Pare Arques

Des del Col·lectiu 03820 diuen que el PSOE ha intentat canviar el nom de la biblioteca municipal de manera encoberta. Pareix que els socialistes socarrats s'hi han referit amb el nom biblioteca municipal del Pla de la Font en compte de Biblioteca Municipal "Pare Arques".

La veritat no sé si aquest "canvi" només és una errada en la convocatòria a la inauguració o realment hi havia una intenció de canviar el nom. Em costa de creure, perquè no és tan fàcil de portar-ho a terme. Vull dir: tard o d'hora algú se n'hauria adonat. Tots els llibres porten el segell de la Biblioteca Pare Arques i tots sabem que la nostra biblio té este nom.

De totes maneres pense que no hauria estat tan greu el canvi de nom perquè ja tenim un institut que porta el nom del Pare Agustí Arques. Això sí, el canvi, de voler-se portar endavant, hauria de consensuar-se entre tot el poble. De segur que hi ha molts altres personatges importants per a Cocentaina que esperen el seu moment per a ser recordats amb un carrer o edifici... El Pare Agustí Arques ja té l'institut (i la biblioteca!).

Però el motiu d'aquest escrit no és altre que el de deixar constància del desconcert que m'ha produit veure com una web, teòricament al marge de la vida política del poble, prenga part per aquest incident amb un vocabulari que, més aïna, recorda a la Cocentaina en blanc i negre. Una plataforma que no comptarà amb apenes socis, va i manifesta, estil NO-DO, el seu desig de no canviar el nom de la biblioteca. Una llàstima que la "Plataforma Contestana" tinga eixa animadversió a la política i els polítics, del contrari els convidaria a entrar en política per a millorar el poble i abandonaren aquesta actitud de fer política --ells sí-- de manera encoberta.

Cavallers de Llúria

Naix a Cocentaina una nova filà. Els interrogants poc a poc s'esvaeixen...

Recorde la primera vegada que vaig sentir parlar dels Cavallers de Llúria, l'any passat. Primer que si un perfil al Facebook, després que si una breu referència a l'AraMultimèdia. Al veure l'escut --que era ben bé l'única cosa que hom podia esbrinar a travès d'Internet-- la meva imaginació va comença a volar: qui serien? com anirien vestits? El nom requeria tenir darrere una filà "de categoria", a l'alçada del personatge històric en qüestió. Per la creu de l'escut, m'imaginava que podrien ser una mena de templers, que podrien anar vestits a la manera dels "templaris" d'Albaida o Muro... Però ara, amb la nova informació, pareix que els membres de la filà seran fidels al seu nom i també únics; faran el paper de soldats del primer senyor de Cocentaina. Ja era hora que Roger de Llúria tinguera un destacament a la seua benvolguda vila, presentant batalla cada més d'agost davant mateix de l'alcàsser, del lloc que fou la seva llar.

En Roger de Lluria s'instal·là a la península per a servir al rei de la Casa d'Aragó Pere "el Gran". Fou un militar excepcional i gràcies a ell, la corona catalano-aragonesa va assolir un predomini incontestable al llarg i ample de tota la mediterrània. Cap peix no gosarà alçar-se sobre la mar si no porta a la cua la quatribarrada, va arribar a afirmar l'almirall calabrès.

Pel serveis prestats al rei Pere, se li va concedir -ves per on- el millor racó del món, sens dubte. Situat als peus de la Mariola, a l'extrem sud dels dominis catalans, l'almirall esdevingué primer senyor del nostre poble (no confondre amb el titol de Comte, que serà atorgat a altre personatge i més tard).

Roger de Llúria, reconegut arreu dels Països Catalans, amb carrers, edificis i estàtues amb el seu nom, comptarà, a partir d'ara, amb altre element que alimentarà, més encara, la llegenda d'aquest gran personatge; comptarà amb un grup de socarrats que li retran homenatge en cada campionat de cotos, en cada concurs de paelles, en cada "fuera", en cada olleta de la Puríssima i en cada batalla estiuenca.

Llarga vida als Cavallers de Llúria!

Segueisc a Blogspot

He intentat exportar el meu blog a Wordpress, perquè a Blogger li ha pegat per agrupar els catalanoparlants dins l'estat francès (.fr) o espanyol (.es). No ho he aconseguit, he duplicat el blog però no puc redireccionar-lo a Wordpress (és més complicat que no em pensava). Així, doncs, seguiré escrivint ací fins que se'm torren les castanyes i me'n passe definitivament a Wordpress, perquè em toca molt els ous haver de llegir el .es cada vegada que entre.

Canviant totalment de tema, abans d'anar-me'n a sopar, deixe un consell publicitari. No és que m'hagen pagat, però quan el vaig descobrir, quedí bocabadat. M'encanta!