Frases fetes i traduccions literals

Acabe de llegir un escrit del candidat a l'alcaldia per EU a Alcoi: Molt de soroll i poques anous. Deixant a banda el que diu Paco Agulló al seu article, que és ben encertat, m'agradaria referir-me al títol.

M'han vingut al cap les declaracions de Quim Monzó d'ara fa dos anys, quan va dir que la llengua catalana estava empobrint-se. Pareix que és veritat i que, en el futur, la nostra llengua no serà altra cosa que un dialecte del castellà. De la nostra actitud depèn la supervivència de la nostra cultura, la catalana, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que comprèn llengua, història, tradicions...

Trobe que fou Ferran Suay qui va dir que els valencianoparlants corregim de seguida quan soltem qualsevol "espardenyada" en castellà, però que quan parlem en valencià no ens importa dir "entonses", "vale", "hasta luego", etc. És a dir, que no utilitzem la llengua estàndard en català però en castellà, sí. On ho vaig llegir estava millor explicat, clar! Però no trobe l'article exacte. En sap greu. De totes maneres, enllace el blog de Ferran Suay, un dels millors blogs en llengua catalana. Si teniu curiositat i encara no el coneixeu, pegueu-li una ullada. I si trobeu l'article a què faig referència, si us plau, feu-m'ho saber.

I bé. El que volia dir arran del títol és que massa sovint emprem frases fetes castellanes i les traduïm literalment. Sovint desconeixem les pròpies. Massa sovint escolte dir a valencianoparlants frases fetes com ara "tiren més dos mamelles que dos carretes" o canvien al castellà per ser més fidels a la frase feta "tiran más dos tetas...". El cas és que la nostra frase feta és "tira més un pèl de figa que una maroma de barco". Dir això de "molt de soroll i poques anous" és una traducció literal d'un altre idioma. Hauríem de tenir cura a l'hora d'emprar frases fetes d'altres llengües. Mirem primer si en català existeixen equivalències.

L'omnipresent llengua castellana fa que cada vegada tinguem un vocabulari amb més castellanismes i més frases fetes traduïdes literalment del castellà, sense preocupar-nos en conèixer i usar les nostres. Malauradament, sempre és la mateixa llengua la maltractada. Jo tampoc no em salve, li diu el mort al degollat... o millor encara, le dice el muerto al degollado, ¿quién te ha hecho ese agujero?. Resulta ben difícil usar la llengua estàndard, entre tanta televisió, ràdio i premsa en castellà, i, sobretot, entre tan poca voluntat política.

Col·lectiu 03820

Col·lectiu 03820

Aquesta vesprada segueix el seu camí el nou partit creat a Cocentaina. Un partit sorgit de la mà d'un grup de veïnes i veïns del poble descontents amb l'oferta política existent. Segons diuen, són un moviment transversal compost per gent de totes les ideologies. Cadascú d'un pare i una mare.

La creació d'aquest col·lectiu s'ha portat endavant amb molt de secretisme, dossificant la informació. Primer digueren que es constituien com a formació política, temps després coneguerem la seua declaració d'intencions: Eficàcia, transparència i participació ciutadana; és a dir, allò que en teoria haurien de seguir tots els partits polítics. Esperem  conèixer, durant els propers dies o setmanes, el cap de llista.

Els socarrats que no hem assistit a cap reunió coneixem ben poc d'aquest partit i tot a través d'Internet. Tal vegada per això la meua opinió estiga esbiaixada. Però m'abelleix deixar per escrit les impressions que em dóna aquest nou partit abans no es presente públicament.

Pareix que la creació del nou partit respon més a un descontent de gent socialista que a altra cosa. La declaració d'intencions així ho constata: Participació ciutadana, eficàcia i transparència en són els seus objectius. En teoria, qualsevol ajuntament no hauria de perdre de vista aquests principis. Si algú els reclama és perquè entén que els governants de torn els han abandonat. A més, el portaveu del Col·lectiu és socialista, ex del PSOE de Cocentaina.

El nou partit diu comptar amb gent de totes les tendències, però m'agradaria saber quants vots restarà al PP (pense que no arribarà a la dotzena). No crec que el populars socarrats, que no han dit ni "mu" davant casos com Gürtel, Fabra, Brugal... i recentment el tancament de TV3, se'n passen ara al nou partit per la falta de "transparència i participació" que, suposadament,  hi ha al poble. Unes senyores i uns senyors que consenteixen el clientelisme i la corrupció a nivell de País Valencià, no es mobilitzen a nivell municipal per demanar una democràcia més sana.

