valencià", doncs açò és la TV3. I per això mateix, Francisco Camps s'ha encabotat en tancar-la.

 
Ara, ACPV no pot fer front a les multes imposades pel Govern Camps i demana ajuda per evitar la seua desaparició. Quines coses! En compte de reconèixer la feina que fa ACPV per la nostra llengua, el Govern racista del PPCV la vol fer desaparèixer.

Davant aquesta situació caldria preguntar a tots aquells que financien aquestes pràctiques, si estan d'acord amb la política d'extermini cultural de la cúpula pepera, sense entrar a valorar els casos de corrupció, el malbaratament de diners públics o la falta de transparència. Si hi estan d'acord, hauriem de tenir-los la mateixa consideració que Camps i companyia; si hi estan en contra, hauriem de conèixer quines mesures han pres al respecte.