Circula per Internet una estupidesa que hom atribueix a Unamuno i que la gent escampa com si es tractara d'un axioma: el nacionalismo se cura viajando.
Miguel de Unamuno
Vigileu, perquè, encara que us la escriguen entre cometes, no deixa de ser una estupidesa. Navegant per la xarxa he trobat una frase amb més sentit i sembla que és la correcta. Sense interpretacions interessades:
Toni Cantó és un imbècil. A hores d'ara no descobreisc res, després de les dos "cagaes" quasi simultànies que s'ha espolsat; la dels bous i la de la violència masclista.
No obstant això, acabe de veure un video en el qual ell i altres dos ¿"actors" com ell? parodien el nacionalisme català des del punt de vista ecspanyol. El cas és que, a banda de no tenir ni puta gràcia, resulta que el vídeo és una imitació penosa d'un altre vídeo bastant penós per sí mateix: el que van fer l'any passat les Noves Generacions d'Alcobendas.
Armstrong, el ciclista set vegades campió del Tour de França, va reconèixer que es dopava. No només que es dopava: també assegurà que cap generació de ciclistes està neta. "Ni la de Indurain", va dir.
És d'agrair que Armstrong diguera la veritat. Això ja és un pas important i a tenir en compte. És un trampós però el fet d'haver donat el pas de dir-ho públicament, als meus ulls el fa millor persona.
Tornant a casa amb el cotxe, mentre escoltava una de les cançons dels Manel que més m'agraden, em va venir al cap la gran mentida que suposa alguns grans esdeveniments...
Us imagineu que a la generació d'Indurain, que tantes alegries ha donat als nacionalistes espanyols, hagen competit esportistes de manera fraudulenta? Molta gent s'engantxava al televisor perquè competien espanyols... i damunt quedaven en molt bona posició. Molt abans que l'anomenat "esport rei" triomfara, els espanyols es refugiaven i s'interessaven pel ciclisme.
"Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam." Lletra de Boomerang
Milers de persones s'enorgullien quan un espanyol quedava en bona posició... i maleïen quan perdien. I si tot fóra una farsa? La quantitat de gent que mou el ciclisme, com per a que haja un mínim de sospita de frau... I qui diu ciclisme diu futbol, amb resultats pactats de bestreta...
La quantitat de gent que segueix/seguim un engany sense, ni tan sols, sospitar-ho...
Entre la gent més major de Cocentaina encara s'usa una expressió que mai no he sabut què podia significar... fins ara. Li l'escoltava dir al meu avi quan se sorprenia, per exemple. Encara que la paraula en qüestió servia pràcticament per a tot tipus de situacions.
Recorde com en quart de la ESO un company de classe li va preguntar a la professora, fent broma, que el seu avi deia que tenia "unes tomaques com un botovadeu". El meu company volia saber què significava això però la professora no li va saber respondre.
Fa poc, navegant per Facebook, vaig descobrir, per fi, què volia dir aquesta expressió de la mà de Joan-Carles Martí i Casanova...
Recorde que el meu avi diferenciava perfectament la B de la V quan parlava. Per això vaig buscar l'expressió a Internet tal i com ell la pronunciava: Botovadeu! Amb B alta inicial. I també és per això que no vaig tenir èxit en la meva recerca. Ara, però, ja se que Botovadeu en realitat és Voto a Déu! I aquesta expressió sí que hi apareix a la Xarxa.
No crec que haja sigut casualitat. Des de la web de la Coalició Compromís ens conviden a penjar la senyera. No especifiquen quina, però en el dibuixet del costat apareix un edifici amb dos vegades la coronada, una preautonòmica i una senyera nacionalista valenciana, ben pareguda a la senyera que utilitzava Esquerra Valenciana.
SORPRENENTMENT no hi apareix la Quatribarrada, la que a Cocentaina penja el BLOC tots els anys. No dic que aparega l'estelada, perquè encara que té molta acceptació entre els valencians, podria quedar de "radical"... Però, senyors, que no hi aparega per cap lloc la quatribarrada és un delit!
Quina vergonya traïr la història per posar només les banderetes estríctament valencianes. #Neoblaverisme
Hi ha un tema que em preocupa molt: la pèrdua de vocabulari dels catalanoparlants. No sé si seran manies meues, tal vegada estic una mica torrat --no dic que no--, però em preocupa el no poder arribar a dominar un vocabulari ben extens en la meua llengua. I més: m'agradaria que hi haguera gent preparada per a educar a la nostra societat en la llengua catalana. Des de la infantesa, amb cançons infantils, fins a l'etapa universitària.
Com va apuntar Ferran Suay al seu blog, els valencianoparlants corregim de seguida si soltem una espardenyada en castellà, però ens dóna igual si la soltem en català. I així anem: sense preocupar-nos en cuidar una llengua mil·lenària que, damunt, és la nostra. No crec que vinguen de fora a cuidar-la, la veritat.
"aquellas personas que, "llevadas por tantas ideologías", acaban por "no orientar bien" la sexualidad humana y piensan "ya desde niños que tienen atracción por las personas de su misma sexo"."A veces, para comprobarlo, se corrompen y se prostituyen, o van a clubs de hombres nocturnos. Os aseguro que encuentran el Infierno*."
*"El
Infierno es un garito que esta ahí en la rotonda... sabes? das la
vuelta, subes hacia el polígono... yo voy mucho ahí, a ver a los niños" Reig Pla segons Xavi Castillo (min. 8:20; veriueu-ho 17)