Per altra banda, tant la gent del BLOC com EU tenen les idees ben clares i saben a qui voten. Tot i compartir els mateixos principis de la nova formació --quin partit polític hi estaria en contra?--, no crec que canvien el vot massivament. Potser hi haja més moviment de gent cap a la nova formació, però no serà gaire significatiu, perquè a banda d'aquestes intencions que hom hauria de tenir present sempre, darrere de cada partit hi ha una manera diferent de fer política ben característica.

Mentre va perfilant-se el nou partit, m'agradaria saber què pensen els que passen per ací. Podeu votar en la columna de la dreta o deixar algún comentari ací baix si voleu.

El Col·lectiu 03820 és necessari a Cocentaina?

Sí. 

El PSOE s'ho té massa cregut, és necessari un canvi, és un partit diferent als anteriors, no és d'esquerres ni de dretes...

No.

Beneficiarà el PP al dividir l'esquerra, no aporta res de nou al panorama municipal...

Enquesta tancada: 1 persona ha votat SI; 4 persones han votat NO. (9/3/11) Esther Blanes serà la candidata per Cocentaina del Col·lectiu 03820 Actualitzat: 05/04/2011 El Col·lectiu 03820 aspira a ser decisiu a Cocentaina Actualitzat: 07/04/2011 La web del Col·lectiu 03820 és www.03820.org i també té plana a Facebook Actualitzat: 01/05/2011

Més actualitzacions al diari ARAMULTIMÈDIA

Vergonya aliena

Tv3, la meua

Vergonya. És la paraula que millor expressa el que sent de tenir aquest govern "democràtic" al País Valencià. Un govern que, paradoxalment, es fa servir del suport aconseguit en les urnes per allunyar-se de la democràcia i fer el que li vinga en gana. El clientelisme i la corrupció són dos bons exemples de les pràctiques d'aquestes aus de raPPinya, mentre fan com si governaren.

En tot el cas aquest de TV3, hem de dir que d'entrada Camps ja ha guanyat; però vol més. Per això pressiona el govern de ZP perquè li cedeisca els múltiplex que li corresponen; TV3 és l'ostatge. Camps no està especialment encabotat en que no es veja TV3 al País Valencià, però aplicant la llei als seus enemics (amb els amics es mostra força comprensiu), augmenta la pressió perquè el Ministeri d'Industria els done més llicències a repartir entre els amics peperos com ha fet fins ara.

Oblidem-nos-en, doncs, del 3/24, el 300 i el 33. Eixos tres canals han estat assinats per Camps i els seus. Només entra en la negociació l'ostatge anomenat TV3. Si el govern espanyol cedeix al xantatge, a través d'un múltiplex hi anirien TV3, Canal9, i les autonòmiques de Ses Illes, Múrcia i Aragó. I amb l'altre múltiplex, Camps tindria les mans lliures. Cinc llicències per repartir com li vinga en gana. A banda dels bisbes i dretans en general que ja tenen les seues teles (Intereconomia, Popular TV, etc.). Queden molts "amiguitos del alma" que volen una llicència.

Per tant, en el millor dels casos, l'oferta de televisions en català es redueix de quatre a dos (TV3 i IB3, la canal de Ses Illes, perquè Canal9 ja la veiem). Mentre arriba el moment en que el govern espanyol facilite els múltiplex a Camps, apareixen titulars bojos com aquests, que m'avergonyeixen profundament:

Francisco Camps ara vol TV3

El Govern valencià no comprén per què ningú es manifesta a favor de Canal 9 a Catalunya

Segurament hi haja alguna incorrecció en el text, he escrit sense rellegir les meues fonts d'informació. De totes maneres no paga la pena calfar-se el cap en aquest escrit. Si voleu un article molt bo al voltant de la TV3  i els Països Catalans, us convide a llegir aquest de Rosa Calafat.

¡Qué cosas!

Després de dinar, mentre espere el bus, seu al meu costat una anciana.

-¡No te levantes! --em diu-- Como eres delgadito cabemos los dos.

-Sí que és de veres, senyora. No em vindrien malament uns quants quilets més...

La senyora em mira estranyada i jo pense que no m'ha entès. Quan la dona es refà em pregunta "de dónde eres?" i li conteste que sóc de Cocentaina. La dona torna a posar cara de pòquer, i, com que no vull que pense que estic vacil·lant-la ni res per l'estil, li pregunte que si coneixia Alcoi, que jo sóc d'allà. La senyora, que ja li resulta més familiar el nom d'Alcoi, s'anima. Em diu que claro que s'ho coneix, que ella ha viatjat per "tots els poblets" perquè el seu home era d'un centre excursionista. I que quina meravella la cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi que havia vist per la televisió.

A rengló seguit, em pregunta el motiu pel qual --dedueisc-- s'havia quedat "ratllada" anteriorment. No era que no m'entenia, sinó que jo no havia canviat al castellà per a parlar amb ella.

-Y tú, ¿hablas siempre en valenciano?

-Sí --li conteste sense donar cap més explicació i com estranyat per la seua pregunta--

-Ah, claro! --respon ella-- Como eres de allá...

La dona, que busca una explicació a la meua actitud, conclou en que jo parle sempre valencià "perquè sóc d'allà".

El que m'ha paregut trist no ha estat el menyspreu d'aquesta senyora cap al valencià (al capdavall, és normal entre la població d'una certa edat). Allò realment trist, és que pareix que he sigut el primer cas d'un valencianoparlant que no canvia de llengua al parlar amb ella. I la senyora ja té la seua edat...

La dona ha començat a explicar-me que durant la seua estada a Alcoi, li va cridar l'atenció que la gent parlava "un valenciano más parecido al catalán, ¡qué cosas!". Em diu, la dona, que ella és valenciana però que està ben enfadada perquè els seus néts reben moltes classes en valencià, i que el valencià és cosa del passat i recuperar-lo(!), retrocedir en el temps.

Amb una senyora d'edat avançada, que només vol xarrar una estona, no m'ha quedat altra que escoltar-la --i la veritat, no ho he fet a desgana--. Ha començat a dir-me que tant de bo entenguera l'anglès com el valencià. Ella sap valencià, el té en el cap, diu, però mai el parla. Jo, novament com estranyat, li pregunte si havia nascut ací, a València ciutat. I ella, insistint en que era valenciana, m'ha respost:

-"Sí, sí. Pero no hablo valenciano porque, porque, porque..."

En això, mentre pensa l'explicació del per què no  sap parlar valencià, ve la meua salvació en forma d'autobús amb el número 70. Em despedeisc de la dona que espera el 72 i m'estalvie el haver d'escoltar per quins motius l'anglès és millor que el valencià i un cas que li va ocórrer a la seua cunyada a Anglaterra, per reforçar la seua tesi.

El meu full de ruta

Aquesta vesprada he assistit a la concentració en favor de la TV3 prevista per a les 19h a la plaça de la Mare de Déu perquè m'ha pillat a València. Hi havia molta gent i tot això. Una concentració amb pancartes, dolçaines, muixerangues... Però sobretot molta gent.

Val a dir que açò de la TV3 no és més que la continuació dels atacs dels partits espanyolistes contra nosaltres: Contra la nostra llengua i cultura i contra els qui la volem viva. Ja siga de manera activa o passiva, des dels temps de Lerma (PSOE) fins l'era Camps (PP), socialistes i populars han procurat que valencians i catalans no ens entenguérem massa. Des de ben prompte, tant els rojos com els negres plantaren les orelles perquè, se n'adonaren que “después de Cataluña, donde más peligroso es el nacionalismo es en Valencia”. Així doncs, des de la transició ençà, l'esquerra i la dreta (amb l'espanyolisme com a comú denominador) ha posat entrebancs a la cultura pròpia de la major part del nostre país. Ja siga a través de Canal 9 (on existia una llista de paraules prohibides per sonar "massa catalanes" i tot); o bé amb la mànega ampla que tenien amb els grupuscles feixistes que atacaven tot allò que fera olor a català. O recentment, amb el rebuig de les signatures per una Televisió Sense Fronteres.

I ara que ha passat tot... Què? Amb quasi tota seguretat, el PP guanyarà les eleccions amb majoria absoluta d'ací menys de tres mesos. Açò de la TV3 és només una anella més en el procés de castellanització del País Valencià. Font de Mora ja ha explicat que volen exportar el model d'ensenyament de Galícia que tantes protestes ha generat entre els qui s'estimen el gallec. Un model d'ensenyament dissenyat contra la llengua més dèbil, en aquest cas, la nostra.

A partir d'ara canviaré d'actitud envers aquells que donen suport al PPCV. Parlaré amb els peperos del meu poble, els preguntaré si  veuen correcte açò de fer-se servir de les urnes per fomentar el clientelisme i la corrupció. Si veuen bé aquestes pràctiques indecents per molt suport democràtic que hagen rebut (la democràcia totalitària de Suay). Els preguntaré, també, per què encara no han dit ni "mu" quan han atacat la nostra cultura, amb el tancament de TV3 (no n'hi ha prou amb la moció aquella quan tancaren la Carrasqueta) o les multes a ACPV. I també els faré saber que em dóna fàstic la gent que finança els botxins que porten endavant aquestes pràctiques. Ells també en són responsables...

A la gent del PSOE, intentaré plantejar-los el meu punt de vista. Estic segur que entre els socialistes hi ha gent que s'estima, de veritat, la nostra llengua i la nostra cultura.

Muixeranga a València

La foto és d'un moment de la concentració a València. Una muixeranga alçant-se al toc de les dolçaines mentre la gent feia el senyal de les quatre barres amb la mà. Sens dubte, el millor moment del dia.

Golàs de... Sylvinho!!

Què mou un jugador de futbol que parla portuguès (240 milions de parlants) i espanyol (500 milions de parlants) a aprendre català?

Com bé diu un comentari al YouTube "Sylvinho ha fet en 5 anys el que els espanyols no fan en tota la seva vida". I és que és ben estrany que un esportista, que no sap on jugarà la temporada següent, si seguirà a Can Barça o marxarà a Rússia, s'anime a aprendre una llengua legalment de segona.

Millor que qualsevol gol de qualsevol jugador del Barça, perquè no és fruit d'un moment de fortuna, sinó de cinc anys dedicant-li part del seu temps, de la seua vida, a la nostra llengua. Qui m'anava a dir  -i precisament aquesta nit- que seria un exblaugrana qui em donaria una alegria? Precisament aquesta nit, la nit de l'Arsenal-Barça, l'alegria que buscava encarat al televisor -i sofrint els infumables de Canal 9- m'estava esperant al YouTube...

Encara que he descobert ben tard aquest vídeo, no vull deixar passar l'oportunitat per a dir... Gràcies, Sylvinho!

El que dóna una frase...

Si al post anterior havia fet referència a l'actitud de l'entrenador del Girona, Raül Agné, ara m'agradaria escriure sobre la reacció d'alguns sectors de la premsa aragonesa.

Radio Huesca tallà el so de la roda de premsa quan Agné comença a parlar en català als periodistes catalans desplaçats fins allà. El pitjor de tot plegat no és que el tallen, sinó la raó que addueixen: "Lo que nos faltaba ya, que nos hablen en catalán en nuestra propia casa, pues cortamos..."

Primera: "lo que nos faltaba ya..." Com si fóra un insult o alguna cosa pitjor. El que faltava! usar la seua llengua! Cosa que no haguera passat res si Raül haguera sigut -com bé retreu als periodistes- anglès. Si haguera parlat anglès no hauria passat res, però la mentalitat d'aquesta gent és del tot franquista, encara: en España, en español.

Segon: "...Que NOS hablen en catalán". Doncs no. El senyor Agné no us va parlar en català A VOSTÈS. A vostès us va parlar en la vostra llengua, en castellà. Agné va parlar en català als mitjans catalans que li preguntaren en català.

Tercer: "Que nos hablen en catalán -compte!- en nuestra propia casa". Que no sabrà el locutor aquest que Aragó és un país trilingüe? A què es refereix amb això de "en nuestra propia casa"? A Aragó segur que no, perquè el català és una llengua tan aragonesa com el castellà. De fet, Raül Agné és nascut a Mequinensa, poble aragonès i catalanoparlant. Vol dir el locutor de Radio Huesca que Agné, nascut a Mequinensa, és foraster? Per "nuestra propia casa" s'entén la ciutat de Uesca, on la llengua autòctona no és el castellà sinó l'aragonès?

Quart, i com a conseqüència de l'atreviment de parlar català a periodistes catalans que així li ho demanaren, "pues cortamos sonido...".

Hit Radio Huesca Talla Roda De Premsa Raül Agné by Hora L Girona on Mixcloud

Lluny d'avergonyir-se o desmarcar-se del comportament xenofob d'alguns dels periodistes presents a la sala de premsa, molts segueixen cecs davant la lliçó de "dignitat i valentia" d'en Raül Agné. Espanya ni comprén ni comprendrà mai que tenim dret a existir. Tard o d'hora els valencians haurem de fer el mateix: plantar-nos i dir PROU si no volem deixar d'existir, almenys com a comunitat catalanoparlant que som. Amb Espanya no tenim res a fer.